TESTAMENT DEL REI CARNESTOLTES.

Jo, en Carnestoltes,

Rei dels poca-soltes,

Sé que ha arribat el meu final.

D’aquí poc em cremareu

I només la meva cendra veureu.

Sé que m’estimeu,

Però no ploreu.

Com que ara marxaré,

El meu testament us llegiré,

Tot i que l’any que ve tornaré.

Ja va sent hora de començar

I vosaltres d’escoltar:

Pels postres veïns amb bolquers,

ploraners, juganers i caganers

els regalo uns ordinadors personals

per buscar informació sobre els pardals.

Trapelles i entremaliats

són els petits de l’escola.

Pels meus petits aliats,

els deixo un got de coca- cola.

Pels que treballen a la cova,

la classe  més fosca de l’escola,

els  concedeixo unes ulleres de sol

perquè no vegin ni un mussol.

Pels que comencen a llegir, sumar i restar

els endoso la medalla més esbojarrada,

esmicolada, bruta i malgastada,

per demostrar que sabeu calcular.

Per la classe més nombrosa del col·legi,

habitada per sumiatruites, pilotes i fans del tutor

us adjudico l’honor de treure-li un botó al professor,

i quan aneu al pla pilot, cosir-li al monitor.

Pels més fashions de la comunitat,

com que són despreocupats i grandets

els assigno uns pitets i uns xumets

com a bons ganàpies encantats.

Pels mestres mainaders de l’edifici,

diàriament exigents i tocacampanes,

regalo llibres per estudiar

i que mai deixin d’educar.

Pels viatgers educadors de la Zer,

Un tricicle els vull deixar

Perquè mai parin d’itinerar

i pugin aguantar a tant nen cridaner.

VISCA EL CARNESTOLTES!

Febrer de 2015. Alumnes de Cicle Superior.