Després de pensar i pensar… i pensar una mica més, m’ha semblat que una bona proposta per a la nostra no-setmana literària és tenir el bloc ben actiu amb recomanacions de llibres.
Demà serà un dels dies més literaris de l’any, sinó el que més i uns lectors com nosaltres hem de participar-hi d’una manera especial.
Així doncs, el que proposo és que durant la setmana:
1. Penseu en algun àlbum o novel·la que opineu que mereixeria ser un llibre recomanat per Sant Jordi.
2. Escriviu una recomanació ben argumentada per defensar la vostra tria.
3. Escriviu la vostra recomanació a l’apartat de comentaris.
4. Comenteu una recomanació d’algun company de la classe.
Al final de la setmana, farem un TOP 3 de Sant Jordi i intentarem publicar-les a algun lloc.
Jo, com que també formo part de la classe de les talpetes súper lectores, us deixo la meva recomanació i candidatura per Sant Jordi 2012:
Ciutat d’orfes, Avi
Escrita com si fos un guió cinematogràfic, Ciutat d’orfes és una novel·la d’acció trepidant situada als carrers de Nova York de fa més de cent anys, al 1890. El text és molt àgil, amb frases curtes i precises que tenen poca descripció de paisatges o ambients, ja que se centren en la descripció acurada de les accions. Les accions, la trama de la història, t’atrapa des del primer moment, ja que tot el que passa sol començar amb fets molt colpidors que a mesura que avança el text es van resolent. Exemple d’això el trobem quan el text ens explica que han empresonat la germana del protagonista o quan sabem que aquest veu el pare de la seva amiga Willa, el qual creien que era mort o desaparegut. Així doncs, començar amb fets tan impressionants ajuda a construir la intriga o l’interès per la història.
Sobre la història, només podem dir que té com a nucli en Maks, el fill mitjà d’una família danesa (de Dinamarca) que ha immigrat a Nova York a la recerca d’un futur millor, però que tenen dificultats econòmiques per seguir endavant. Tot es complica quan la germana del protagonista és empresonada acusada de robatori. Sort que en Maks comptarà amb l’ajuda de la Willa, una nena que malvivia als carrers fins que va ajudar al Maks a sortir il·lès d’una baralla i va passar a formar part de la seva família, ja que formaran una parella inseparable que resultaran la peça clau per resoldre tots els entrebancs de la història.
Finalment, pel que fa als personatges, cal destacar que tenen molta força perquè evolucionen molt a nivell psicològic, és a dir, els seus pensaments, sentiments i opinions canvien i s’adapten en funció del que van vivint. Aquest aspecte es pot veure especialment en els protagonistes: en Maks i la Willa, però també en l’antagonista, en Bruno.
Ciutat d’orfes és de les meves novel·les preferides. Captivadora, profunda, intrigant, misteriosa i àgil, és així com la definiria. Em sembla, doncs, que mereix ser una candidata al nostre TOP 3 de Sant Jordi.
Lara.
Un àlbum molt especial 365 pingüinos. Cada dia els porten pingüins fins que un dia arriba un senyor i s’emporta tots els pingüins, llavors la família es queden un pingüí que tenia el peus de color blau que es diu Friolero .Va passar un dia i les portar una sorpresa inesperada grossa!!. Aquet àlbum de càlcul de mates. Els pingüins desrosant tot, el pare i la mare pateixen molt perquè son 365 pingüins i no poden alimentar ha tots. Ara hos explicaré una cosa que va passar: estava arribant sant Juant i de tans pingüins que hi havien va celebrar tota la família a fora al jardí. Un autor molt fantàstic que es diu:
Jean-Lluc Fromental,
el il•lustrador:
Joelle Jolivoet,
i la editorial:Kokinos tenen molt de talent els dos el autor i el il•lustrador i la editorials recomano a tot els que li agradan els animals
Aquest llibre a de ser recomenat a Gretel pels següents motius…
El lobo rojo,esta escrit en primera persona pel l’autor ”Friedrich Karl Waechter Lóguedez” i aquest autor es un molt bon escriptor perquè aquest llibre pasa tot en present i a més a més no l’explica l’autor si no l’axplica el protagonista que es ”el lobo rojo”.
Cambiant de tema les il•lustracons són dibuxades amb llapis o més bé en pilot negre,els color són bunics però mai eh vist un cel de color rosa l’he vist més bé com taronja vermell més o menys però rosa va ser que no m’ha acabat convencem.
Per finalitzar aquest llibre,vull parlar de la història perquè aquesta història li pasa al protagonista,tambè crec que té un antagonista que potser es un llop que el protagonista coneix quan hem va acollir perquè jo vaig caure a un barranc i així vaig formar part dels llops.
I no dic res més per deixaros amb l’intriga perquè aquest llibre es del debat!. 🙂
Hola TALPETES,
A mi m’han agradat totes les recomenacions, quina seran unes TOP3…? També li vull dir al Dani V. que tampoc m’ha agradat el teu comentari d’aixo de la Miranda, ho sento Dani però estic d’acord amb la Nerea quan et va posar el comentari! 🙁 Finalment vull dir que espero que les recomenacions escollides estiguin molt bé i que bona sort a tots!!! 🙂
Adeu TALPETES una abreçada mooooooolt TALPETOSA!!! 🙂
Andrea, la talpeta peixetera.
Estic molt dacord amb la Miranda. A mi em sembla que Xola i los leones es tal com recomana.
El llibre que recomanare per el nostre T0P 3 de Sant Jordi es
Harry Potter i la pedra filosofal, 1ª part.
Per començar, vull comentarvos que tots hauriem de llegir aquesta novela, perque no nomes tracta de magia i es d’aquells llibres aborrits, tambe parla d’aventures i de coses molt interesants. Encara que no es l’unic, continuo dient que surten animals fantastics i mitologics. Es una historia fantastica, ja que fan encanteris i surten gossos amb tres caps. Aquest gos esta defensant i vigilant la pedra filosofal. D’ ella surt un liquid groc, lelixir de la vida, que et fa inmortal.
Historia.
Tot seguit, continuare parlant del vocabolari. Hi ha paraules bastant dificils i et fan tornar a llegir la frase per deduir el seu significat a partir del context. Els capitols son agils de llegir, ja que enganxen molt les aventures i objectes que passen per els diferents capitols.
Text
Per acabar, vull dir que es un llibre molt ben escrit.
Per totes aquestes raons, hauria de ser un llibre TOP 3 de Sant Jordi.
COCO I PIU
Per comencar destacare una petita cosa,la amistat que tenen en coco amb el piu, son com germants i mai es barallen. Un dia ban arribar a un bos, que estaba `ple de goma gom,hi avian osells i cocodrils eran identics a ells , pero semblaba que hi avia una cosa molt suspitosa, ells ja savian bolt bè de anava tot aixo.
alfinal van desidir anar cadesc pel seu cami. Va pasar un dia dos i finitot tres ells ja no podien mes era terriple estar amb aque lla familia.El Piu, no va perdre l`esperanse i ba anar cap a on estava el seu germa, ells dos van desidir que que no necesitarien a ningu per biure.
Hola TALPETES, aqui us deixo la meva recomenació:
“Industries Gon”
És molt aventurera i esta escrita amb un guió seguit i esta molt bé explicat.
Primer de tot vull dir que els personatges són molt intel·ligents perquè pensen molt bé la broma que han de fer. A més són interessants ja que, tens molt interes quan els coneixes. També el personatge que més m’ha agradat a sigut el nen perquè el trobo estrany, però no perquè sigui orfe, no, si no perquè sent un nen com és, esta molt seriós, però quan coneix a un home, canvien les coses…
Canviant de tema vull parlar de la història perquè és la meva 2n novel·la preferida perquè quan vaig començar a llegir-la em vaig endinsar molt, però tant que fins i tot semblava que jo era el nen i que ek que passa en la història passava en la vida real. També vull dir que esta molt bé explicat per mi, la trobo diferent.
El text esta molt bé extructurat perquè amb l’extructura del text pots seguir molt bé el fil de la història. A més el text és normal perquè per exemple el “Tigre Tigre” té la lletra més petita i és més llarg, en canvi aquesta és el contrari. També el color d’aquest text el vull comparar amb el de “Voces en el parque” de la veu del nen ja que s’assembla molt. A part vull dir que aquest text és un mica diferent perquè no el trobo com els de altres novel·les.
Per finalitzar vull dir parlar de les il·lustracions perquè encara que no hi hagin gaires, hi han. També vull dir que no són molt emocionants ja que no tenen colors vius i hi han molt poques. A més a més, no m’agrada que no hi hagin gaires perquè per mi la gracia és que hi hagin més, com per exemple: “El fantastic senyor Guillot”. Això si, encara que hi hagin poques imatges, no vol dir que no m’agradin perquè si que ho és.
Per tancar vull dir que m’ha encantat “Industries Gon” i que hauria de ser un TOP3 perquè esta super bé per llegir-la i és molt àgil.
Andrea.
Mirranda nomès et volia dir que la teva recomanació m’ha encantat, la xola no me la he agafat i m’ha agradat saber les seves aventures.
Aquesta historia s’assocía, al segle 19 per els vestits que porten, son molt antics.També, perqué les paraules que usa aquesta autora,Louisa May Alcott, son molt antigues.
Donetes una historia injusta i trista. Jo, es una noia que li encanta escriure. és la més llesta de les germanes, és una persona sencilla que no li posa pegues a res ni a ningú. La tia March, pensa que hi ha dos clases a la vida, els rics i els pobres.Pensa que el diners o són tot, com la seva sobrina Amy, que li agrada més la ”vida real” i sempre va a l’ultima moda. El pare es valent i atrevit, el està a la guerra, fins que arriba el nadal i el millor regal per les quatre germanes March, es que… el pare torna a casa amb les seves filles, i la seva dona.
Per finalitzar aquesta recomanació, vull dir que el final es alegre i a la vegada bastant orbert, la part alegre de el llibre ”Donetes” es que al final la Jo va tornar a escriure els seus contes i una de les revistes més famoses li van publicar els seus llibres. L’altre part és que en Fritz, el señor Baher se’n va li pregunta a la Jo que si la esperara, i la Jo diu que si.
Nois i noies jo crec que el Dani ha volgut dir que llegint la de la Miranda i la meva ja sabia que totes estarian molt be i que tots ens esforçariem molt.
Hola talpetes aqui us deixo la meva recomanació de conejo i elefante:
Escrita amb molt bon humor i pel mateix autor i il-lustrador,histórias de conejo i elefante te un gran punt d’humor ja que totes les históries tenen molta gracia.També aquest llibre comença igual que una história normal o sigui presentant els personatges el conejo i l’elefante i penses que sera una história normal amb embolics,peró després et dones compte de que són diverses históries molt divertides.
A més a més les il-lustracions estan fetes amb tres colors,el verd, el vermell i el negre,i només amb linees i aixó fa que els personatges sguin més ridiculs i divertits.
Per finalitzar etiquetaré als personatges,l’elefante el primer:
poruc,ingenu,divertit i babau.I ara el conill:
astut,valent,bromista i divertit.
També vull dir que aquesta parella d’amics la veig molt extranya perque son un animal molt gran i fort peró molt poruc i l’altre animal és petit i débil peró molt valent.
I ara per acabar segur dels segurs vull dir que el text esta escrit amb els mateixos colors de les il-lustracions,i aixó aporta a que els petits es guiin millor de quan parla cada personatge i amés a més quan parla el conill la lletra esta vermella,quan parla l’elefant es posa verda i quan estan narrant negre.
Hola , Talpetes .
Gracies Adrian i Dani v. per les vostres aportacions positives ,em doneu molt suport,les vostres m’han encantat dieu coses molt interessants i amb molt vocabulari.
Thalia per mi la teva recomanació està força bé, encara que podries parlar de moltes més coses.Totes les altres recomanacions m’han agradat .
Per altra banda vull dir que penso que el Dani V. no tenia l’intenció de dir que les vostres recomanacions estiguin per sota de la de l’Adrian o de la meva. Només que estan molt bé , no cal donar-hi més voltes.
Recomanació de “El meu germà el geni “.
Recomano el Meu germà el geni, pels següents motius.
Crec que la Lola mai es rendeix i demostra molta valentia. El vull comparar amb el Tobi i a més són incansables.
No és gens humorístic és mes realista, no porta ni el seu punt humorístic, està molt bé i no porta paraules dificils.
És molt injust que els pares no portin a la Lola els dissabtes ha jugar a futbol, pero en camvi sempre estan amb el Gracian, el germà de la Lola, perque com els pares són músics i el Gracian está de sol ha sol enganxat al piano estan bocabadats amb ell.
Per finalitzar, vull dir que és molt intrigant saber que passarà al final, i també enganxa molt perque jo amb dos dies estaba per la pàgina 68 o 54. 🙂
Aida,
La teva recomanacio m’agrada pero encara hi ha coses a millorar pero per tot ho demes esta molt molt bé et felicito.
Una ”amistad peligrosa” un llibre amb molts aspectes per ha destacar .Per començar voldria parlar de com esta escrita la história.Esta escrita de tal manera que et resulta molt mes facil de entendre la história,a mes a mes , aquest autor m’agrada molt com escriu sobretot com s’expresa.Fa servir un vocavolari tant i tant bó que et fa l’efecte que t’endinses molt mes en la histórias.
A mi m’agrada molt mes el text que les il.lustracións .Parlan de les il.lustracions vull dir que no destaquen molt, tot i que hi ha imatges molt bones.
Crec que al final d’aquest llibre es obert a mi m’agradaria que seguis en un altre llibre , perqué perque no es un final oberts dels de sempre et deixa moltes opcions per escollir.Vull comparar aquest llibe amb el llibre ”dues granotes” el meu llibre de lector convidat , perqué aquest,també deixa el final obert.
Finaltment vull dir que és um bon molt llibre per fer un devat ,tot i que es un llibre dificil de entendre per a nesn/a de menys de 9 anys .
El pastis de creps és una una histora basada en l’humor, d’ aquells llibres que quan el mires no t’imagines el que passarà, no saps que s’amaga.
En Findus, el gat d’ en Pettson és molt patos, porta un barret molt graciós al cap i tot i que és un gat va vestit.
En Pettson és un vell boig que no es dona comte de res, porta un barret marró, una samarreta blanca amb unes ratlles blaves, també porta uns pantalons blaus i unes ulleres.
En Findus el gat, volia fer un pastis de creps, però en Pettson no troba la farina i es pensa que ell mateix se l` havia mengat, però….no és així.
Això acaba amb en Pettson ple d’ous.
Per ùltim vull dir, que si tu no t’has llegit aquest llibre vol dir que no saps el que t’espera.
Finalment, m’agradaria dir que aquest àlbum il•lustrat está fet per llegir-lo en companyia, per que si no, amb qui riuries?
Aida
Hola Dani,
A que et refereixes amb aixo de que amb les recomanacions de L’Adria i la Miranda ja ens tens prou crec que com jo els meus conpays estan decord que ens ha sabut una mica greu
hola dani v.,
El teu comentari no m`ha gadat gents ni mica, perque sembla que la recomandaciò de la Miranda i la del Adria sigui mès vona que la que faran els teus conpanys, Nerea.
Hola Dani V. a que et refereixes amb aixo de que amb la recomanacio del Adria i de la Miranda ja tens prou.Que potser creus que la recomanacio dels teus companys no sera bona?
Hola Miranda,
No tinc res a afegir-hi, com l’Adrian penso que a ningú se li hauria acurregut cap altre cosa a destacar, o almenys tan bona com les que mostras tu en aquesta recomanació. Crec que amb la teva recomanació i la de l’Adrian ja n’he tingut prou per compendre que tots esteu esforçan-vos molt. Jo també ho he intentat fer-ho el millor que he pogut.
Una historia basada en l’humor el pastis de creps es un d’ aquells llibres que quan el mires no t’imagines que passara,no saps que amaga.
En Findus el gat d’ en petson es molt trapezi,porta un baret molt gracios al cap i ja que es un gat va vestit.En Pettson es un vell boig que no es dona comte de res,porta un baret marro una samareta blanca amb unes ratlles blaves tambe porta uns pantalons blaus,i unes ulleres.
En Findus el gat volia fer un pastis de creps,pero en Pettson no troba la farina i es pensa que ell se la havia mengat pero….no es aixins.
Aixo acaba amb en Pettson ple de ous.
Per ultim bui dir que si tu no t’has llegit aquest llibre vol dir que no saps el que t’espere.
Finalment vull dir que aquest llibre es per llegirlo en companyia, per que si no amb qui riuries?
Aida
Aquest és un altre dels molts llibres de llops amb gana, però “Hambre de lobo” reflecteix aquesta gana de manera inversa a la resta de llibres de aquest tipus. Un llibre vist desde el punt de vista del llop on defensa les seves raons de menjar i és veu que, fins i tot un carnívor com ell, té problemes per sobreviure.
El format del llibre, a primera vista, sembla per a nens petits, però no: Tacta un tema important sobre els llops que un nen petit no entendria, perquè ells estan acostumbrats al típic conte popular en el qual el llop és malvat i no té raó de ser. Fullejant a simple vista hi ha dos elements que enganyen: Els dibuixos, la majoria dispòsen d’un fons taronja, el llop i algun senzill element. Per altre banda les lletres que algunes son més grans, d’altres de colors i algunes torçades.
Un altre cosa que caracteritza l’album és que, a diferéncia de molts altres contes, el narrador comença narrant en segona persona. És com si parlés amb el llop, exactament aquesta sensació.
Per acabar vull tornar al tema inicial, que també mostra una part humoristca. Abans he parlat en general del tema que tracta, però ara parlaré del final: com es pot resoldre un problema de gana? Doncs amb menjar! I com la majoria de contes el protagonista acaba sortint guanyant… L’humor es crea quan arriba el sopar del llop, o sigui un conill. El conill li etziba 28 insults, alguns curiosos, altres esborrajats com, per exemple ”xenófobo” o “ cuadrúpedo inconcluso”. El final es resol amb un final feliç que aporta humor gràcies al comportaament del conill quan se li gira la truita. Per aquests motius crec que ha de ser un dels recomanats del top 3.
Miranda estic molt d’acord amb tu i a més a més no puc dir res de la teva recomanacio perqué esta perfecta i no t’has deixat res d’aquesta história la teva recomanacio arribara a la web Gretel.
Hola talpetes aqui us deixo la meva recomanació de conejo i elefante:
Escrita amb molt bon humor i pel mateix autor i il-lustrador,histórias de conejo i elefante te un gran punt d’humor ja que totes les históries tenen molta gracia.També aquest llibre comença igual que una história normal o sigui presentant els personatges el conejo i l’elefante i penses que sera una história normal amb embolics,peró després et dones compte de que són diverses históries molt divertides.
A més a més les il-lustracions estan fetes amb tres colors,el verd, el vermell i el negre,i només amb linees i aixó fa que els personatges sguin més ridiculs i divertits.
Per finalitzar etiquetaré als personatges,l’elefante el primer:
poruc,ingenu,divertit i babau.I ara el conill:
astut,valent,bromista i divertit.
També vull dir que aquesta parella d’amics la veig molt extranya perque son un animal molt gran i fort peró molt poruc i l’altre animal és petit i débil peró molt valent.
Hola Talpetes aquí deixo la meva recomanació perquè la llegiu ,espero que us agradi.
XOLA Y LOS LEONES
Xola te el cabell blanc i curtet .Es tant eixerida com aventurera i és una gosseta.Com a protagonista d’aquesta historia ella és humanitzada i fa riure a tot lector. L’ humor d’aquesta història es desenvolupa a partir dels pensaments de Xola: pensa que és un lleó i que forma part de la noblesa .Aquest fet com és totalment impossible proporciona que el lector es faci un fart de riure a causa de la contrarietat dels dos pensaments .El nus d’aqueta història és que Xola va fent accions extravagants per intentar que s’esvaeixin tots els desperfectes que ella te per a ser lleona ,com ara: tenyir-se el cabell amb tint de l’amo per ser rossa com un lleó i com se suposa que ho eren els seus avantpassats , o anar a “caçar” per la “selva”, que és el parc i moltes coses més d’estil similar .
Xola no és un personatge pla, ja que és rodó , el seu estat psicològic va canviant segons el pas del temps a la història. Comença pensant de tot cor que ella és una lleona de sang blava, i a seguir un llibre que parla de lleons . Finalment Xola ja no vol ser aquest animal, ja no vol canviar els seus costums a marxes forçades ni enganyar-se amb els seus avantpassats. Tant si féssim un eix cronològic de la història com si no, veuríem el gran canvi de mentalitat d’ella : Acaba acceptant que no és una lleona, és una gosseta petita de cabells suaus i blancs.
Finalment faig la breu comparació de” Xola y los leones ” amb Olivia de Ian Falconer perquè totes dues em semblen que introdueixen el mateix tipus d’humor. Fan accions que per a elles són normals però per a nosaltres són extravagants o anormals , fins i tot divertides . Penso que és el mateix tipus d’humor.
Una preciosa història humorística, àgil de llegir a causa de l’enormitat del text que no té vocabulari elevat ni difícil, encara que sempre es troba una paraula nova. A més a més ensenya una lliçó : sigues tu i no intentis canviar-te o ser alguna altre cosa que no ets .
Xola, una excitada gosseta que et deixarà petjada.
Per aquests motius penso que “Xola y los leones” ha de ser un recomanat Gretel.
Hola Lara,
la teva recomanacio m’ha agradat molt parles molt be i fas servi paraules riques.Jo primer he escrit en un full en brut del que vull parlar i despres escric algunes paraules riques que m’hagradaria possar dema possare la meva recomanacio.