En la passada edició, Gina Forcadell, alumna de la nostra escola, va ser una de les guardonades.
El Premi Sambori al territori tanca l’edició del 2015 amb 7 centres que hi participen per primer cop. A principis de març se coneixeran els guanyadors d’aquesta edició a les Terres de l’Ebre, que optaran al Premi Sambori Final de Catalunya.
Per tal de promoure i difondre l’ús literari del català dins l’àmbit escolar, la Fundació Sambori convoca i impulsa cada any el Premi Sambori, adreçat a l’alumnat d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius, Formació de Persones Adultes, Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) i d’alumnes amb Necessitats Educatives Especials.
A continuació, podeu llegir el conte premiat l’any passat i imatges de l’acte de lliurament de premis a la Cisterna del Vall d’Alcanar.
Enhorabona i a veure si també hi ha sort enguany!!.
LA VACA COLORAINES
Hi havia una vegada una vaca que es deia Carlota. Tenia cinc anys, les potes eren bastant curtes, la coa una mica llarga i li agradava molt caminar i nedar.
Ella sempre havia viscut a l’aire lliure , rodejada d’herba i arbres, però ara volia provar de viure a una granja amb altres animals. Va preguntar als seus pares si podia anar a buscar una granja on viure, els seus pares li van dir que no, que encara era massa menuda. La Carlota que era una mica tossuda va pensar de fer la maleta sense que els pares se n’adonen i al vespre se’n va anar.
Va caminar, caminar i caminar, quan es va cansar va parar al costat d’un arbre a menjar i dormir una miqueta.
Quan es va fer de dia i els seus pares van veure que la Carlota no estava, ja van pensar que se n’havia anat a una granja i van anar a buscar-la…
La Carlota es va despertar i caminant, caminant va arribar fins a una granja. Era molt gran i justament estava la porta oberta. Va entrar i quan el granger Tocanassos la va vore li va fer un tatuatge, i així cada dia. La Carlota al cap de tres setmanes ja n’estava cansada de tants tatus i va decidir marxar a un altre lloc.
Va vore que només podia travessar per un riu i com que a ella li agradava molt nadar, va passar-lo sense cap problema i va arribar a una altra granja.
Aquella vegada no va tenir tanta sort i la porta estava tancada. Al costat hi havia una casa abandonada i va entrar. Allí hi havia un munt de disfresses, es va posar la de repartidor de farratge per a bestiar. Va trucar al timbre i va poder passar a l’estable.
La grangera es deia Lola i sempre portava les ungles pintades. Quan va veure a la Carlota li va pintar les ungles de color rosa i així cada dia. Aquesta vegada va estar quatre setmanes però se’n va anar a buscar una altra granja perquè això no li agradava.
Va haver de caminar molt per trobar l’altra granja. Quan la va vore estava tan cansada que va pensar esta és perfecta! La porta era de fusta i per poder entrar la va haver de tombar, sort que després la va poder col•locar al lloc. Es va posar a menjar amb les altres vaques.
Els amos eren un matrimoni que es deien Ruth i Oriol i sempre duien el vestuari conjuntat. Quan van veure a la Carlota li van pintar les orelles i les potes de color blau.
Tampoc estava tan malament va pensar, però volia tornar amb els seus pares, els enyorava. Al mati següent se’n va anar.
Pel camí va trobar als seus pares que portaven dies buscant-la i van tornar a casa. Va demanar perdó perquè va vore que on estaria millor seria amb la seua família i amics. Van fer una gran festa amb tots els amics i coneguts. I després d’haver-li fet tatus, pintat les ungles i tenyit les orelles i les potes la van cridar la vaca COLORAINES.
Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat.
