Recomanats de la setmana

Aquesta setmana, tenim uns recomanats que han agradat moltíssim als tres crítics encarregats d’aquesta secció: el Dani V., l’Aida i el Salvador.

CONTES MACABRES

Abans de començar a recomanar aquest recull d’històries d’Edgard Allan Poe vull fer unes advertències: A aquells qui adoren els contes de fades amb finals feliços els hi prego, siusplau, que no llegeixin aquest llibre, ni tan sols cal que acabeu de llegir aquesta crítica perquè amb això que hi ha escrit aquí us sentiríeu decebuts. Si voleu saber perquè escolteu-me: En aquestes històries hi ha patiment, bogeria i sadicitat. No veureu una història d’Edgard amb un final perfecte, a ell li agrada fer patir als seus lectors. No he llegit totes les seves històries, però, en aquest recull, totes, o gairebé totes les històries són així.

També cal destacar la seva manera d’escriure: Sempre busca el detall més insignificant i a vegades es pot fer pesat, però, a més a més, sense que et puguis adonar, cada vegada se’t fa més intrigant. Les coses passen molt a poc a poc; una manera d’enganxar al lector i al mateix temps fer-lo patir. A més a més utilitza un vocabulari molt ric i a vegades difícil. A mi m’ha agradat canviar d’estil, però la primera vegada que vaig llegir una de les seves històries em vaig quedar parat, al principi no la vaig comprendre, però, llavors, a poc a poc, vaig començar a entendre-ho. Per finalitzar destacaré el seu tipus de personatges, sobre tot el protagonista, normalment ens ensenyen part de la maldat del món: En les dos narracions que he llegit els protagonistes eren assassins bojos que al final mataven a algú. Després de llegir aquests relats m’he preguntat, les dues vegades: Hi haurà algú tan boig a la realitat com en els contes d’Edgard Allan Poe…?

Dani V.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

Jo crec que “La llegenda de Sant Jordi” ha de ser recomanat de la setmana perque és la tipica història de Sant Jordi, tots la sabeu, però el que destaca més de l’album són les il·lustrecions perque són molt realistes. Jo crec que Roger Olmos, l’ilustrador, ha fet un molt bon treball fent aquestes il·lusracions t’aporten mes a imaginarte l’historia. Tambe crec que les il·lustracions fan que l’historia sembli una altra, no la tipica història de Sant Jordi, sino una com més realista i més imaginativa.La portada fa que et pensis que es un la mateixa historia, però no et deixis enganyar, canvien moltes coses.

Ara vull parlar dels personatjes. A part del Sant Jordi, la princesa és molt valenta. Potser el Sant Jordi ja està acostumat a matar dracs, però la princessa és la primera vegada que s’enfrenta a la mort. També el cavall encara que sigui molt mono no te por a que un drac mes gran que ell sel mengi i no deixa al seu amic Sant Jordi sol.

Per acabar vull dir que és un llibre que has de llegir amb un bon amic per compartirlo tots plegats i treure conclusions sobre l’historia.

Aida.

CHARLIE Y LA FÁBRICA DE CHOCOLATE

Heu de llegir la novel·la “Charlie i la fabrica de chocolate” perquè:

T’enganxa molt sobretot quan arriba el senyor Willy Wonka. És molt ràpida de llegir i no té paraules difícils.

És divertida perquè fa riure als nens: un dels personatges durant un mes va estar mastegant un xiclet, i per això, anaven desapareixent els altres perquè no ho suportaven, tot estava “bufff” ni us ho podeu imaginar.

Tots els nens van perdre i en Charlie va guanyar. Tots ells es van emportar un camió ple de xocolatines. Al final, resulta que hi havia un secret amagat. Si ho voleu descobrir, llegiu el meu recomanat: la novel·la “Carlie i la fabrica de Chocolate.” Molt recomanable.

Salvador.