Aquest curs, els alumnes de 3r farem una cantata titulada BALADA DE RETORN que explica la història d’emigració d’una familia que s’exilia a França quan esclata la Guerra Civil i que, al cap de poc, emigra a Venezuela amb l’esperança de tornar a tenir somnis i il·lusions.
Avui hem llegit aquest àlbum il·lustrat, titulat LLuny del meu país que explica com una familia marxa a l’exili quan esclata una guerra al seu país d’origen.
Mares, pares, AVIS I AVIES, necessitarem la vostra ajuda per saber més sobre la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. D’aquesta manera, podrem entendre més les lletres de les cançons i podrem saber què van viure els protagonistes de la cantata que farem al maig.
Nois i noies, teniu ganes de començar aquest projecte de la cantata??
Què en penseu del llibre que hem llegit?
Hola Lara ola classe de terce com esteu jo estic dastant de usdulia di que me agradat les fotus . ide la classe el ca mes magradat a sigut els llidres el mijo lidre per mi a sigut Les Tres druixes. Sadeu us dax molt en falta a totsi a la lara dui dunarsu un peto i adraçadas Thalia.
Gràcies Isabel pel teu emotiu comentari. Jo també penso que als nens i nenes els enriqueix experiències com la de la cantata “Balada del retorn” que van més enllà de l’àrea de música, ja que a partir d’aquesta vam parlar de la guerra, l’exili, els sentiments de pertanyença, la importància de l’acollida als que venen de fora… i tantes altres coses.
La Montse va fer una feinada immensa amb tot aquest muntatge i els resultats han estat meravellosos pels nens i nenes; l’han viscut molt i s’hi han implicat.
És fantàstic que el que fem a l’escola acabi funcionant socialment (en aquest cas en forma de concert) perquè els nens i nenes troben sentit allò que fan.
He tornat a veure la Cantata sencera, el vídeo, i he tornat a emocionar-me, a plorar al principi, a somriure al final. Es un projecte molt gran, grandiós i emotiu. Quan hi vaig anar, no m’esperava una cosa tan espectacular.
Em quedo amb la frase de “Som com som i som el som” per la barreja de cultures, per la nostra història i la dels nostres avantpassats
Gràcies per fer aquestes coses tan fantàstiques amb els nostres fills i per intentar, almenys, transmetre’ls aquests valors de convivència i respecte.
Lara diu el juan que ans a seblem molta i el divendres m’ho vaig passar molt be petons Vanessa
Lara la mama i jo queremos agradecerte lo muyo que nos estas ayudandode todo coracon muyas gracias.
Hola lara ens ha agradat molt aquest llibre però fa una mica de pena perque es una mica tristi i tambe és una nena que ha de fer un viatge lluny don viu i a mi no magradaria.
El Dani et volia dir una altre historia :La historia va de la guerra del francesc i marxan a un altre pais com:Venezuela(Dani)!!!!!!!!!!!!
ami i el carlos
ens agradat lluñy del meu pais perkue es una mikue ta trist.
Si ens agrada molt la cantata i el Lucas i la Andrea tenim moltes ganes de que comenci.
Al Lucas i a la Andrea ens va agradar molt el llibre lluny del meu pais pero ens va donar una miqueta de pena,per que el pare sen va del poble on viu i las dos nenes la mare van plorar molt i sempre les tres estaven sense menjar sense pare,…i les nenes es van inventar un lloc per jugar a cas per que no podien sortir de casa.
A nosaltres ens a agradat LLUNY DEL MEU PAIS per que feia molta pena (Delia) i a mi per que tenia algu a veure amb la cantata(Dani)!!!!!!!!!!!!
Volem començar el projecte perque volem saber que va passar a la guerra i perque va començar
A nosaltres no ens a agradat el llibre perque era molt trist. i ens a agradat una miqueta perque em apres que era l’exili
m a gradat i al carlos tanbe uns agradat molt lara i la foto de música