– Molt bé, torna a sortir i torna’m a demostrar que ets un geni. Va tornar a dir l’estudiant.
– Què vols que faci ? – Va dir el geni tot enfurismat. I el noi li va contestar mirant fixament uns arbres fruiters:
– Vull que t’enfilis, si pots, a aquells arbres i agafis cinc fruits diferents. El geni es va quedar sorprès i va dir:
– Però, si només n’hi ha quatre?! I el noi fent-se el llest li va replicar.
– Així me’n vaig, vaja quin geni de ” pacotilla “. Però el geni tot queixós li va dir:
– No, no queda’t !!!
El geni va agafar la primera fruita, una taronja, la segona, una poma, la tercera, un préssec, i la quarta i l’última una maduixa. Llavors el geni es va quedar quiet pensant i mirant tot el que l’envoltava. L’estudiant se’l va quedar mirant amb cara de llest i pensant en la seva magnífica idea, que era una vegada, després de mirar els arbres fruiters, va veure al fons del pomer, una fruita estranya que havia sortit per error; el geni no la trobaria!
El geni amb cara de pomes agres va mirar fixament a l’estudiant i li va dir: – Molt bé, molt bé em rendeixo!
– Visca!!! – Va saltar content l’estudiant.
El geni no va sortir mai més d’aquella ampolla, havia fet el ridícul! L’estudiant havia guanyat el geni li va donar els diners i… una mansió! L’estudiant havia construït una mansió plena de biblioteques, sales d’investigació, habitacions de descans… tret d’una, l’habitació geni genial, on guardava l’ampolla amb el geni.
