la síl·laba

La síl·laba
Tradicionalment, la síl·laba es defineix com una emissió de veu. en què hi ha un nucli, constituït per una vocal, precedit o seguit per consonants o pseudo-vocals. Les síl·labes s’agrupen i formen mots A efectes ortogràfcs, separarem les síl·labes amb els criteris següents:

  1. Destriarem els elements que formen el mot. Si és compost, si s’ha format amb prefixos o sufixos:
    Exemples: bes-avi gira-sol al-hora
  2. Separarem els grups de consonants així:
    rr
    ss
    sc
    ix
    tj
    tg
    tx
    l·l
    Exemples:car-ro, mas-sa, as-cen-sor, cai-xa, plat-ja, met-ge, flet-xa, col-le-gi.
  3. No separarem els dígrafs:
    gu
    qu
    ll
    ny
    Exemples: se-guin, a-que-lla, a-llà, ca-nya.
Diftongs
Un diftong és l’agrupament de dues vocals, una de les quals ha de ser la i o bé la u – dites vocals dèbils. Segons una posició determinada, que porta a distingir entre:

DIFTONGS DECREIXENTS

La i o la u es troben després del nucli, amb el qual s’agrupen. El so decreix en tancar-se la boca.

diftongs exemples diftongs exemples
ai ai-re, mai au blau
ei rei eu peu
iu niu
oi boi-ra ou ou
ui cui-na uu duus

DIFTONGS CREIXENTS

La i i la u es troben abans de la vocal sil.làbica. El so creix, la boca s’obre. N’hi ha de tres maneres:

A)

diftong exemples diftong exemples
qua qua-tre gua guat-lla
qüe fre-qüent güe llen-gües
qüi a-de-qüi güi pin-güí
quo quo-ci-ent guo pa-rai-guot

B) A començament de mot:

hi/i / hu/u Ex io –gurt

hie -na

C) i, u entre vocals

Ex. no-ia Ex. be-uen

activitats de reforç per a treballar els dígrafs

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/bessones/index.htm

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/digraf/index.htm

activitats de reforç per a conèixer els diftongs

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/diftong/index.htm

activitats de recompte sil·làbic

http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/04_silab.htm

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1277

gènere i nombre ACTIVITATS

“Resum de gramàtica bàsica de la UB”

Gènere dels substantius

Masculí Femení
masculí + –a = femení
noi           noia
(substitueixen la –e o la –o àtones del masculí per –a)
mestre          mestra

masculí + -essa, -ina, -iu = femení

duc duquessa
gall gallina
actor actriu

Noms masculins formats amb l’addició de -ot a partir del femení. bruixot bruixa
ninot nina
abellot abella
Noms masculins i femenins que tenen una arrel diferent. home dona
pare mare
oncle tia
Una mateixa forma serveix per a tots dos gèneres en els terminats en -aire, -ista.

(el o la) cantaire
(el o la) pianista

Nombre i gènere dels adjectius

Flexió de l’adjectiu
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
+ –a + –s + –es
acabats en –e o  –o
àtones les
substitueixen per:
a +-s es
acabats en: s
ç
x
ix
tx
+ –a + –os + -es
Tots els acabats en: –ble, –aireLa majoria dels acabats en: –al, –el, –il, –ar,

ant, –ent

Els acabats en –a que fan el plural en –es

Una part dels acabats en –e

+ –s

Els acabats en –, i +-os

L’adjectiu es col·loca darrere del substantiu.

Exemple: una casa blanca.

L’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el substantiu.

Exemple: un amic italià / una amiga italiana
uns amics italians / unes amigues italianes.

Algunes adreces interessants són:

-activitats:

www.xtec.es/~mibanez1/morfnom.html

http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/senyor/f2eso.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G001.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G002.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G003.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G004.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G005.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G006.HTM

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G007.HTM

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102g008.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G009.HTM

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G010.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G011.htm

teoria (ampliació)

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/substantius.html

http://www.ua.es/spv/formacio/unitats_superior/unitat_04_superior.pdf

activitats d’ampliació:

http://perso.wanadoo.es/dcasellas/Gircat/CC6/CC63.html

Oració composta

Per a tenir més informació :

Oració composta:

http://batxillerat.blogspot.com/2006/11/les-oracions-i-loraci-composta.html

Aquí anireu a parar a un bloc d’un profe de secundària on hi trobareu més informacions relacionades amb llengua i literatura. Us pot ser de gran ajut.

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Pc_casa/Configuraci%C3%B3n%20local/Temp/Les%20ORACIONS%20COORDINADES.ppt

Aquest és un power point pensat per alumnes de tercer i quart d’ESO. Ens parla de les oracions coordinades

http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/sintaxi.htm

Hi trobareu informació de sintaxi en general i exercici.

Pronoms

http://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdf

Una eina de consulta fàcil i ràpida sobre la substitució d’un complement verbal per un pronom feble. Del CNL Sabadell

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomel/index.htm

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/hi/index.htm#

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/en/index.htmactivitats edu 365

http://www.ua.es/spv/formacio/exercicis/comb_pronoms1.htm 

exercicis per a combinar pronoms

Les categories gramaticals (esquema)

http://clic.xtec.net/qv/getAssignacio?quadernURL=http://clic.xtec.net/quaderns/mibanez1/categories/categories.xml&quadernXSL=default

DETERMINANTS (variables)

  • Article (det) [Variable – Determina un Subst]
  1. Definit: el, la, l’, els, les [en, na]
  2. Indefinit: un, una, uns, unes
  • Demostratius: aquest (-a, -s, -es), aquell (-a, -s, -es)
    •  Possessius: meu (-s), meva (-es), teu (-s), teva (-es), seu (-s), seva (-es), nostre (-a), nostres, vostre, vostra, vostres, llur, llurs.
      • Numerals:
        1. Cardinals: un, dos, tres, quatre,
        2. Ordinals: primer, segon, tercer, quart, cinquè..
        3.  Partitius: mig, terç, quart…
        4. Multiplicatius: doble, triple
        • Quantitatius: quant (-a, -s, -es), molt (-a, -s, -es), poc (-a, -s, -es), tant (-a, -s, -es), bastant (-s), gaire (-s), gens, prou, més, menys, prou,  massa, força, que, tot de, gens ni mica (de), una mica (de), un munt (de) , un xic (de), una colla (de), un grapat (de)…
        •  Indefinits: algun (-a, -s, -es), un (-a, -s, -es), tot (-a, -s, -es), mateix (-a, -s, -es), cert (-a, -s, -es), altre, altra, altres, qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla, cap, ni un (-a, -s, -es),  cada, ambdós, ambdues, diversos, diverses, diferents, tal, tals, tal…tal, …

        PRONOM [Variable – substitueix un nom]

        • Personal (fort): jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, mi
        • Personal (feble): el (‘l, l’, -lo), la (l’, -la), els (‘ls, -los), les (-les), en (‘n, n’, -ne), ho (-ho), li (-li), hi (-hi), em (m’, ‘m, -me), et (t’, ‘t, -te), es (s’, ‘s, -se), ens (‘ns, -nos), us (-vos)
        • Determinatius:
        1. Demostratius: aquest (-a, -s, -es), aquell (-a, -s, -es)
        2. Possessius: meu (-s), meva (-es), teu (-s), teva (-es), seu (-s), seva (-es), nostre (-a), nostres, vostre, vostra, vostres, llur, llurs.
        3. Numerals: cardinals:un,…/ordinals: primer,…/ partitius: mig,…
        4. Indefinits: un, una, hom, un hom, algú, alguna cosa, qualsevol, ningú, res, cap cosa, cadascú, tot, tothom, altre, altra cosa, altri, en tal, quelcom…
        5. Quantitatius: quant (-a, -s, -es), molt (-a, -s, -es), poc (-a, -s, -es), tant (-a, -s, -es), bastant (-s), gaire (-s), gens, prou, més, menys, prou,  massa, força, que, tot de, gens ni mica (de), una mica (de), un munt (de) , un xic (de), una colla (de), un grapat (de)…

        ADVERBIS(invariables)

        • Manera: adjectiu femení + -ment, bé, ben, malament, ben bé, millor, pitjor, així, alhora, almenys, arreu, durant, gairebé, quasi, sobretot, tot, asimple vista, a cau d’orella,  a contracor, acorre-cuita, al cap i a la fi, amb prou feines, d’entrada, de bat a bat, de sobte, de debò, del tot, més aviat, per força, si més no…
        • Quantitat: massa, molt, d’allò més, força, bastant, pror, gaire, no gaire, poc, gens, gens ni mica, no gens, tant, quant, a més, amésde, una mica, no tant, …
        • Temps: ara, llavors, aleshores, sempre, mai, sovint, de tant en tant, a vegades, mentrestant, abans, després, aviat, de seguida, d’hora, tard, ja, encara, alhora, avui, demà, ahir, anit, al matí,…
        • Lloc: on, aquí, allà, cap aquí, cap allà, enllà, endins, enfora, dalt, baix, enlaire, prop, lluny, entremig, enlloc, arreu, dins, fora, davant, darrera, endavant, amunt, avall, enmig…
        • Afirmació: sí, també, així mateix,fins i tot, certament, en efecte, sens dubte, de debò, això sí, evidentment
        • Dubte:potser, tal vegada,  …
        • Negació: no, no pas, tampoc, de cap manera,…

        PREPOSICIÓ (INVARIABLE):

        a, amb, de, en, per, pera, contra, entre, envers, malgrat, segons, sense (sens), vers, cap a, des de, fins a , dalt (de), damunt (de), darrere (de), davant (de), dins (de), dintre (de), sobre (de), sota (de), vora (de), abans de, arran de, després de, enfora de, enfront de, enmig de, entorn de, fora de, lluny de, prop de, com, com a , quant a, en tant que,durant, mitjantçant, tret (de), excepte, tocant a , dret a, a causa de, a excepció de… a favor de, a fi de, a força de, a partir de, a través de, al cap de, al costat de, al llarg de, al peu de, d’acord amb, de dret a, en contra de, en lloc de, per culpa de, per mitjà de
        CONJUNCIONS:

        • Coordinació:
        1. Copulatives: i, ni
        2. Disjuntives: o, o bé, o si no, és a dir, o sia
        3. Adversatives: ara bé, tanmateix, amb tot, no obstant això, en canvi, més aviat, sinó, però, …I
        4. Il·latives: doncs, per tant, de manera que, així…
        5. Continuatives: doncs, encara, a més, és més, d’altra banda, també, així mateix, ni tan sols, és a dir,
        6. Causals: perquè, ja que,atès que, com que, per raó que, a causa que…
        •  Subordinació:
          1. Finals: perquè, a fi que, per tal que, …
          2. Comparatives: com, com a, tan ,tant , més…que, menys…que, com més, com menys, quant més, …
          3. Completives: que
          4. Temporals: quant, mentre, sempre que, abans, des que, d’ençà que…
          5. Modals així com, tant, tan…com, segons com, igual com…
          6. Consecutiva: doncs

        NOM
        VERB

          La vocal neutra (resum)

          Enllaços d’interès:

           http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/323/3231/32311/index.htm

          http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/cs06.htm

          És el so, que emetem els parlants de les comarques orientals, de les vocals a, e  àtones.

          En l’arrel:

          • La vocal neutra d’un mot s’escriu segons la família de paraules d’aquest. Ex: enceto ? encetem.              Excepcions: Els verbs néixer, treure i  jeure fan les formes àtones amb a. Ex: neixo?naixem.

          En la terminació:

          • VERBS:
          1. Les formes verbals s’escriuen amb -a si la vocal neutra és l’últim so i amb -e- si és el penúltim. Ex: pensa/penses.
          2. Excepcions: Infinitius acabats en -re (perdre, caure) i les formes vine, corre, obre, omple.
          • ELEMENTS NOMINALS(Substantius, adjectius…):
          1. Els masculins acabats en vocal neutra s’escriuen generalment amb -e i els femenin, amb -a. Ex: Un altre pediatre pobre, una altra pediatra pobra.
          2. Excepcions:mots invariables, com els acabats en -ble o en els sufixos -ista, -cida,-aire.Ex: un noble, homicida, vaguista, dansaire. I altres mots com: fase, superfície,…
          • Atenció a les següents alternances ortogràfiques
          • Davant
            a,o,u       e,i Exemples
            -j-          -g-
            -g-         -gu-
            -gu-        -gü-
            -qu-        -qü-
            -c-          -qu-
            -ç-          -c-
            enveja/ enveges
            vaga/vagues
            llengua/llengües
            Pasqua/ pasqües
            forca/ forques
            força/forces

          La dièresi (resum)

          S’Escriu dièresi sobre “i”, “u” en els casos següents:

          • Per indicar que cal pronunciar la “u” dels grups “gue”, “gui”, “que”, “qui”. Ex: llengües.
          • Per indicar que dues vocals no formen diftong. ex: Raïm.

          Però la dièresi s’estalvia en els casos següents:

          • Quan, seguint les regles ortogràfiques, el mot ha de dur accent gràfic. Ex: país (perquè és aguda acabada en vocal). Però, en canvi, el plural del mot anterior l’escribim amb dièresi “països” ja que pel fet de ser plana acabada en -os no pot dur accent.
          • En la terminació del gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercer aconjugació. Ex: agraint, agrair, agrairé, agrairia… (Alerta! El participi sí que porta dièresi: agraït)
          • En les terminacions llatines -us, -um. Ex: mèdium, pòdium, Màrius
          • En els compostos amb prefix acabat en vocal (anti-, co-, re-, semi-, etc.), excepte reüll, reïra i les formes del verb reeixir (reïxo). Ex: contraindicar, reunificar, antiimperialista, coincidir
          • En els sufixos -isme, -ista. ? egoisme, altruista (a estoïcisme la dièresi no és al sufix, i a proïsme i a lluïsme la terminació -isme no és un sufix)

          Per si vols tenir-ne més informació o vols fer exercicis:

           http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/dieresi/index.htm

          (és una pàgina de l’edu 365 que ens permet fer exercicis)

          http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/dieresis1.html

          (més exercicis)

          L’oració simple

          Subjecte i Predicat

          Generalment l’oració es pot definir sintàgticament amb la fórmula:

          O = SN + SV

          Aquests  dos constituents fan les funcions de subjecte (SN) i de predicat (SV) de l’oració.

          Entre el nucli del (SN) subjecte  i el del (SV) predicat hi ha concordança en nombre i persona.

          Exemples:

          a)La Maria    compra peres 

                 subj               pred

          b) M’agrada         la xocolata 

          pred                   subj

          La xocolata ha de concordar amb el verb  Frases com *M’agraden la xocolata o *M’agrada les xocolates serien incorrectes. És per aquest motiu que el subjecte de l’oració és la xocolata.

          c) Compra peres

                  pred

          És  una oració de subjecte el·líptic. El subjecte existeix però a l’oració no s’esmenta. Pot ser: (ella) compra peres, (la Maria ) compra peres…

          d) Plou

               pred

          És una oració impersonal. El subjecte no només no hi apareix sinó que tampoc existeix.

          Complements verbals

          CD

          -El Complement directe generalment esdevé subjecte d’una passiva.

          – S’uneix directament al verb sense preposició (Saludem els veïns) .Exceptuant els següents casos:

          a) Quan és un pronom tònic: Et saluda a tu.

          b) En l’expressió recíproca: L’un a l’altre.

          c) Opcionalment quan és un pronom relatiu, interrogatiu o els indefinits tots, tothom: La noia aqui veié es deia Pepa…

          CI

          Per localitzar el complement indirecte, quan encara no hem fet la substitució pronominal, caldrà que formulem la pregunta “a qui?” al verb. El Complement que respongui aquesta qüestió serà el CI. Porto els préssecs al Sergi (“a qui” porto els préssecs?-Al Sergi (CI))

          CC

          Els complements circumstancials es classifiquen semànticament en

          CC de lloc: “on?” Compra al mercat

          CC de temps: “Quan?” Vindrà a dos quarts de quatre

          CC de  quantitat: “Quant” Val tres euros

          CC de companyia: “Amb qui?” Hi anirà amb la Raquel

          CC d’instrument: “Amb què?” Pintarà amb ceres

          CC de manera: “Com?” Vindrà ràpidament

          CPred

          El complement predicatiu també respon a la pregunta “Com?”, però es diferencia del CCM pel fet que sempre concordarà en gènere i nombre amb el subjecte o amb el CD. (Així el CCM tindrà la mateixa forma si el subjecte canvia de gènere o nombre: La Maria menjava ràpidament CCM, El Joan Menjava ràpidament CCM )

          La Rosa es va tornar pàl·lida

          subj                                 C Pred

          (en aquest cas l’adjectiu pàl·lida sempre ha de concordar amb el subjecte, si en lloc de la rosa fos el LLuís hauria de posares va tornar pàl·lid)

          (jo) Vaig  fer l’ecudella  salada

          CD            CPred

          Com en el cas anterior si hagués cuinat “pèsols” (masculí, plural) m’haurien sortit “salats”(masculí, plural)

          Atribut

          Apareix amb els verbs copulatius (ser, estar,semblar i similars).

          En Joan és alt

          atr

          CRV

          El complement de règim verbal és un complement obligatiri de determinats verbs:

          – regeixen de: oblidar-se, recordar-se, parlar, prescindir, riure’s…

          – regeixen a: acostumar-se, aspirar, contribuir, dedicar-se, renunciar…

          – regeixen en: confiar, convertir, incórrer, insistir, participar, pensar…

          -regeixen amb: amenaçar, comptar, confondre, somiar…

          -regeixen per: amoïnar-se, interessar-se, lluitar, optar…

          Les preposicions a, de i en cauen davant que conjunció: S’oblida de que també va ser jove.

          La preposició en esdevé a/de si segueix una oració substantiva d’infinitiu: Confia en a/de fer-ho ella mateixa

          Per a saber-ne més: 

           http://static.scribd.com/docs/9zgzo86m9v44d.swf

          pàgina amb més informació i exercicis.

          http://clic.xtec.net/qv/getAssignacio?quadernURL=http://clic.xtec.net/quaderns/mibanez1/funcions/funcions.xml&quadernXSL=default Aquesta  adreça us portarà a un quadern virtual on podreu practicar  exercicis de complements verbals. Podreu comprovar els resultats, així que us el recomano.