Us proposo que aquesta setmana, en comptes d’una cita literària, comentem una imatge que em sembla molt literària.
Què en penseu?
Quin títol li posarieu?
Lara.
(No acabo de trobar l’autoria de la imatge. Seguiré investigant. Si la trobo ja us informaré de qui és)
Sant Jordi s’apropa!
Per a les talpetes sempre és una data especial. Bé, és una setmana especial, ja que durant tota la setmana de Sant Jordi, intentem prioritzar, encara més, les activitats literàries.
Talpetes, què us vindria especialment de gust fer?
Jo us informo de la trobada d’il·lustradors a Gràcia, que tindrà lloc el dimarts a la tarda. Aquest any, ja sabeu que els il·lustradors protagonistes seran en Gustavo Roldán (Juan Hormiga, Historias de conejo y elefente…) i Ramón París (Un perro en casa, Un avi,sí…)
A la tarda, a banda d’en Gustavo Roldán i en Ramón París, també hi haurà:
Anna Llenas
Òscar Julve
Núria Giralt
Maria Espluga
Carme Solé i Vendrell
Ja sabeu que amb el tren és fàcil d’arribar. Només cal baixar a la parada de Gràcia i està a 5 minuts caminant. Animeu als pares i mares!
Espero noves propostes per a la setmana de Sant Jordi!
Lara.
Fa uns dies, parlava amb la Mireia sobre el lector convidat de El Corazón y la botella i pocs dies després em va enviar un mail dient que havia trobat un vídeo on es pot veure com il·lustra aquest autor. És curtet, però l’he trobat interessant perquè penso que molts dels seus àlbums es caracteritzen per la senzillesa en el traç i aquí, que es pot veure com dibuixa un nen i un petit element, queda reflectida aquesta simplicitat.
Cliqueu aquí per veure el vídeo
A vosaltres, quin dels àlbums que coneixem de l’autor, us ha agradat més?
Lara.
Si aquest cap de setmana teniu temps, us proposo una activitat pensada per a vosaltres, els lectors; Món llibre, un festival de literatura per a nens i nenes.
Us deixo l’enllaç a la pàgina web amb tota la informació:
http://www.bcn.cat/monllibre/index.shtml
El resum d’aquest esdeveniment és el següent:
Món Llibre, el festival de literatura per a nens i nenes, celebra els dies 13 i 14 d’abril la seva novena edició amb un munt d’activitats singulars i divertides concebudes per apropar els llibres als més petits amb la voluntat de despertar-los o fer-los créixer el gust per la lectura.
Enguany també podrem comptar amb un espai dedicat a les aplicacions de contes per a tablets. Una festa amb grans artistes, destacats autors i il•lustradors i homenatges als germans Grimm, Salvador Espriu, El Petit Princep i a Joana Raspall, entre d’altres.
Entrada lliure.
Aforament limitat.
Edat recomanada: de 0 a 12 anys. Hi ha un espai per als nadons, “Espai de petits lectors”, i un altre exclusiu per als majors de 9 anys.
Porta un llibre i podràs canviar-lo al Mercat d’Intercanvi de Món Llibre.
Les dates: dissabte 13 i diumenge 14 d’abril
L’horari: d’11 a 19.30 h
Els espais: CCCB / Pl. de Joan Coromines / MACBA
Ja teniu aquí una de les seccions del bloc més esperades Aquesta setmana a càrrec de la Michelle, l’Adrián i l’Alex.
WONDER
Crec que l’aprenentaje d’aquesta novel·la es important, ensenya als nens de l’institut o 6é que no fa falta riure dels altres perquè tots son iguals. August fa molt bé en passar dels nens perquè a aquesta vida tampoc pots cambiar-te.
Parlant d’un altre tema; he vist alguns personatges que no tenen personalitat això a aquesta nobela es reflexa moltissim.
A mes a mes el text no es gaire difícil ni de veure a l’hora de llegir ni d’entendre. Perquè les lletres no son gaire petites i el text no es gaire difícil. Potser si trobes alguna paraula però no com al Harry Potter.
El narrador es diferent als altres ja que no nomes escull una persona per descriure els sentiments, com tampoc ho fa en 3r persona. Es molt creatiu agafar als personatges principals i dedicar-lis les parts d’aquesta novel·la . Potser al principi et costa agafar-li el fil però quan ja ho tens es tot harmonia amb aquesta novel·la no haurem de discutir per si alguns us agradaria en 3r persona o si a uns altres en 1r, perquè es una barreja.
Per concloure Wonder es una de les meves novel·les preferides es un gust llegir una novel·la així.
Michelle Raya López
EAGER
Un dels aspectes a destacar de l’Eager, és l’Eager en si perquè al ser l’únic robot que pensa per si mateix, portar molts problemes ja que els de life corp volen eliminar tots els robots que no siguin de la fabrica life corp.Per això l’Eager és qui porta tots els problemes a la història.
A més a més un altre cosa a destacar és que l’história està situada al futur,també és un llibre amb un genere poc comú ,la ciència ficció,cosa que a mi m’ha agradat perquè com he dit és un genere poc habitual i m’ha agradat provar un genere nou.
A continuació vull dir que al estar situada al futur, l’história se’t fa una mica complicada ja que hi ha algunes coses que no saps que són com per exemple el liveball que és un esport del futur que practica en Gavin, un dels protagonistes,que té una personalitat molt amistosa ja que des del principi que l’Eager va amb ells a casa creu en ell,tot al contrari de la seva germana,Fleur,que li costa adaptar-se a l’Eager.
També vull dir que quan comences el llibre se’t fa una mica difícil perquè t’has de situar al futur i com no es veuen molts llibres situats a aquella època et costa adaptar-te al llibre, personalment m’ha costat bastant perquè mai havia vist cap història situada al futur.
Finalment vull dir que és un llibre que combina misteri amb ciència ficció ja que a la vegada que és una hostòria de robots és una història plena de misteris.
Adrián Francés Barrero
EL LLIBRE NEGRE DELS SECRETS
”El llibre negre dels secrets” una novel·la meravellosa i espectacular.
Voldria recomanar aquesta novel-la pels següents motius:
En primer lloc voldria destacar els personatges, el Ludlow podríem dir que és el protagonista és una persona molt lluitadora, que a pesar dels seus pares, la gent de la City, (una ciutat fastigosa) segueix endavant amb el seu millor amic en Joe Zabbidou. En Joe a simple vista i amb el paper que té en aquesta novel-la podríem pensar que és una persona bastant amable, per exemple perquè ajuda a la gent fent de prestador secret, és a dir: Compra secrets a persones. Podríem dir que aquest ofici de comprar secrets pot ser fàcil només és escoltar i aconsellar, i és veritat, però a vegades i ha gent mal fiada com la de Pagus Parvus una petita ciutat que poden pensar que li fa xantatge, si voleu saber si és veritat això, ho haureu de descobrir llegint la novel-la.
Per altre banda vull destacar que ” l’autora ” té una manera de expressar-se i de simplificar la historia que m’agrada molt. També m’agrada moltíssim que hi hagi un narrador en 1ra persona i 3ra que a la vegada van seguint el fil de la història, no com ”Voces en el parque”. Una altre manera que té és de saber diferenciar en el text els secrets t’ho diu en el títol per exemple: La confessió d’en Ludlow Mostela però també les lletres dels secrets estan en cursiva i com he dit abans això et ”simplifica” l’historia.
Parlem de la City: Aquesta ”ciutat” per anomenar-la d’alguna manera és un lloc on hi ha gent molt descarada alguns avars i fins i tot dolenta: La podríem comparar amb en Jeremiah Trinquet un personatge que complica molt la vida dels nostres dos amics a Pagus Parvus. La City te un riu que si som objectius no ho és perquè està molt brut. A pesar de tot això a la City hi viu molta gent.
Així és aquest llibre ple d’emocions i de tristesa.
Alex Sandoval Valderrama
Aprofitant que el dimarts passat vam iniciar com la lectura diària en veu alta Marina, us proposo que aquesta setmana comentem la següent cita que vam trobar a l’inici de la novel·la:
“Tots tenim un secret tancat amb clau a l’àtic de l’ànima”
Carlos Ruíz Zafón
També proposo que a partir de la setmana vinent, algunes cites de la setmana siguin proposta vostra. Per tant, quan aneu avançant les novel·les estigueu al cas per anotar-vos frases que us agradin i que podrien ser la cita literària de la setmana.
Lara.
Talpetes!
Com va la Setmana Santa? I les mones? Ja n’heu menjat? Bé, desitjo que tots i totes estigueu passant uns bons dies i que, sobretot, estigueu agafant forces per a la tornada, ja que ens espera un trimestre ben intens en tots els sentits!
Per anar avançant feina, us proposo que anem parlant aquí, al bloc, del contingut sobre el qual podria anar el següent concurs. El 1r va ser sobre personatges en general; cadascú va triar el seu, ara, de què podria ser? Sé que hi havia qui ja tenia alguna proposta. Comencem a compartir-les i a classe n’acabem de parlar.
Jo estic pensant alguns possibles temes o propostes, però ben segur que vosaltres, que sou tan lectors, ja en teniu moltes més.
Us deixo una imatge que m’agrada molt perquè ens inspiri.
Talpetes,
Fins avui no us he pogut penjar una nova actualització. Tinc al cap moltes idees per compartir el bloc, però em sembla que calia una primera per parlar de l’última lectura en veu alta: L’Odissea, d’Homer.
A banda de donar la vostra opinió sobre aquesta lectura que us he fet cada matí en veu alta, m’agradaria que parlessim sobre:
– Quin personatge o personatges us han semblat més interessants.
– Què en penseu del llenguatge, de com està escrita. Hi ha algun recurs (comparacions, personificacions…) que us hagi agradat especialment? Algun tipus de frase o expressió?
– Podríem comparar aquesta novel·la amb alguna altra? Hi ha algun aspecte que us sembla que la fa especialment interessant?
– La lectura en veu alta. Quina sensació teníeu quan escoltàveu aquesta lectura?
Espero els vostres comentaris per iniciar un debat sobre la novel·la.
Una abraçada,
Lara.
Aquest dijous vam tenir el luxe de rebre la visita de l’Irene (editora d’Ekaré) i el Tato (col·laborador d’alguns dels títols de l’editorial). Vam passar una hora submergits en la màgia de les paraules d’alguns dels títols de l’editorial Ekaré gràcies a la recitació, música i espectacle que el Tato ens va regalar. Amb el seu “cuatro” i la seva capacitat expressiva, ens va apropar encara més a alguns dels títols més bonics de l’editorial com: Fábula de la avispa ahogada, Yo tenía diez perritos, El Rey Mocho, Chamario (llibre de poemes que, les talpetes, coneixem i estimem molt) o Un avi, sí.
No només nosaltres vam tenir aquesta oportunitat, ja que vam convidar als fillols, els Gats, i als nens i nenes de 1r, els Inés del revés. Va ser especial compartir-ho amb ells, ja que molts d’ells i elles estaven embaladits. Pot sonar repetitiu, però la veritat és que el Tato ens va impressionar i vam gaudir d’allò més amb la seva recitació musicada i tan ben teatralitzada dels contes que va escollir per explicar. Gràcies, Tato, per la teva generositat i pels teus contes. També a tu, Irene (i Pablo) per l’estimació que ens teniu i el regal tan bonic que ens heu fet.
De fet, quan va acabar la sessió. L’Irene ens va regalar 6 llibres, alguns dels quals encara no es troben ni al mercat perquè acaben de sortir de l’imprempta, i vam estar molt contents i agraits. Com que no teníem temps de llegir-los en aquell moment i poder comentar amb l’Irene el que ens semblaven (com a experts literaris que som), vam quedar que faríem una discussió literària a la xarxa per tal que ells puguin rebre l’opinió dels lectors.
Us proposo, talpetes, que fem la discussió mitjançant els comentaris que permet el bloc. Penseu bé què voleu dir, feu el comentari (o comentaris) i tingueu en compte les opinions dels altres per no repetir-nos i per anar enriquint el debat. Penso que el podríem fer en castellà, per tal que arribi a més lectors, ja que l’Irene em deia que voldria fer arribar les vostres opinions a altra gent d’Ekaré i com que hi ha molta gent a Venezuela, segur que és més fàcil seguir la discussió en castellà.
Ja tinc ganes que comencem el debat. Us deixo les portades perquè la gent se situi amb els llibres dels quals parlem.
En honor a la Teresa Colomer, que ens la va incloure al seu comentari, i a petició del Dani V., que li va agradar molt, la cita literària que podem comentar aquesta setmana és la següent:
L’Alícia pregunta al Gat de Cheshire on és el camí. El gat li contesta que
“això depèn d’on vulguis anar” (Lewis Carrol)
La cita, com podeu comprovar, és del llibre Alicia al país de les meravelles de Lewis Carrol. Nosaltres ara tenim el text complert a classe, amb unes il·lustracions precioses de Rebecca Dautremer. Us deixo, però, una de les il·lustracions que va tenir el llibre en la seva versió original, ja que les originals les considero especials i sé que a la Teresa li agraden especialment. L’il·lustrador va ser John Tenniel.
