Solucions de les activitats de la síl·laba. Ortografia. Unitat1.

Solucionari
Unitat 1
Ortografia
co-mu-ni-car / ges-tos / re-cep-tor / sa-lu-ta-ci-ó / ves-ti-
men-ta / in-ter-lo-cu-tor / cla-re-dat / o-lo-rar / en-tre-vis-ta
/ co-mi-at / mà / hi-gi-e-ne / veu / en-cai-xa-da / noi / som-
riu-re / o-lor / dis-tàn-ci-a / con-fi-an-ça / pre-gun-tar / pun-
tu-a-li-tat / a-gra-dar / i-mat-ge / des-cuit / i-na-de-quat /
ca-rí-ci-a / col-la-bo-rar / sim-pa-ti-a / pe-tó / sou.
Monosíl·labs: mà, veu, noi, sou.
Bisíl·labs: gestos, olor, descuit, petó.
Trisíl·labs: receptor, claredat, olorar, comiat, somriure, preguntar, agradar, imatge.
Tetrasíl·labs: comunicar, vestimenta, entrevista,higiene, encaixada, distància, confiança, inadequat, carícia, col·laborar, simpatia.
Pentasíl·labs: salutació,interlocutor, puntualitat.

2.
Conté diftong creixent: Iugoslàvia, Guatemala.
Conté diftong decreixent: Àustria, Haití, Jamaica.
No conté diftong: Suècia, Índia, Rússia, Polònia,Finlàndia, Suïssa, Bolívia, Romania, Noruega, Itàlia,Estònia, Grècia, Guinea.

3

a
remoure.
b
haurem.
c
quietes.
d
via.

4

a

disset, deixar, carrer, tretze, darrere / quietes, pollet,
llet, anys, que…
b
aigües, veu, cuina, remoure…
c
aigües
d recomanacions (6).

pàgina 24

5

a

consell.
b
fill.
c
ells.
d
desenganys.
e
creixent.
6
a
guardar.
b
rei.
c
guarda.
d
buida.
e
niu.
7.
te-nim; te (marge + nucli) + nim (marge + nucli +marge);
i-gual: i (nucli) +gual (2 marges + nucli +marge);
peus: peus(marge + nucli + 2 marges);
ge-lats: ge (marge + nucli) + lats (marge + nucli + 2 marges);
di-ne-ral: di (marge + nucli) + ne (marge + nucli) + ral(marge + nucli + marge);
po-der: po (marge + nucli) + der (marge + nucli + marge);
cór-rer: cór (marge + nucli + marge) + rer (marge + nucli + marge, tot i que, fonèticament, és marge + nucli en els dialectes que no
pronuncien la -r final);
tau-la; tau (marge + nucli +marge) + la (marge + nucli);
mol-ta: mol (marge + nucli + marge) + ta (marge + nucli).
7
te (síl·laba oberta o lliure) +nim (síl·laba tancada o travada);
i (síl·laba oberta o lliure) + gual (síl·laba tancada o travada);
peus (síl·laba tancada o travada);
ge (síl·laba oberta o lliure) + lats (síl·laba tancada o travada);
di (síl·laba oberta o lliure) + ne (síl·laba oberta o lliure)+ral(síl·laba tancada o travada);
po (síl·laba oberta o lliure) + der (síl·laba tancada o travada)
cór (fonèticament, síl·laba oberta o lliure; ortogràficament, síl·laba tancada o travada);rer (síl·laba tancada o travada,
tot i que en els dialectes que no pronuncien la –final és una síl·laba oberta o lliure);
tau (síl·laba oberta o lliure) + la (síl·laba oberta o lliure);
mol (síl·laba tancada o travada) + ta (síl·laba oberta o lliure).
Igua
l, peu
s, tau
la.
8
a
segons, damunt…
b
molt, peus…
c
silenci.
d
seriosos.
9
llen-go-tes / ball-ma-ne-tes / bo-ti-far-ra / pu-nye-tes /
guit-za.
a 2
;
b 4
;
c 1
;
d 3
;
e 5
.

 

Aquestes són les solucions de les activitats que vau fer :

pàgina 19 n.1:

substantius: cabell, cullera, ordinador, cistell, aula, semàfor, escriptori

adjectius: sorollós, groc, amable, ros, tranquil, envermellir, trist, suau

verbs: saltar, escriure, abraçar, ordenar, dormir, envermellir, trencar.

pàgina 19 n.2

a) Aquella noia (Sintagma nominal: determinant + nom)

b) El ceptre daurat (Sintagma nominal: determinant + nom)

c) Nosaltres ( pronom)

d) coses (sintagma nominal: nom)

Pàgina 19 n.3

llit: masculí, singular.

Discman: masculí, singular.

volum: masculí singular.

vegada: femení, singular.

casa: femení, singular.

cançons: femení, plural.

divendres: masculí, singular.

amics: masculí plural.

dia: masculí singular.

Mercè: femení singular

Sergi: masculí singulaer.

petons: masculí plural.

setmanes: femení plural

pàgina 20 n. 7

vida- vital

nit -nocturn

germà- fraternal

dia- diürn

cavall- equí

nen- infantil

món- mundial

línia-lineal

enemic- hostil

riu- fluvial

pàgina 20 n. 8

foscor-fosc-enfosquir-foscament

felicitat-feliç-felicitar- feliçment

claror- clar- aclarir- aclariment

tremolor, tremolós, tremolar, tremolosament

feblesa- feble-afeblir-feblement

pal·lidesa-pàl·lid-empal·lidir-pàl·lidament

admiració-admirat-admirar-admiradament

pàgina20 n. 9

a) Tu (subjecte)sempre arribes tard (predicat)

pronom+adverbi+verb+adverbi

b) Les peles de patates (subjecte) van a la brossa orgànica.(predicat)

determinant+nom+preposició+verb+preposició+determinant+nom+adjectiu

c)En Francesc i la Clara (subjecte) són uns germans molt trempats (predicat)

determinant+nom+conjunció+determinant+nom+verb+determinant+nom+adverbi+adjectiu

d)A mi m’agraden molt (predicat) les madalenes (subjecte)

preposició+pronom+pronom+verb+adverbi+determinant+nom

pàgina21 n. 10

peix amb suc

Truita amb patates

Cadiraper seure

No ha vingut el metge però ha vingut la llevadora

Cafè sense cafeïna

Plats i olles

Llicenciat en dret

Estudies o treballes

Ara l’ametller té la branca nuaperò pel gener florirà.

la síl·laba

La síl·laba
Tradicionalment, la síl·laba es defineix com una emissió de veu. en què hi ha un nucli, constituït per una vocal, precedit o seguit per consonants o pseudo-vocals. Les síl·labes s’agrupen i formen mots A efectes ortogràfcs, separarem les síl·labes amb els criteris següents:

  1. Destriarem els elements que formen el mot. Si és compost, si s’ha format amb prefixos o sufixos:
    Exemples: bes-avi gira-sol al-hora
  2. Separarem els grups de consonants així:
    rr
    ss
    sc
    ix
    tj
    tg
    tx
    l·l
    Exemples:car-ro, mas-sa, as-cen-sor, cai-xa, plat-ja, met-ge, flet-xa, col-le-gi.
  3. No separarem els dígrafs:
    gu
    qu
    ll
    ny
    Exemples: se-guin, a-que-lla, a-llà, ca-nya.
Diftongs
Un diftong és l’agrupament de dues vocals, una de les quals ha de ser la i o bé la u – dites vocals dèbils. Segons una posició determinada, que porta a distingir entre:

DIFTONGS DECREIXENTS

La i o la u es troben després del nucli, amb el qual s’agrupen. El so decreix en tancar-se la boca.

diftongs exemples diftongs exemples
ai ai-re, mai au blau
ei rei eu peu
iu niu
oi boi-ra ou ou
ui cui-na uu duus

DIFTONGS CREIXENTS

La i i la u es troben abans de la vocal sil.làbica. El so creix, la boca s’obre. N’hi ha de tres maneres:

A)

diftong exemples diftong exemples
qua qua-tre gua guat-lla
qüe fre-qüent güe llen-gües
qüi a-de-qüi güi pin-güí
quo quo-ci-ent guo pa-rai-guot

B) A començament de mot:

hi/i / hu/u Ex io –gurt

hie -na

C) i, u entre vocals

Ex. no-ia Ex. be-uen

activitats de reforç per a treballar els dígrafs

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/bessones/index.htm

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/digraf/index.htm

activitats de reforç per a conèixer els diftongs

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/diftong/index.htm

activitats de recompte sil·làbic

http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/04_silab.htm

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1277

gènere i nombre ACTIVITATS

“Resum de gramàtica bàsica de la UB”

Gènere dels substantius

Masculí Femení
masculí + –a = femení
noi           noia
(substitueixen la –e o la –o àtones del masculí per –a)
mestre          mestra

masculí + -essa, -ina, -iu = femení

duc duquessa
gall gallina
actor actriu

Noms masculins formats amb l’addició de -ot a partir del femení. bruixot bruixa
ninot nina
abellot abella
Noms masculins i femenins que tenen una arrel diferent. home dona
pare mare
oncle tia
Una mateixa forma serveix per a tots dos gèneres en els terminats en -aire, -ista.

(el o la) cantaire
(el o la) pianista

Nombre i gènere dels adjectius

Flexió de l’adjectiu
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
+ –a + –s + –es
acabats en –e o  –o
àtones les
substitueixen per:
a +-s es
acabats en: s
ç
x
ix
tx
+ –a + –os + -es
Tots els acabats en: –ble, –aireLa majoria dels acabats en: –al, –el, –il, –ar,

ant, –ent

Els acabats en –a que fan el plural en –es

Una part dels acabats en –e

+ –s

Els acabats en –, i +-os

L’adjectiu es col·loca darrere del substantiu.

Exemple: una casa blanca.

L’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el substantiu.

Exemple: un amic italià / una amiga italiana
uns amics italians / unes amigues italianes.

Algunes adreces interessants són:

-activitats:

www.xtec.es/~mibanez1/morfnom.html

http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/senyor/f2eso.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G001.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G002.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G003.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G004.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G005.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G006.HTM

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G007.HTM

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102g008.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G009.HTM

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G010.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G011.htm

teoria (ampliació)

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/substantius.html

http://www.ua.es/spv/formacio/unitats_superior/unitat_04_superior.pdf

activitats d’ampliació:

http://perso.wanadoo.es/dcasellas/Gircat/CC6/CC63.html

Oració composta

Per a tenir més informació :

Oració composta:

http://batxillerat.blogspot.com/2006/11/les-oracions-i-loraci-composta.html

Aquí anireu a parar a un bloc d’un profe de secundària on hi trobareu més informacions relacionades amb llengua i literatura. Us pot ser de gran ajut.

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Pc_casa/Configuraci%C3%B3n%20local/Temp/Les%20ORACIONS%20COORDINADES.ppt

Aquest és un power point pensat per alumnes de tercer i quart d’ESO. Ens parla de les oracions coordinades

http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/sintaxi.htm

Hi trobareu informació de sintaxi en general i exercici.

Pronoms

http://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdf

Una eina de consulta fàcil i ràpida sobre la substitució d’un complement verbal per un pronom feble. Del CNL Sabadell

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomel/index.htm

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/hi/index.htm#

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/en/index.htmactivitats edu 365

http://www.ua.es/spv/formacio/exercicis/comb_pronoms1.htm 

exercicis per a combinar pronoms

Les categories gramaticals (esquema)

http://clic.xtec.net/qv/getAssignacio?quadernURL=http://clic.xtec.net/quaderns/mibanez1/categories/categories.xml&quadernXSL=default

DETERMINANTS (variables)

  • Article (det) [Variable – Determina un Subst]
  1. Definit: el, la, l’, els, les [en, na]
  2. Indefinit: un, una, uns, unes
  • Demostratius: aquest (-a, -s, -es), aquell (-a, -s, -es)
    •  Possessius: meu (-s), meva (-es), teu (-s), teva (-es), seu (-s), seva (-es), nostre (-a), nostres, vostre, vostra, vostres, llur, llurs.
      • Numerals:
        1. Cardinals: un, dos, tres, quatre,
        2. Ordinals: primer, segon, tercer, quart, cinquè..
        3.  Partitius: mig, terç, quart…
        4. Multiplicatius: doble, triple
        • Quantitatius: quant (-a, -s, -es), molt (-a, -s, -es), poc (-a, -s, -es), tant (-a, -s, -es), bastant (-s), gaire (-s), gens, prou, més, menys, prou,  massa, força, que, tot de, gens ni mica (de), una mica (de), un munt (de) , un xic (de), una colla (de), un grapat (de)…
        •  Indefinits: algun (-a, -s, -es), un (-a, -s, -es), tot (-a, -s, -es), mateix (-a, -s, -es), cert (-a, -s, -es), altre, altra, altres, qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla, cap, ni un (-a, -s, -es),  cada, ambdós, ambdues, diversos, diverses, diferents, tal, tals, tal…tal, …

        PRONOM [Variable – substitueix un nom]

        • Personal (fort): jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, mi
        • Personal (feble): el (‘l, l’, -lo), la (l’, -la), els (‘ls, -los), les (-les), en (‘n, n’, -ne), ho (-ho), li (-li), hi (-hi), em (m’, ‘m, -me), et (t’, ‘t, -te), es (s’, ‘s, -se), ens (‘ns, -nos), us (-vos)
        • Determinatius:
        1. Demostratius: aquest (-a, -s, -es), aquell (-a, -s, -es)
        2. Possessius: meu (-s), meva (-es), teu (-s), teva (-es), seu (-s), seva (-es), nostre (-a), nostres, vostre, vostra, vostres, llur, llurs.
        3. Numerals: cardinals:un,…/ordinals: primer,…/ partitius: mig,…
        4. Indefinits: un, una, hom, un hom, algú, alguna cosa, qualsevol, ningú, res, cap cosa, cadascú, tot, tothom, altre, altra cosa, altri, en tal, quelcom…
        5. Quantitatius: quant (-a, -s, -es), molt (-a, -s, -es), poc (-a, -s, -es), tant (-a, -s, -es), bastant (-s), gaire (-s), gens, prou, més, menys, prou,  massa, força, que, tot de, gens ni mica (de), una mica (de), un munt (de) , un xic (de), una colla (de), un grapat (de)…

        ADVERBIS(invariables)

        • Manera: adjectiu femení + -ment, bé, ben, malament, ben bé, millor, pitjor, així, alhora, almenys, arreu, durant, gairebé, quasi, sobretot, tot, asimple vista, a cau d’orella,  a contracor, acorre-cuita, al cap i a la fi, amb prou feines, d’entrada, de bat a bat, de sobte, de debò, del tot, més aviat, per força, si més no…
        • Quantitat: massa, molt, d’allò més, força, bastant, pror, gaire, no gaire, poc, gens, gens ni mica, no gens, tant, quant, a més, amésde, una mica, no tant, …
        • Temps: ara, llavors, aleshores, sempre, mai, sovint, de tant en tant, a vegades, mentrestant, abans, després, aviat, de seguida, d’hora, tard, ja, encara, alhora, avui, demà, ahir, anit, al matí,…
        • Lloc: on, aquí, allà, cap aquí, cap allà, enllà, endins, enfora, dalt, baix, enlaire, prop, lluny, entremig, enlloc, arreu, dins, fora, davant, darrera, endavant, amunt, avall, enmig…
        • Afirmació: sí, també, així mateix,fins i tot, certament, en efecte, sens dubte, de debò, això sí, evidentment
        • Dubte:potser, tal vegada,  …
        • Negació: no, no pas, tampoc, de cap manera,…

        PREPOSICIÓ (INVARIABLE):

        a, amb, de, en, per, pera, contra, entre, envers, malgrat, segons, sense (sens), vers, cap a, des de, fins a , dalt (de), damunt (de), darrere (de), davant (de), dins (de), dintre (de), sobre (de), sota (de), vora (de), abans de, arran de, després de, enfora de, enfront de, enmig de, entorn de, fora de, lluny de, prop de, com, com a , quant a, en tant que,durant, mitjantçant, tret (de), excepte, tocant a , dret a, a causa de, a excepció de… a favor de, a fi de, a força de, a partir de, a través de, al cap de, al costat de, al llarg de, al peu de, d’acord amb, de dret a, en contra de, en lloc de, per culpa de, per mitjà de
        CONJUNCIONS:

        • Coordinació:
        1. Copulatives: i, ni
        2. Disjuntives: o, o bé, o si no, és a dir, o sia
        3. Adversatives: ara bé, tanmateix, amb tot, no obstant això, en canvi, més aviat, sinó, però, …I
        4. Il·latives: doncs, per tant, de manera que, així…
        5. Continuatives: doncs, encara, a més, és més, d’altra banda, també, així mateix, ni tan sols, és a dir,
        6. Causals: perquè, ja que,atès que, com que, per raó que, a causa que…
        •  Subordinació:
          1. Finals: perquè, a fi que, per tal que, …
          2. Comparatives: com, com a, tan ,tant , més…que, menys…que, com més, com menys, quant més, …
          3. Completives: que
          4. Temporals: quant, mentre, sempre que, abans, des que, d’ençà que…
          5. Modals així com, tant, tan…com, segons com, igual com…
          6. Consecutiva: doncs

        NOM
        VERB