Jo intentaré d’esforçar-me més en escriure i utilitzar un vocavolari més ric i ho faré el millor que pugui!!! Aixó us ho recomano a tots a esforçaros millor us animo, vinga endevant!!!
Adeu TALPETES una abreçada mol FORTA I TALPETOSA!!!
Estic molt d’acord amb tot el que heu anat dient, especialment quan parleu de la capacitat narrativa de les imatges, és a dir, allò que parlem als debats i als préstecs de com les imatges i els seus colors, formes, textures… poden explicar coses; en aquest cas, la diferència dels estats d’ànim. Molt ben vist.
Miranda, com et deia, no és que ho hagi fet el Narcís de El Cau ple de lletres, sinó que ell me’l va descobrir.
Recordeu, però, que cal revisar els textos que escribim aquí al bloc, no pot ser que ens deixem majúscules i que no separem les idees amb punts. Va, fem tots un esforç, que cada dia ho feu millor!
Ah, per acabar us vull dir que aquest vídeo ha guanyat l’OSCAR al millor curt d’animació!!!
Jo, vull dir que com l’Andrea no tinc paraules per definir-ho, es que es brutal.
tambè vull dir, que qui hagi fet això implica molt esforç,ja que costa bastant explicar una historia o el que sigui en paraules.
Hem sembla que el curt d’animació, esta molt ben fet, perquè el llibres et donen la vida, i aqui ho explica quan aquest noi li dona el llibre a un nen, i el nen venia sense color nomès en blanc i negre, i com vem parlar l’altre dia, els colors t’expliquen, el setiments i els estats d’aním de cadascú. Al final una mica desprès de que acabes, m’ha semblat una mica trist, per això de que s’en va el noi, però al final, ve una nena, i li passa el mateix que aquell noi i torna començar la rutina.
Jo estic molt d’acord amb el Dani i l’Aida per aixo de la nena i aixo de que el color marca la felicitata i el gris la trstesa.També crec que aquest video t’ansenya a com a vegades quan estas trist amb un llibre et pots alegrar.
Ami m`he hagradat molt aque video li vaig enseñar a la meva cosina i la meva familia lì va agradar molt perqué era de dibuxos animats,i ami tanbé emb va agradar moltissìm.
Jo penso com l’Aida: Crc que la nena que ha anat a la llibreria s’hi quedarà a fer de llibretera. També crec que el blanc i el negre, com hem dit en alguns albums, deu ser la tristesa, en aquest cas també la soletat, que se sent sense un llibre i el color l’alegria que provoquen els llibres. Per finalitzar vull dir que m’ha recordat a l’Oblit i m’ha fet pensar que ser llibreter deu ser més divertit del qué sembla.
Jo el que penso sobre aixo de que hagi una llibre tecnologic i que pugis crear tu mateix l’história hem sembla molt original i divertit ja que si hi ha alguna cosa que et sembla massa trista o és un llibre que et sembla una mica aburrit ho pots cambiar al teu gust.
A mi , m’està agradant molt el vídeo,però s’he m’ha quedat penjat.Quan el veig penso que els qui ho van fer,la família que portava el Cau ple de lletres o aquest local abans tenen la motivació i el entusiasme que la Lara va comentar el divendres.Van deixar de ser llibreters ,però segueixen entusiasmats amb els llibres i amb la gent a qui també li agraden.
Quan pugui veure el vídeo sencer podré opinar,però mentrestant vull dir que té molta bona pinta.Per cert no parlen al curt d’animació un element misteriós.
aquest video m’ha agradat molt.Us explicare les coses que m’ha agradat mes,primer quan el principi quan al vent a comenzet a sopla i tot s’hanava volant m’ha fet molta gracia,pero despres quan tot va caure a terra les casas i les persones ja no va ser tan gracios.Tambe quan a aperegut la dona amb els llibres volant i tot s’ha posat de color perque al principi tot estaba en blanc i negre.M’ha inpresionat molt els llibres que volaven m’hagradaria que aqui tambe volensin seria molt guai.Tambe quan l’home va areclar aquell llibre tan vell.El final tambe m’ha agradat perque quan l’home ja era vell i havia de marxa va venir una altra nena.Crec que quan va sortir la dona volant amb els llibres es perque a ella li havia passat u mateix que al home i despres es va fer vella i va marxar,per aixo quan l’home va marxa perque ja era vell va venir una nena i passara u mateix amb la nena.Adeu turnare a veure el video per fitxarme en mes coses.
A mi el curt d’animació m’ha encantat però no tinc paraules per definir-ho! També vull dir que fins i tot he plorat quan cau les cases, el noi i ja no te el que tenia escrit en el llibre, se li habia borrat tot. A més a més he plorat de l’emoció quan el noi es queda a la casa aquella de llibres vius i li donen la vida i també quan va donant llibres a la gent. Finalment vull dir que espero que us agradi tant com a mi, però no ho crec perquè a mi m’ha encantat!…
Hola Lara ,
m’ha agradat molt el video , tambe la música , s’he le enanyat al mu germá petit en Manuel i s’ha quedat enganxat a la pantalla de l’ordinador ara li ensanyaré a la meva mare aveure que li sembla . Jo el veig mes per nens/a 5
10 anys tot i que potser als nens de 5 anys no li agradi molt pero al meu germa si.
Hola Lara i TALPETES,
Jo intentaré d’esforçar-me més en escriure i utilitzar un vocavolari més ric i ho faré el millor que pugui!!! Aixó us ho recomano a tots a esforçaros millor us animo, vinga endevant!!!
Adeu TALPETES una abreçada mol FORTA I TALPETOSA!!!
Andrea la TALPETA peixetera.
Hola,
Emb va agradar molt el partit de shot ball parque es molt divertit jugar mel vaig passa super bé jugan amb la Michelle la Andrea i el Salvador.
adeu
petons!!!!!!!!!!!!
Estic molt d’acord amb tot el que heu anat dient, especialment quan parleu de la capacitat narrativa de les imatges, és a dir, allò que parlem als debats i als préstecs de com les imatges i els seus colors, formes, textures… poden explicar coses; en aquest cas, la diferència dels estats d’ànim. Molt ben vist.
Miranda, com et deia, no és que ho hagi fet el Narcís de El Cau ple de lletres, sinó que ell me’l va descobrir.
Recordeu, però, que cal revisar els textos que escribim aquí al bloc, no pot ser que ens deixem majúscules i que no separem les idees amb punts. Va, fem tots un esforç, que cada dia ho feu millor!
Ah, per acabar us vull dir que aquest vídeo ha guanyat l’OSCAR al millor curt d’animació!!!
Hola Talpetes,
Jo, vull dir que com l’Andrea no tinc paraules per definir-ho, es que es brutal.
tambè vull dir, que qui hagi fet això implica molt esforç,ja que costa bastant explicar una historia o el que sigui en paraules.
Hem sembla que el curt d’animació, esta molt ben fet, perquè el llibres et donen la vida, i aqui ho explica quan aquest noi li dona el llibre a un nen, i el nen venia sense color nomès en blanc i negre, i com vem parlar l’altre dia, els colors t’expliquen, el setiments i els estats d’aním de cadascú. Al final una mica desprès de que acabes, m’ha semblat una mica trist, per això de que s’en va el noi, però al final, ve una nena, i li passa el mateix que aquell noi i torna començar la rutina.
Jo estic molt d’acord amb el Dani i l’Aida per aixo de la nena i aixo de que el color marca la felicitata i el gris la trstesa.També crec que aquest video t’ansenya a com a vegades quan estas trist amb un llibre et pots alegrar.
Hola Talpetes,
Ami m`he hagradat molt aque video li vaig enseñar a la meva cosina i la meva familia lì va agradar molt perqué era de dibuxos animats,i ami tanbé emb va agradar moltissìm.
adeu!!!!!!
petons
Jo penso com l’Aida: Crc que la nena que ha anat a la llibreria s’hi quedarà a fer de llibretera. També crec que el blanc i el negre, com hem dit en alguns albums, deu ser la tristesa, en aquest cas també la soletat, que se sent sense un llibre i el color l’alegria que provoquen els llibres. Per finalitzar vull dir que m’ha recordat a l’Oblit i m’ha fet pensar que ser llibreter deu ser més divertit del qué sembla.
Jo el que penso sobre aixo de que hagi una llibre tecnologic i que pugis crear tu mateix l’história hem sembla molt original i divertit ja que si hi ha alguna cosa que et sembla massa trista o és un llibre que et sembla una mica aburrit ho pots cambiar al teu gust.
A mi , m’està agradant molt el vídeo,però s’he m’ha quedat penjat.Quan el veig penso que els qui ho van fer,la família que portava el Cau ple de lletres o aquest local abans tenen la motivació i el entusiasme que la Lara va comentar el divendres.Van deixar de ser llibreters ,però segueixen entusiasmats amb els llibres i amb la gent a qui també li agraden.
Quan pugui veure el vídeo sencer podré opinar,però mentrestant vull dir que té molta bona pinta.Per cert no parlen al curt d’animació un element misteriós.
Hola talpeteas,
Os volia comunicar que ja s’e le ensanyt a la meva mare i l’a agradat molt gual que ami.
Hola Talpetes,
aquest video m’ha agradat molt.Us explicare les coses que m’ha agradat mes,primer quan el principi quan al vent a comenzet a sopla i tot s’hanava volant m’ha fet molta gracia,pero despres quan tot va caure a terra les casas i les persones ja no va ser tan gracios.Tambe quan a aperegut la dona amb els llibres volant i tot s’ha posat de color perque al principi tot estaba en blanc i negre.M’ha inpresionat molt els llibres que volaven m’hagradaria que aqui tambe volensin seria molt guai.Tambe quan l’home va areclar aquell llibre tan vell.El final tambe m’ha agradat perque quan l’home ja era vell i havia de marxa va venir una altra nena.Crec que quan va sortir la dona volant amb els llibres es perque a ella li havia passat u mateix que al home i despres es va fer vella i va marxar,per aixo quan l’home va marxa perque ja era vell va venir una nena i passara u mateix amb la nena.Adeu turnare a veure el video per fitxarme en mes coses.
Hola Talpetes,
A mi el curt d’animació m’ha encantat però no tinc paraules per definir-ho! També vull dir que fins i tot he plorat quan cau les cases, el noi i ja no te el que tenia escrit en el llibre, se li habia borrat tot. A més a més he plorat de l’emoció quan el noi es queda a la casa aquella de llibres vius i li donen la vida i també quan va donant llibres a la gent. Finalment vull dir que espero que us agradi tant com a mi, però no ho crec perquè a mi m’ha encantat!…
Adeu TALPETES una abreçada mol TALPETOSA!!!!! 🙂
Andrea.
Hola Lara ,
m’ha agradat molt el video , tambe la música , s’he le enanyat al mu germá petit en Manuel i s’ha quedat enganxat a la pantalla de l’ordinador ara li ensanyaré a la meva mare aveure que li sembla . Jo el veig mes per nens/a 5
10 anys tot i que potser als nens de 5 anys no li agradi molt pero al meu germa si.