Què és una domus? 

La domus era la casa dels rics a l’antiga Roma.

Com estaven construïdes?

Estaven fetes de pedres i al terra i acostumava a haver marbre. I havia un compluuium (Piscineta que recollia l’aigua de la pluja) al mig i al voltant i havia les altre cambres. Acostumaven a tenir un pis però també ni havia que en tenien 2 de pisos.

La domus constava d’un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l’atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:

L’entrada principal solia constar d’un uestibulum en forma d’un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces.

L’atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d’una gran obertura (compluuium) que donava claror i ventilació i deixava caure l’aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure’n l’aigua. Originàriament hi havia la llar (focus) i es cuinava i menjava en aquesta cambra, però en les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als lars (lararium) i l’arca de cabals. Dues ales (alae) a banda i banda de l’atri n’ampliaven l’espai.
El tablinum estava situat al darrera de l’atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l’arxiu familiar.

Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l’atri.

Les habitacions que flanquejaven l’entrada podien estar obertes a l’interior -com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l’exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae). Moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.

Bibliografia

– Viquipèdia

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/domus.htm

Maria Paris Moliner i Lídia Borrell Roca

Què és el circ i per a que s’usava?

El circ era un lloc en que la gent s’anava a distreure. En ell es duien a terme curses devigues (amb dos cavalls) conduïts pels àurigues. És a dir, els Ludi circenses (Jocs del circ).

Qui i quan el va fer construir?

El circ romà de Tàrraco fou construit el segle Id.C. sota el mandat de l’emperador romà Domiciano. S’usà com a circ aproximadament 300 anys. Al segle V, s’habilitaren com a vivendes diverses parts del circ. L’any 1128 s’anomena Lo Corral al recinte del circ  s’utilitza com a seu de fires i transaccions comercials. Durant les èpoques següents s’hi va anar construint per sober de l’estructura original fins a incrustar-se dins el mateix centre urbà de Tarrgona, cosa que, curiosament, facilità que sigui dels millors conservats del món. 

Qui el va fer construir i perquè?

L’Aqueducte de Tarragona el va manar aixecar August, cap a l’any 20 abans de Crist; va servir per a festejar l’acabament de les guerres a la península i l’incorporació d’aquestes terres a l’Imperi. August va establir la capital a Tarragona i va voler que la ciutat tingués sempre l’aigua al seu abast.

L’aqueducte neix vora d’on ara hi ha el Monestir de Stes. Creus; l’aigua corre per un canal i, per creuar el barranc dit de les Ferreres, es completa amb aquesta construcció, que és un pont on l’aigua corre pel damunt i no per baix.

L’aqueducte domina el riu, l’element més rebel de la Geografia, i manifesta el triomf de la ciutat, la consumidora d’aigua, sobre la natura; l’alineació dels arcs fa pensar en l’ordre de les legions romanes i és un monument a l’eficàcia de l’Imperi Romà, amoinat pel benestar dels seus habitants.

Per comprendre la grandesa d’aquesta obra cal tenir present que, des de l’inici de l’Edat Mitja fins el segle XIX, quan arriba la moderna tècnica industrial, a Tarragona no hi va haver aigua corrent, i s’hi portava l’aigua amb burrets aiguaders.

Bibliografia

http://www.xtec.es/~fchorda/credit/credit2/htm/205.htm

Meritxell i Olga

Què són les termes? 

Hom coneix l’afició dels romans pels banys. En l’acte de banyar-se es barrejava la cura del cos i la higiene personal amb les relacions socials. Les ciutats disposaven de grans termes públiques però les cases particulars de la gent amb possibles econòmics també posseïen diversos àmbits destinats a aquest ús.

Al segle I, la majoria dels romans no tenien bany a casa; només en tenien els més rics. Per millorar la higiene, els emperadors van decidir construir banys públics: les termes, que ja coneixien els grecs. Aquests locals van tenir molt d’èxit i els romans hi anaven sovint.

Quins usos tenien?

Les termes tenien banys i instal·lacions esportives. Els romans consideraven que era bo suar abans de rentar-se, i per això, els clients, arnaven primer a la palestra, un gimnàs a l’aire lliure. Les activitats físiques que més agradaven eren la lluita, la boxa i els jocs de pilota. Els que no volien fer esport s’estiraven al sol o suaven a la sauna.

Després, els romans anaven d’un bany a l’altre. Com que havien suat molt, començaven sempre amb un bany calent al caldarium, així els cos no es refredava massa depressa. Després passaven al tepidarium, la piscina d’aigua tèbia. I acabaven amb un seguit de banys al frigidarium. Aquest bany refrescant els tonificava el cos.

Les termes oferien diversos serveis als banyistes. Els barbers tallaven els cabells i la barba. A les termes més grans els clients podien fer una migdiada a les sales de descans. N’hi havia que jugaven a daus o parlaven de política als jardins. Altres llegien a la biblioteca o miraven les obres d’art que els emperadors regalaven per decorar les termes.

Com estaven construïdes?

Les termes romanes estaven formades per tres espais successius: una sala d’aigua calenta (caldarium), una de tèbia (tepidarium) i una de freda (frigidarium). A sota del caldarium hi havia i el prafeurnium (forn que subministrava l’escalfor necessària).

http://blocs.tinet.cat/gallery/105/termes1.jpg

Les intervencions arqueològiques dels darrers anys a la part baixa de Tarragona han tret a la llum diverses estructures de banys, tant privats com públics. Destaquen les termes públiques localitzades al carrer d’Apodaca (s. I d.C.) i, sobretot, les grans termes del carrer de Sant Miquel de model imperial (s. III d.C.).

Bibliografia

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/thermae.htm

http://blocs.tinet.cat/blog/patrimoni-de-valls/category/104/patrimoni-arqueolgic/2007/06/21/la-vil-la-romana-del-vilar

guillem.jacquetyeste.googlepages.com/1htermesromanes.ppt

David i Marcel

Què és l’amfiteatre i quins usos tenia?

Els amfiteatres romans eren edificis públics on se celebraven combats de gladiadors entre si o contra animals salvatges i, també, lluites entre animals de la mateixa o distinta espècie. Ocasionalment, s’hi oferien espectacles navals o naumàquies. Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d’Hispània on es va bastir un amfiteatre, fet que confirma la importància i representativitat política de la colònia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era.

Com està construït? 

L’amfiteatre romà de Tarragona està ubicat fora del primitiu recinte emmurallat, al costat de l’actual platja del Miracle. Les excavacions arqueològiques permeten datar la seva construcció en l’època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC). Presenta planta el·líptica amb dos elements funcionals fonamentals: l’arena, en el centre, i on es desenvolupava l’espectacle, i la cavea, o graderia, on s’ubicava el públic.

Les grades eren construïdes damunt d’un podium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres. La situació de l’amfiteatre a la vessant del turó que baixa fins a la mar va permetre aprofitar la pròpia roca natrual per a la construcció de les grades del sector N.O. Per a la resta es van bastir grans estructures mitjançant monumentals arcs i voltes. Dos murets dividien les graderies en tres sectors on es situaven els espectadors segons la seba categoria social. Les places preferents eren les situades més a prop de l’arena. A cada sector (maenianum) hi havia un passadís per facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota les grades discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els distints maenianum, o sectors, mitjançant unes obertures o vomitoria. Davant dels vomitores es troben petites escales que baixen entre les grades, dividint cada maenianum en seccions en forma de falca. És a dir, el sistema és molt funcional i encara ara s’empra en els grans edificis d’espectacles.

Les dues portes principals que comunicaven directament l’arena amb les dependències auxiliars i amb l’exterior de l’edifici, s’obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha, també, portes als extrems de l’eix curt, per on sortien gladiadors i feres. En el traçat d’ambdós eixos, per sota del nivell de l’arena, s’obren uns fossats destinats a ubicar serveis auxiliars de l’amfiteatre i dels espectacles que s’hi desenvolupaven. Són visibles actualment.

Qui els va fer construir i quan? 

Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l’arquitectura clàssica, normalment de planta oval amb terra de sorra, la qual estava envoltada per graderies. El primer amfiteatre es va construir l’any 59 aC per ordre del màxim pontífex romà i cap d’obres públiques, Gai Escriboni. Els primers amfiteatres foren fets de fusta; posteriorment es van construir amb pedra. El primer que es va construir parcialment amb pedra va ser el d’August, l’any 30 aC, abans que arribés a ser el primer emperador de Roma. L’amfiteatre d’August va continuar essent l’únic que no estava construït totalment de fusta a la ciutat de Roma, fins que s’hi va construir el Colosseu o Amfiteatre Flavi l’any 80dc.Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d’Hispània on es va bastir un amfiteatre, fet que confirma la importància i representativitat política de la colònia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era.

Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Amfiteatre

http://ca.wikipedia.org/wiki/Amfiteatre_de_Tarragona

Albert, Isaac

QUÈ SÓN LES INSULAE?

Les Insulae (llatí: illes) eren blocs de viviendes, normalment en règim de lloguer en el període imperial romà. Eren utilizades pels ciutadans que no es podien permetre tenir viviendes particulars (domus).

COM ESTAVEN CONSTRUÏDES?

Les insulae es construïen de totxo i argamasa, de forma similar als edificis d’apartaments actuals. Els exemples millor conservats, datats dels segles II i III dC, estan a Roma a prop del Capitoli i a Ostia, (el port de Roma), on s’han classificat 2 tipus d’insulae:

Primer tipus: En el que se situaven botigues i tallers a la planta baixa. A l’entresol hi havia l’allotjaments per als treballadors dels negocis. Les plantes superiors es dividien en apartaments.

Segon tipus: A la planta bixa, en lloc de botigues i tallers hi havia viviendes al voltant d’un jardí o d’un passadís.

Aquestes cases eren construïdes amb despeses mínimes amb propòsits especulatius. Les insulae eren construccions pobres i que podien cremar fàcilment a causa de la poca seguretat. Els pisos de dalt eren els menys segurs i, per tant, els més barats. Les habitacions de dalt eren molt petites, els apartaments més grans i més cars eren els de baix.

Sovint les insulaes podien tenir 6 o 7 pisos d’alt. Algunes fins i tot podien tenir 8 o 9 pisos. Aquests edificis tant alts van ser construïts després de fortes restriccions econòmiques. En una sola insula de 400 metres quadrats hi podien viure 40 persones. Tot i això després d’alguns grans incendis, diversos emperadors, com Neró, en van limitar l’alçada i el nombre d’habitacions.

Moltes insulaes no tenien aigua per això molts residents tiraven els excrements o les sobres del menjar per les finestres.

PER A QUÈ SERVIEN?

Com heu pogut deduir, les insulae eren les cases de les presones amb pocs diners, que no podien permetre’s una domus com a vivenda.

Bibliografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Insulae

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/insulae.htm

Èric Puy

El pròxim 6 de maig anem a visitar la Tarraco romana. Per aquest motiu ens hem estat informant sobre els edificis i construccions més importants que existien a l’època.