J.V.Foix

j_v_foix_1977J. V. Foix (1893-1987).
Participació de l’Escola Poeta Foix en la 3a edició del concert, organitzat per l’entitat Cementiris de Barcelona, en record de totes les persones enterrades als cementiris de la ciutat de Barcelona durant el darrer any. Es va fer a Montjuïc, també com a record del centenari de la mort de l’arquitecte que el va dissenyar.
L’escola ha participat com a recordatori del  25 aniversari de la mort del poeta. Podeu veure el vídeo clicant AQUÍ i també en la secció de vídeos de la Fundació J.V.Foix

J. V. Foix
Neix a Sarrià (Barcelona).Comença la carrera de dret, però l’abandona per la seva afició a la lectura. El 1917, J. Folguera l’incorpora a La Revista i, l’any següent és director de Trossos, que havia fundat J. M. Junoy.

L’any 1927 publica Gertrudis i el 1932 KRTU, dos llibres de prosa poemàtica que són part integrant d’un extens diari que Foix data el 1918. Quan La Publicitat esdevé catalanista, en dirigeix la secció literària i hi col·labora diàriament amb el pseudònim de Focius. Després d’un llarg període de silenci, l’any 1947 apareix la seva primera obra poètica Sol, i de dol, que havia estat impresa el 1936.

Foix combina la tradició humanística catalana amb els corrents literaris més nous, els quals adapta amb una originalitat singular. S’autodefineix com un “investigador en poesia”. La seva actitud la resumeix ell mateix amb el conegut vers M’exalta el nou i m’enamora el vell.

Foix publica poesia molt tardanament. De fet, la difusió del poeta no comença fins a la dècada de 1950. Gimferrer considera “Sol, i de dol” -un recull que consta de setanta sonets dividits en cinc seccions-, un dels grans llibres de la poesia catalana moderna. Combinació de poesia doctrinal, didàctica i de meditació sobre el món, l’autor hi presenta el seu ideal artístic: L’equilibri, suprem, classicista.

El 1956 publica Del “Diari 1918”, una continuació de Gertrudis o KRTU, però, alhora, una evolució pel que fa a la concepció filosòfica del món o a les idees del poeta. A partir d’aquí, comença a publicar amb regularitat poemes diversos i proses poètiques.

El seu últim llibre poètic és Cròniques d’ultrason, en prosa, publicat el 1985. Mor a casa seva el 29 de gener de 1987, l’endemà d’haver fet 94 anys.