Aquesta setmana, s’encarreguen d’aquesta secció la Michelle, la Vanessa i l’Andrea.
MANERES DE VIURE PER SEMPRE
Jo voldria recomanar Maneres de viure per sempre perquè:
Esta escrit en primera persona i si estigués en tercera persona no hi hauria tants sentiments a partir d’un nen amb leucèmia. També el recomano només als bons lectors pel tema que tracta, ja que no és gaire fàcil.
A mi m’ha enganxat perquè m’ha agradat la manera de escriure’l. Sempre va bé llegir uns sentiments en forma de llista en comptes de al text.
Atenció pel que dic! Si us el llegiu a força, siusplau deixeu-lo! val mes que toqui les mans de nens/es entusiasmats i amb ganes d’apendre més i més.
Michelle Raya López
JO, ELVIS RIBOLDI
Jo he llegit “JO,elvis Riboldi” i m’ha arribat al cor perquè no és
d’aquestes típicas novel·les que comecen per “hi havia una vegada”, no, começa: !aquell de la foto del mig sóc jo”
A més a més parla en primera persona perquè l’explica l’Elvis i ell parla també. És un nen que trenca moltes coses i és molt humoristic. És d’aquells llibres que més m’ha agradat.
PD:És un bon recomenat de la setmana.
Vanessa Recio del Barco
LES BRUIXES
Aquesta novel·la, titulada Les bruixes, s’ha convertit en la meva preferida perquè quan la vaig començar a llegir em vaig endinsar molt i m’ha semblat molt especial i inesperada. Amb aixó d’especial vull dir que és una d’aquelles novel·les que mai m’oblidaré i que no tinc paraules per dir lo especial que m’ha semblat. Per altre banda, és inesperada perquè no t’esperes el que passara i quan començas a tampoc. Resumint: que no t’esperes res del que passa.
Per començar vull dir que la història és humorìstica, extrabegant i agradable de llegir. És humorìstica perquè t’ho passes molt bé llegint-la i la disfrutes moltiiiiiiiiiiisim! Canviant de tema, és extrabegant perquè té de tot, és a dir, té trama, té diversió, té sentiments…etc, però lo que més té és humor. Per mi m’ha semblat agradable de llegir-la perquè m’ho he passat molt bé i he disfrutat bastant amb aquesta novel·la. Abans de canviar de fil, vull dir que el tema que tracta (depent de qui tingui ganes de llegir i qui estigui molt lector) no és facíl, però tampoc gaire difícil perquè té un vocabolari ric, però no acaba de ser complicat del tot.
Per canviar, ara si, de tema vull dir que el text no és gens difícil (a part del vocabolari), però t’enganxa molt perquè t’endinses i no pots parar de llegir. Per una altre part, vull dir que és igual que un text com els altres, però a mi en especial m’agrada com escriu el Roald Dahl i també s’ha convertit en el meu autor preferit perquè ell posa de tot en una nove·la i sempre acaba de trobar el que falta!
De les il·lustracions, en vull dir que no hi ha moltes i m’hagues agradat que hi haguessin més. A més a més, vull dir que si no estiguessin, igualment la història s’entendria igual(com vem parlar a classe). També són pintades amb llapis i sembla que estiguin ràpid i corrents, però no, en realitat els ha costat molt treball.
Per finalitzar, vull dir que els personatges tenen molt, però mooooooooolt humor, perquè mai paren de parlar i sempre estan fent coses que no són normals que, en tot cas, els protagonistes són el nen i l’àvia. Aquest dos són un cas com un cabas perquè són persones subrealistes, és a dir, fora de la vida real, resumint: fantàstics! També vull dir que el nen el vull comparar amb la Pippi perquè tenen el máteix humor i trama!
Ara si, que, per tancar aquesta crítica vull dir que m’encantat aquesta novel·la i que li vull recomenar a una persona que vull que es la llegeixi: el Salvador! Vull que la llegeixi i li dono ànims perquè l’agafi!
Andrea Moya Estrada
Hola Talpetes,
Vanessa ara que m’he llegit “Jo, Elvis Riboldi” estic dacord amb tu en tot lo que has dit de que es molt homoristic i que el fa molt divertit per què comenci dient aquell de la foto del mig sóc llo.
Petons Talpete!!!!!!
Hola Talpetes,
Ara estaba al llit i m’aburria així que he agafat l’ordinador i he fet un comentari al bloc.
A mi m’ha agradat mooltisiiiiim la recomanació de l’Andrea, es creativa i engaxa bastant tot i que es molt llarga i avegades repeteixes lo del humor,peró aixó no és tot crec que aquesta critica es la millor que has fet en tots el cursos desde 3r a 6é no estic dient que les altres estiguin malament,no,no estas molt entusiasmada i m’agrades mès que abans i tot. 🙂
I Vanessa la teva recomanació és molt curta tu pots esforçarte mès, jo cada vegada que llegeixes una cosa ben feta….M’encanta com t’he dit tu pots fer-la millor i a veure si en aquest curs puc escoltar una de les teves recomanacions,com deu mana,.
I de mi nose que dir,potser m’hauria d’haber esforçat mès.
Bona tarda Talpetes uns petons i fins dijous.
Adria per a mi la recomanacio de la michelle a estat molt bé i no crec que hagui repetit les coses bueno es la meva opinio.
Hola talpetes ,
Andrea et voldria dir que en la teva recomanacio es una miqua repetitiva .Tambe et vlodria dir que si arreclesis aixó estaria super bé perque llegeixes moltissim i aixo es nota .Michelle jo he disfrutat mola llegin la teva recomanacio es molt agradable tot i que m’ha agradaria que sigues mes llarga perque me sa fet molt curteta .
Hola Talpetes,
jo no m’he llegit tots els llibres nomes el de les bruixes, i es molt emocionant.Es un mica repetitiu perque i an uns 3 capitol que pasen al mateix lloc.No vull dir gaire perque esta tot ple d’emocion i coses inesperades, per aixo nomes dic que el llegiu.
Jo també opino que els recomanats de la setmana estan molt bé. Sempre es pot millorar, però crec que són tres novel·les a tenir en compte.
Voldria parlar de la primera, “Maneres de viure per sempre”. Quan la vaig començar a llegir vaig pensar que l’autor havia triat un tema per despertar en els lectors la compassió o pena vers els nens que pateixen càncer, però aviat vaig veure que estava equivocada. El que em semblava un relat que buscava la llàgrima del lector, vaig veure que en realitat era un relat esperançador sobre la vida i sobre preguntes que tothom es pot fer sobre la mort. La visió del nen protagonista em sembla del tot vital. Clar que mostra el pateiment físic i emocional en alguns moments, però sobretot mostra les ganes de viure que té i la positivitat amb què s’enfronta al dia a dia. Així doncs, no crec que sigui una història sobre el càncer o sobre un nen amb càncer, sinó una història sobre la visió positiva, enèrgica, cursiosa, científica i vital de la vida d’un nen que, per desgràcia, pateix una malaltia com és el càncer.
Què en penseu els que l’heu llegida?
Hola Miranda,
Moltes gràcies per la teva resposta! Jo també crec que la he fet bastant bé i que estic millorant mooooolt de com estava abans a ara!
Adeu Miranda petons i abreçades, espero la teva resposta! 🙂
Andrea.
Ami també m’han agradat els recomanats .
Andrea ,penso que la teva recomanació es fantàstica i facil de llegir perquè sembla que parlis amb el lector.
Michelle penso que està bé la recomanació, peró m’hages agradat que expliquessis una mica més .
Vanessa ,crec que podies dir moltes més coses de l’Elvis.
Hola nois, a mi m’han agradat molt les dues recomanacions, peró la Michelle repiteix ona mica les idees i s’ha liat una mica,peró a part d’aixó estan molt ben escrites.