ALBA

Alba és la primera llum del dia, de les estrelles més persistents, de les de Venus, és la reina indiscutible, dóna amb dignitat el seu centre al sol; són els últims fulgors del resplendor del cel nocturn que es retiren davant del sol naixent, blanc encara, que surt de baix, de la freda terra per iniciar un dia més el seu alt  periple. 

Es l’hora en què els enamorats entonen les seus albes d’ acomiadament. El nom d’Alba es refereix a
la Mare de Déu de l’alba, on alba és la primera claror del dia.

El mot alba és la forma substantivada de l’adjectiu alb, un adjectiu arcaic conservat només en usos poètics i alguns topònims. Prové del llatí albus i significa blanc.

La seva onomàstica, com quasi totes les celebracions marianesz, se celebzra el 15 d’agost.  

El número de la sort es : el 7