AQUESTS DIES ELS FOLLETS DE LA CLASSE ENS HAN PORTAT UNA CAIXA PLENA DE… UNA COSA FREDA I MOLT MOLLA,… GLAÇONS! ELS HEM TOCAT, LLEPAT, OLORAT. QUE EN SÓN DE FREDS!!
– ÉS COM UN GELAT! (DIUEN ELS NENS/ES)

DESPRÉS DE DESCOBRIR COM SÓN, CADA NEN I NENA HA POSAT UN GLAÇO AMB AIGUA CALENTA:
– OH! NO HI ÉS!
– S’HA ESCAPAT
– ES FA PETIT, L’AIGUA ES MENJA EL GEL
– HA MARXAT UNA MICA, L’AIGUA CALENTA DIU: QUE DESAPAREIXIN ELS GLAÇONS!
– JA NO ÉS TANT FRED, ESTÀ MÉS FLUIX
– HA DESAPAREGUT, SE L’HA MENJAT L’AIGUA
– A ANAT CAP A VIC
– S’HA CONVERTIT EN AIGUA
– L’AIGUA SE L’HA EMPORTAT A CASA SEVA
– ÉS A DINS LA PANXA DE L’AIGUA
– HA MARXAT (A ON?) NO HO SÉ
– S’HA DESFET AMB AIGUA

ENTRE TOTS VAREM DECIDIR GUARDAR ELS GLAÇONS EN UN RACÓ DE LA CLASSE PER JUGAR-HI UN ALTRE DIA, PERÒ… L’ENDEMÀ JA NO HI EREN, S’HAVIEN CONVERTIT EN AIGUA!
MICA EN MICA HEM ANAT DESCOBRINT QUE EL GEL L’HEM DE GUARDAR AL CONGELADOR.