Enmig de dibuixos, fulls per tornar, dosis… a vegades queden amagades petites joies literàries que aneu creant de manera espontània i que em generen molta il·lusió quan les trobo i penso que us esteu convertitnt, a banda de moltes altres coses, en uns petits escriptors.
Avui he trobat un poema que va escriure ara fa uns dies la Michelle i, tot i que ja l’havíem escoltat al faristol de l’elegància, m’ha semblat tan bonic i especial que el vull compartir aquí al bloc.
FELICITATS, Michelle!
HIVERN
Les eines són preparades
un llapis,
un full en blanc,
un racó a les voreres gratinades:
sorolls i somnis
volant a una tardor ja morta.
Hivern,
un somriure blanc i pur.
Michelle Raya López
Te quiero michelle de verdad
Hola,
Michelle el poema estaba molt ben fet.M’ha agradat moltisim de devo 🙂 :*
Alex aixo de que et vas inspirar ja la dit, en el nadal.
Petons!!
El anonim era jo l’Alex.
Hola Michelle primer de tot et vull felicitar: Has fet un text molt bó, sobre tot m’agradat que un vers tant curs hi hagi tant de contigut. El teu poema m’ha recordat molt al poema ”Els llibres”, ja que no fa falta que rimin tots el versos per fer un text maco, sentimental i sobretot boníssim.
Una pregunta que et vull fer: En que et vas inspirar per parlar de l’hivern?
Adeú!!!!!
Hola Talpetes,
Jo crec igual que la chiara,parles de l’hivern i m’ha agradat,es un poema brillant ja que et vas inspirar en el nadal jo vull que facis mes poemes perque aixo ens passa molt que algun company o companya llegeix una historia i ens sembla tant brillant que no volem que pari.Jo vull que facis mes poemes.
Petons i abraçades!
Hola Talpetes,
Gracíes per felicitar-me!!! Miranda i Dani V, sobre la vostra pregunta; hem vaig inspirar en el nadal, ja que era tot fred. Peró vaig pensar que seria millor fer-ho de l’hivern ja que durava més temps.
Sobre la teva altra pregunta, (Dani V) hem vaig inspirar amb aixó perque tenia un full blanc i un llapis; i com no sabia que posar hem vaig inspirar amb aixó a part tambè vaig mirar el poemes de la Joana Raspall.
Adeú!!!
Hola Michelle,
Estic d’acord amb els altres en que aquest és un poema conmovedor i esperançador. Un poema que m’a arribat al cor. Igual que la Miranda em pregunto com t’has inspirat per fer aquest poema. A mi el hivern també m’inspira a pensar en coses acollidores, però mai sem havia ocorregut a pensar en un llapis i un full. A que et refereixes quan parles d’ells?
Per una altre banda vull dir que, quan la Lara ha dit que a vegades queden amagades petites joies literàries, m’he recordat de l’àlbum “Los pajaros” quan parla dels petits detalls que, si ens hi fixesim, potser la vida seria millor. I crec que aquest poema podria ser un d’aquells petits detalls.
Hola Michelle,
A mi m’ha encantat el teu poema!!! És molt poetic i esta molt bé estrocturat. A més et vull felicitar per aquest tresor que has fet tu mateixa!!! Finalment et vull dir que no paris d’escriure aquestes joies perque les escrius genials!!! FELICITATS MICHELLE i segueix aixi, anims!!!
Adeu petons i abracades!!!
Andrea.
PD: aquest comentari l’he fet desde el movil perque l’ordinador no em funciona.
Hola Michelle,
El teu poema m’ha encantat, no hi ha rima pero sense haber-hi és molt poètic i l’argument és molt original i difìcil de fer poetic ja que els poetes més bons i més famosos fan servir molt l’argument de l’hivern.
Molt d’acord amb tu Chiara, un poema molt bonic i especial. A més a més hi han molt poques rimes ,però amb frases curtes i alterant l’ordre de les idees has aconseguit un text molt bó.
Michelle , en que et vas inspirar quan el vas escriure?
Hola Talpetes,
Michelle, m’ha encantat el teu poema. Es un poema bonic i que explica lo que pasa a l’hivern.
Adeu Talpetes!!!!!:)