RIFA DEL PERNIL DE 6è
La guanyadora del pernil ha estat la Adriana Quer de P5

Aquest any Santa Cecília ens ha portat la cantata “Trons, canons i un estel” interpretada per 5è i 6è i amb la col•laboració de la Pilar Puig al piano, la Giannina Azarain amb el clarinet, l’Arnau Antentas amb la trompeta l’Hug Arumí amb la caixa, la Marta Ylla-català la narradora i la direcció de la Mireia Giol.

FIRA DE LA TARDOR:

CANTATA CLASSES

ACTIVITATS DEL 1R DIA

Els nens i nenes d’E.Infantil i 1r vam gaudir d’una tarda de màgia amb el Mag Pack i en Tito, el pallasso de l’escola.

Aquest any el Bibliobus ens ha portat en MARCEL GROS i tots hem pogut gaudir amb el seu espectacle “VIATGES DE PAPER”.

PARADES DE ROSES

HAIKUS 6è

VISITA DE L’EULÀLIA CANAL

Aquest any , ens ha visitat l’ Eulàlia Canal, ha compartit el matí amb nosaltres responent les nostres preguntes i explicant petites històries.

L’ Eulàlia Canal néixer a Granollers, el 6 de març de 1963. Comparteix la feina d’escriure amb la de ser mare i la de psicòloga, la seva professió oficial.
La seva literatura es caracteritza per la humanitat de les històries, la tendresa amb què tracta els personatges, la riquesa del llenguatge i la poesia de la prosa. De fet va començar la seva vida literària amb un llibre de poemes, Andana blanca, amb el qual va guanyar el Premi Òmnium Cultural 1998. El van seguir Emocions i Sentiments (disc-llibre amb contes i cançons ) i Qui enviava petons a l’Estrella (Premi Ciutat d’Eivissa de Narrativa Infantil 2005). A la col•lecció Sopa de Llibres de l’editorial Barcanova, a més de Les set dents de la Palangana, hi ha publicat Un petó de mandarina (Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2006).
Ella mateixa ens fa saber que va néixer en una casa plena de llibres, per tant plena de misteris i històries per a descobrir. Ens diu: “…per a mi els llibres eren un misteri, tenia molta curiositat per saber què deien les lletres, tantes paraules fent-me pampallugues dins les pàgines. Obrir un llibre era com obrir una porta a un món màgic i desconegut…” (Un petó de Mandarina). Aquesta curiositat i les ganes de conèixer i saber no s’acabaven en els llibres: “…m’agradava […] jugar a pilota, capbussar-me en el mar i enfilar-me als arbres. […] I així, amb el cap sota l’aigua, com un peix, o dalt d’un arbre, com un mico, m’imaginava móns diferents i màgics…”. (Les set dents de la Palangana). La il•lusió per a conèixer històries noves, fossin escoltades, llegides o imaginades, sembla no haver-la deixat mai. No se les descuida ni quan surt de casa: “…ara no surto mai de casa sense endur-me un llibre: si no el porto a la mà o a la bossa, el porto dins del cap.

Clica l’imatge per anar al bloc de l’escriptora