Les alumnes de l’escola Aroa Cintas, de 2n, i Amira Grigoriu, de 4t, han estat finalistes territorials dels Jocs Florals. Van anar als Serveis Territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre, a Tortosa, acompanyades de les seues mestres, i se’ls va lliurar un diploma de participació.
A continuació podeu llegir els seus contes:
Categoria A
AROA CINTAS
L’ABELLA AVENTURERA
Fa molt temps, en un poble llunyà, al mig del bosc, hi havien unes abelles que feien un rusc molt bonic.
Un dia va néixer una petita abella que era molt especial i molt curiosa, li agradava descobrir moltes coses, era una abella aventurera.
Quan es va fer gran li agradava molt anar volant a diferents llocs. Anava a la muntanya, allí veia moltes plantes i molts arbres, però el que més li agradava era anar a la farigola i al romer. Disfrutava olorant les seves flors i també recollint el seu pol•len.
També feia moltes visites al riu que hi havia molt prop del poble. Mirava l’aigua del riu i allí es veia reflexada com si fos un espill.
Un dia quan va anar prop del riu, de cop i volta, va veure un animal gran amb una llengua molt llarga i amb aquella llengua tan llarga, la va agafar i se la va empassar. Quan va arribar a la panxa d’aquell animal estava tot fosc, no sabia que fer i es va quedar quieta.
Allí va començar a notar uns moviments estranys que va pensar que allò devia ser que l’animal es movia o saltava. Però de sobte, aquell animal va badallar. Així que l’abella va veure una llum, tenia por, encara que va pensar que era l’únic lloc per on podria sortir.
Llavors, seguint la llum va arribar a la boca i la sort va ser que l’animal tornà a badallar i l’abella va sortir per la boca, el lloc per on havia entrat i va tornar a veure el riu, les plantes, el sol. i buf!!… quina por, també va veure a l’animal que se l’havia menjada.
Era un animal enorme !
Oblidant una mica la por, va mirar-se l’animal i li va dir:
ABELLA – Qui ets tu ?
GRANOTA – Sóc una granota.
GRANOTA – I tu?
ABELLA – Sóc una abella.
ABELLA – Per què em volies menjar?
GRANOTA – És que tenia gana.
ABELLA – Però has de pensar que jo sóc l’animalet que fa la mel i que pol•linitza les plantes i he de viure perquè les abelles fem moltes coses bones.
GRANOTA – D’acord, et deixo viure, no et torno a menjar.
ABELLA – A mi m’agradaria que siguéssem amigues i que ens ensenyéssim totes les coses que sabem.
GRANOTA – Crec què és una bona idea !
Des d’aquell dia l’abella i la granota van ser molt amigues i les dos juntes van aprendre moltes coses.
Quasi tots els dies sortien a viure aventures noves, unes vegades eren divertides,… altres perilloses… però elles s’ajudaven i es defensaven sempre.
Així, d’aquesta manera, amb aquesta gran amistat, van viure al llarg de les seves vides.
I entre conte i llegenda l’amistat ha continuat!
CATEGORIA B
AMIRA Grigoriu
LA MÀGIA DE L’ÀVIA
Un dia d’estiu, dissabte 15 de juliol exactament, l’àvia d’Abril, va arribar d’un lluny viatge a casa de la néta per passar una temporada amb ella, perquè feia un any que no es veien.
L’àvia, professora jubilada , de seguida va notar que a l’Abril li passava alguna cosa que no volia dir a ningú, a ningú. Això era increïble, impossible en Abril perquè ella tenia valor per afrontar la vida. El problema no era molt greu, es podia solucionar.
A l’hora d’anar a dormir, sola al seu dormitori, la nena tenia por a la nit. Abril és una nena força espavilada però, això era la cosa que més li costava de fer. I això que pobreta, havia provat de tot: obrir la finestra per a deixar entrar la llum, canviar de llençols i posar-ne uns de nous amb la seva sèrie preferida, Violeta. Res de res havia funcionat!
L’àvia a l’hora d’anar a dormir, va anar al dormitori, la va ajudar a posar-se el pijama i li va dir:
-Abril, néta meua, jo t’ajudaré!. Escolta’m bé! La ment de cadascú és molt poderosa. Perquè tu no la converteixes en una televisió?
-Àvia què puc fer?. Abril li va dir a cau d’orella. Això no pot continuar d’aquesta manera.
L’àvia li va contestar:
? Fes-me cas…una televisió! Un petó i a dormir…
L’Abril era una bona noia, que es preocupava per tot i ara estava més tranquil•la. S’havia passat una llarga estona cantant: Son, soneta, queda’t aquí en els ulls amagadeta!.
Finalment es va sortir amb la seva i es va adormir.
L’endemà al matí en despertar-se va recordar les coses tan meravelloses que havia somiat! Que viatjava a Irlanda a guanyar l’europeu de twirling, que saltava a la corda amb Maria la bonica, que feia vestits. A vegades, al somni, sortia també algun dimoniet, però per això s’han inventat els comandaments, no?. Per canviar de programes si no t’agraden!
Pel matí l’àvia estava cofoia de com anava tot. Li va dir: mare meva , Abril com has canviat, estic molt orgullosa de tu. L’Abril escoltava contenta el que l’àvia deia: A veure si preneu exemple de l’Abril que ha vençut la por i ara té la ment més poderosa d’aquesta casa!
I l’àvia va tornar-se’n tota contenta a Romania per haver pogut ajudar a la néta.
CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT!
fan uns panellets boníssims que tots heu tingut oportunitat de tastar. Encara que una mica tard, aquí teniu un tastet.