Talpetes,
He arribat a casa a la tarda i m’he assabentat amb molta tristesa que la Joana Raspall ha mort avui.
He pensat en ella, en el llegat que ens deixa, en tots els poemes que per sempre podran ser recitats. També he pensat en nosaltres, en com vam gaudir aprenent alguns dels seus poemes, en la il·lusió que us va fer saber que el poema de “Els llibres” tenia un vers per a cada un de vosaltres, en com us agradava “El noi impacient” i he rigut recordant quan el vau recitar al tren un matí anant a Barcelona d’excursió mentre els viatgers us miraven sorpresos (segur que el seu dia va ser millor gràcies a les paraules de la Joana), però sobretot he pensat en com vam aprendre sobre la poesia fent el catàleg virtual sobre la seva poesia. Recordo quan vau estar tan emocionats amb els “enigmes” o quan vau sentir la necessitat de saber coses sobre l’autora per entendre més la seva obra i pensar en una possible influència de les vivències en els temes o motius recurrents (http://blocs.xtec.cat/poemescescaldea/). M’han passat molts moments fantàstics amb vosaltres pel cap i he vist que tenim molts vídeos on hi ha les paraules de la Joana Raspall. Us en deixo alguns amb el desig que els seus mots us segueixin ressonant i amb l’esperança que els feu arribar més lluny.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Hqp7DSZrXPg&feature=em-upload_owner#action=share[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Ao2x5VEYExI[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=iJkMvt7yAzE[/youtube]
A twitter la gent li està dient adéu a la nostra estimada Joana amb el hashtag #gràciesjoana. Si voleu fer un tweet, ja ho sabeu, o si senzillament voleu veure quines paraules de comiat tan boniques li regala la gent, també.
Penso que ens podem sentir molt orgullosos i que és un privilegi haver tingut (i tenir, perquè les seves paraules, i per tant ella, mai no moriran) a casa nostra una gran poeta com ella que ha dedicat la major part de la seva obra a la poesia per a infants, un gènere poc explorat i amb poca poducció catalana (i en general) de qualitat.
Lara.
Quina pena mes gran l’estimavem molt….Estic d’acord amb tu Aida….
Petons.
Es una pena que la Joana Raspall estigui morta,perque a sigut una senyora que a nosaltres ens a fet veure que es una poesia,com esta feta,que amaga…….A banda de fer-nos riure amb els poemas,com “el noi impacient”que vem fer veure que era l’Adria,o cuan seiem al racó lector per compartir el poema que cadascu havia triat d’aquesta poeta.
Petons,Aida 😀