L’Arbre de Nadal
Enguany per Nadal
penso guarnir un arbretot especial.
No el faré pas al rebedor:
el plantaré dins el meu cap,
on no hi ha teulat
i podrà pujar
ben alt i ben sa.
Serà un gran avet
amb mil de branques i ben verd,
el més bell del món
ple de regals encisadors
d’aquells que mai són
als aparadors:
un raig de sol
per al pardal que tremola;
una catifa de violes
per al prat gelat;
la solució del problema
més enrevessat
per als escolars;
una bona paga
per al jubilat;
doble mesada
per al mestre pacient;
i l’oli barat
i el pa regalat
a tota la gent.
I una muntanya de jocs i joguines,
i en lloc de les etiquetes
amb preu, hi veureu
els noms dels nens i les nenes,
d’aquí i d’arreu,
que mai no han tingut
res per Nadal
i mai no han sabut
què és un regal.
Perquè si un sol vailet resta
sense festa,
ni que només sigui un sol petit
que a qualsevol lloc del món,
qui sap on,
plora la vida
amb pena i delit,
Nadal és una gran mentida
i s’ha de fer tot nou,
com una divisió
quan no surt
la prova del nou.