Com cada any Sant Jordi ha arribat a l’escola: la princesa, el drac, la rosa, el cavall i Sant Jordi.

Tots els nens i les nenes han participat amb moltes ganes als Jocs Florals. Els alumnes que aquest any ens representaràn a els Jocs Florals del barri són:

– Berta Moya de 2onA amb L’Ós trist

– Andrea Zafra de 5èA amb La dificultat de viure

– Carla Parrón de 6èA amb La millor nina de drap

A continuació podreu gaudir del plaer de llegir aquestes produccions, que s’han fet amb tanta il·lusió:

L’ÓS TRIST 

Hi havia una vegada un ós que es deia Ferotge que tenia molt de pèl. Estava tancat a un zoo i intentava sortir-ne, però no tenia prou força.  

Com que sabia que no podia obrir la tanca pensava: -Ja no puc, ja no puc! 

Un dia el cuidador de l’ós el va veure molt trist, el va treure de la gàbia i el va enviar a la muntanya. 

Allí l’ós va trobar una cova i va viure molt feliç. 

I conte contat, conte acabat.  

LA DIFICULTAT DE VIURE 

Una nit freda i fosca

Quan regnava l’obscuritat

Se’m va gelar la closca

I llavors jo he pensat 

Oh, meva vida!

Oh, meravellosa!

Perquè ets tan difícil de trobar a les fosques? 

Quan sembla la llum del dia

arriba una onada de calor

es paralitza la meva vida

i llavors arriba la claror 

Oh, meva vida!

Oh, meravellosa!

Perquè ets tan difícil de trobar a les fosques!! 

Quan comença la nit jo no existeixo

Sóc com un ésser petit

I mai no creixo 

Oh, meva vida!

Oh, meravellosa!

Perquè ets tan difícil de trobar a les fosques? 

A mitja nit sóc molt lluent,

sóc molt brillant sóc molt valent. 

Oh, meva vida!

Oh, meravellosa!

Ets tan difícil, ets tan preciosa!! 

Oh, meva vida, perquè ets tan difícil?

Només vull ser lliure amb la dificultat de viure!!

LA MILLOR NINA DE DRAP 

Em dic Pili i sóc una nina. Sóc rossa i de drap. La Clara, la nena que em cuida, m’ estima molt ja que cada dia em canvia de roba. 

De vegades, m’avorreixo una mica perquè la Clara esta a l’ escola però quan torna, sempre està amb mi. M’ estima com si fos la seva germana i jo li agraeixo moltíssim. 

Cada matí em fa un pentinat diferent. Avui m’ha fet trenes, és el pentinat que més m’ agrada. 

La Clara sempre m’ explica els seus secrets. Diu que últimament els estudis no li van gaire bé i està una mica deprimida. Jo li dono ànims però no sé com puc ajudar-la. 

Avui, com cada diumenge, anem a passejar al parc. La Clara juga amb l ‘ Emma ( la seva millor amiga ) i, de sobte, em deixa oblidada sobre un banc. 

Estic molt deprimida però arriba una altra nena de la seva edat i m’agafa. 

Quan sortim del parc, apareix la Clara plorant i desesperada per trobar-me. La nena li pregunta si sóc d ‘ ella i la Clara li diu que sí alegrement. 

Gràcies a la nena que m’ha trobat estic un altre cop entre els braços de la Clara. De vegades una nena com la Clara es preocupa per mi… què bonic és que t ‘ estimin…!!!, no creieu?? 

Des d’aquest moment, la Clara va super bé en els estudis; jo estic molt contenta atès que ha pogut solucionar el seu problema.