Fa unes setmanes vàrem descobrir un nou àlbum: La historia de Erika. Abans d’entrar a fer el debat, vam haver de parlar sobre l’època en què s’enmarcaven els fets. Així doncs, vam parlar bàsicament de la 2a guerra mundial, dels països implicats, dels nazis i dels camps de concentració. El debat va estar ple de reflexions i impressions sobre l’horror que deurien viure els jueus que van ser enviats als camps de concentració. També de la tècnica d’il·lustració utilitzada, ja que eren il·lustracions que ens recordaven més a la fotografia que al dibuix. En aquest sentit, també vam poder veure, una vegada més, com els colors triats per il·lustrar la història ens donen pistes sobre l’estat d’ànim dels personatges i de l’ambient que es vivia.
Després del debat, cada un de nosaltres, va escriure una recomanació. Quan les vam posar en comú, vam tornar a parlar sobre el tema tan dur que hi havia darrere d’aquella història. Com que teníem ganes de saber-ne més, ens vam apropar al tema dels camps de concentració des de la visió d’un testimoni real; que va viure aquell horror: la Neus Català. Així doncs, vam veure l’entrevista que li va realitzar l’Albert Om per al programa El convidat. Us l’enllaçem per si us ve de gust veure-la. A nosaltres ens va semblar un document que oferia una visió molt interessant sobre el tema. Ens va cridar especialment l’atenció la seva resposta a la pregunta: “Pensant en el que va viure, què sent ara mateix; ràbia, odi…?”, ja que la Neus va respondre “Justícia”. Aquests dies n’hem parlat bastant sobre què entenem per justícia i si després d’aquests fets, tenim mostres que hi ha hagut justícia.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=XPoT-4day7c[/youtube]
Finalment, per tancar aquest cicle al voltant d’un tema que ens ha interessat, vam canviar de gènere i vam veure una pel·lícula: La vida es bella. Encara ens falta realitzar un debat amb les reflexions al voltant d’unes preguntes que ens ha plantejat la Lara. Tot i així, ens ha agradat molt i ens ha apropat al tema des d’una nova perspectiva. Ja hem sabut que el film va guanyar tres Oscars. Us deixem un enllaç a la banda sonora original (que representa un dels Oscars que va guanyar) perquè ens ha semblat preciosa.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GTkTgFQWQVE[/youtube]
Ah! Seguirem ampliant una mica més els nostres coneixements sobre aquest tema perquè tot el que hem aprés ho inclourem al treball d’història que estem fent a medi i també perquè un dels llibres del premi Atrapallibres, en el qual hi participarem, es diu Les maletes d’Auschwitz i pel resum, ja sabem que ens torna a apropar a aquesta temàtica.
Ja us seguirem informant.
Esperem els vostres comentaris, ja que per a nosaltres ha estat un aspecte sobre el qual ens ha agradat aprendre més.
Les talpetes!
Nois i noies,
Nosaltres, les talpetes, també podem participar al bloc comentant algun dels aspectes sobre els que discutirem de la pel·lícula, o aportant algun fragment de la nostra recomanació o simplement explicant coses que hem aprés i què sabem que abans no sabíem.
Lara.
Hola talpetes,
Vull parlar de “La vida es bella”,jo crec que la pel·licula es molt intrigant pero al final ja que el pare mort no te sentit i per aixo no encaixa el fil.
Per una banda,m’ha semblat molt divertida perque el pare s’inventa que parla amb alemany i va alla i diu coses que no tenen sentit i el nen Josue ho creu i ames a mes el pare diu que guanyaran un carro brindat i al final es un “TANQUE”.
Per altre banda vull parlar del vocabulari desl personatges en aquest cas el pare,la mare i el nen.El seu vocabulari no m’ha semblat molt adecuat per al nostre nivell pero la pel3licula es aixi.
A mes a mes s’els emporten als camp de concentracio i axo m’ha semblat adecuat per el nostre nivell perque aixi apranem moltes coses de com va morir la gent amb l’estrella de DAVID,Neus Catala va anar als camps de concentració i ho va passar molt dur, a mes a mes els engayaven com a gossos el feien traballar de valent i despres els enganyaven en camares de gas en comtes de dutxes,
Salutacions Vanessa. 🙂
Hola talpetes,
a mi m’ha agradat tot aixó per lo interesan i per el tema que tracta.
Tambe m’ha semblat molt interesant lo boniques que poden aquestes histories perquè al final passen coses molt bones com La historia de Erika que al final la protagonista es salva d’una mort, com la película La vida es bella per que al final el Josue trova a la seva mare i per acabar com la entrevista de la Neus Català per que al final es salva de que l’aguesin matat als camps de concentracio.
Hola talpetes,
Estic d’acord amb el Dani.V en que el pares o mares poden fer coses que no imagina ningú i tot el que poder arribar a estimar els seus fill/a.
Vull comparar el llibre ”L’historia d’Erika” amb ”La vida es bella” perqué el pare en ”La vida es bella” es sacrifica per el seu fill i en ”L’historia d’Erika” també i en les dues histories estimen molt als seus fill/a.
Per finalitzar vull dir que m’ha agradat molt que la Antonia participi al bloc: GRÁCIES; per altre part vull dir-te que estic d’acord en que a la pelicula hi han parts humorístiques com quan el protagonista: En Guido i el seu amic s’estampen amb el cotxe, i trist pel final perqué aquell guardia mata a en Guido.
Hola Antonia,
Moltissimes gràcies per comentar al nostre bloc! A mi el teu comentari m’ha agradat molt, esta moltben estrucurat i explicat d’una manera que mai m’ho avia esperat de cap mare!
Gràcies pe la teva colaboració!
Espero que ens veiem aviat! A reveure!
PD: A vosaltres Talpetes també! Petons i abreçades!
Andrea.
Hola Miranda i Antonia,
Miranda: Que bé que hagi comentat al nostre bloc estic molt contenta!
PD:Antonia quin comentari més espectacular i també que moltísimes graciès! 😀
Hola nois a mi m’esta agradant molt aquest projecte d’história que estem fem perqué estic aprenent moltes coses noves, com per exemple que Italia era aliat d’Alemanya.A mi la pelicula de la vida és bella hem va impactar molt perqué t’ensenya que com amb la guerra et pot cambia del tot la vida(d’un extrem a l’altra o sigui de ser molt feliç a estar condemnat a mort).Finalment també hem va impactar perqué no m’esparava que el para el matesin.
Hola Talpetes,
Dani estic d’acord amb tu, m’ha sorprés que el nen, guiosué, no se n’assebenti de tot el que estava passant gracies a el pare.
No m’ha agradat que la pelicula acabi així,(amb el pare mort.) Si hagués de escollir algú per que mori, crec que hauria de morir la mare, pero em sembla bastant just que mori el pare amb tots els risc que va passar.
Vull d’onar-li les gracies a l’Antonia, la mare de la Miranda, per comentar a el bloc de les Talpetes
Gràcies pel teu comentari, Antonia! Sí, els tres documents han estat una barreja de sentiments forta. Una de les coses que m’ha semblat més interessant d’aquests dies ha estat els moments de compartir les reflexions. Ahir, per exemple, em va agradar molt els diferents significats que els nens i nenes van donar al títol de la pel·lícula.
Mentre parlaven i comentaven les seves opinions, vaig pensar que el títol i el que anàvem dient tenia a veure amb una cançó brasilera que m’agrada molt que es diu “O que é, o que é” que canta l’extraordinària Maria Bethania. Vaig fer aquesta conexió per una de les frases de la cançó:
“Eu sei que a vida devia ser bem melhor e será, mais isto não impedi que eu repita é bonita, é bonita é bonita”
Que si ho tradu¨m, seria:
“Jo sé que la vida hauria de ser molt millor i ja ho serà, però això no impedeix que jo repeteixi que és bonica, és bonica, és bonica!”
Us deixo l’enllaç per si la voleu escoltar: http://www.youtube.com/watch?v=aO_nM5rZclw
Lara.
Hola a tots,
Quina barreja de sentiments amb “La vida es bella”,oi?.
Té moments còmics i d’altres tristos;no deixa indiferent a l’espectador.
Relata el fet històric més decepcionant i indesitjable de tot el continent europeu del segle passat.
Afortunadament aquests fets ja no es poden repetir perque els actuals sistemes polítics no ho permetrien.
Us animo a seguir descobrint aquest o altres etapes històriques.
Fins aviat, talpetes.
Antonia
Hola Talpetes,
Estic d’acord amb vosaltres, crec que tots compartim la mateixa opinió sobre els camps de concentració : eren un infern, un cementiri i uns centres de tortura.
El que més em molesta es que ,a part de l’assassinat d’injustes víctimes, els nazis i Hitler mai arribaran a pagar o no han arribat a pagar el patiment de tots aquells que tenien l’estrella al pit .Penso que mai han estat conscients del que van arribar a fer , el que és mes, crec que sempre van estar orgullosos dels seus fets.
Hola Talpetes,
A mi el final va ser molt inesperet quan mor el pare.També m´agradat molt aquesta pel·liculai la entreviste de la Neus calalá .Tambe vull parla de la entrevista amb la Neus catalá emb va agradar molt perque amb la manera que ho explicava.Tambe quan deia tot aixó de com es sentia hi es sentia “Justícia”
deu
petons a tots
Hola Talpetes,
La meva opiniò sobre el final de la peli “La vida es vella” és que m’ha semblat inesperat perquè el nen ni tan sols al final de la pelicula s’asseventa de que no hi havia cap joc i a mi em semblava que el pare no podria arribar tan lluny pel seu fill, però al final a demostrat estimar-lo tan que hauria fet qualsevol cosa per ell.
Hola Talpetes,
Aqui os deixem un petit fragment de ”La vida es bella”:
Andrea,pregunta 8: Creus que és necessari que segueixi havent pel·licules, documentals, libres… que parlin sobra els camps de concentració? Per què?
Jo penso que si perquè així la gent que no sap que són doncs ho aprenen i és millor. A més quan vagin pel món i li preguntin que és ho sabran respondre.
Delia,pregunta 7: Quia relació trobes entre aquesta pel·licula, l’entravista a Neus Català i l’album il·lustrat La histora de Erika?
La relació que trobo és la vida en un camp de concentració i com la Neus Catlà va sobreviure d’aquell infern.
Abreçades i petonts. 😀 <3