EL DESEMBRE CONGELAT

El desembre congelat
confús es retira
abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor.
D’una ro, ro, ro
D’una sa, sa, sa
D’una ro, d’una sa
D’una rosa bella
fecunda i poncella.

El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa.
Més en una mitjanit,
brilla el sol que n’és eixit.
D’una be, be, be
D’una lla, lla, lla,
D’una be, d’una lla
D’una bella aurora
que el cel enamora.

El mes de maig ha florit,
sense ser-ne encara
lliri blanc, fresc i polit
de fragància rara
que per tot el món se sent
de llevant fins a ponent
Tota sa, sa, sa
Tota dol, dol, dol
Tota sa, tota dol
Tota sa dolçura
I olor, amb ventura

A l’escola de Les Fonts
ja cantem nadales.
Samarreta groga al pit
per les retallades.
I és que no ens agraden gens,
Tisores a tort i a dret
D’una re, re, re
D’una ta, ta, ta,
D’una re, d’una ta
D’una retallada,
Que ens l’han imposada.

Tradicional catalana i adaptació posterior