CURS 17/18
Aquest curs continuem treballem l’educació emocional des de P3 fins a 6è a través de contes, vídeos,…ja siguin en català, castellà o en anglès. Els objectius que és pretenen aconseguir en les diferents sessions són:
- Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.
- Identificar les emocions dels altres.
- Desenvolupar l’habilitat de controlar les pròpies emocions.
- Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.
- Desenvolupar l’habilitat de generar emocions positives.
- Desenvolupar una major competència emocional.
- Desenvolupar l’habilitat de automotivar-se.
- Adoptar una actitud positiva davant la vida.
- Aprendre a fluir.
3r TRIMESTRE
- LA MARMOTA ESPAVILADA. Les marmotes es passen molts mesos dormint. Segurament s’avorreixen molt. A la marmota d’aquesta història li passa pel cap de no dormir, per aprofitar el temps. I quan les altres es desperten els vol explicar com s’ha divertit. Però…
- TOMÀS I EL LLAPIS MÀGIC.En Tomàs vivia en una capsa de sabates. La capsa era prou gran i confortable i sortir li feia por, però… allà dins s’avorria!
Per això, un bon dia es va atrevir a sortir i a mirar. I va trobar un munt d’amics.
- LA GALLINA CRESTABLAVA. A la gallina Crestablava li encanta picotejar i gratar la terra cercant-hi una bestiola per menjar. També li encanten els contes de pirates; se’ls enduu al seu racó preferit, i allí els llegeix. En llegeix tants, que s’oblida de pondre ous. La resta de les gallines del corral la miren incrèdules i una mica geloses. I el granger, no ho vulguis saber!
2n TRIMESTRE
- El gos que no sabia bordar. Aquesta conte ha estat especial. Sabeu per què??? té tres finals diferents. Quin us agrada més???
Hi havia una vegada un gos que no sabia bordar. No bordava, no miolava, no piulava, no sabia dir res. Era un gosset molt solitari perquè vivia en una regió sense gossos. Ell no se n’hauria adonat que li faltava res. Els altres eren els que se li feien notar. Li deien:
– Però tu no bordes?
-No sé… Sóc de fora, jo…
– Quina resposta! No saps que els gossos borden?
-Per què?
– Borden perquè són gossos. Borden als rodamons, als gats, a la lluna plena. Borden quan estan contents, quan estan enfadats. Generalment de dia, però també a la nit.
– No dic pas que no, però jo…
– Però tu què? Tu ets un fenòmen. Escolta el que et dic, qualsevol dia sortiràs al diari!
El gos no sabia com contestar a aquestes crítiques. No sabia bordar i no sabia com fer-ho per aprendre.
– Fes com jo- li va dir una vegada un gall . I va fer dos o tres kikirikí.
– Em sembla difícil- va dir el gosset.
– Però si és molt fàcil. Escolta bé i fixat en el meu bec. Mira’m i imitam.
El gall va fer un altre kikirikí. El gos va intentar fer el mateix però només li va sortir de la boca una mena de “kekeké” que va fer que les gallines apretessin a córrer.
-No t’amoinis- va dir el gall-, per ser el primer cop està força bé! Ara, torna-ho a provar!
El gosset va a tornar a provar un cop, dos, tres. Ho intentava cada dia. Practicava amagat, des del matí fins la nit. De vegades anava al bosc. Un matí precisament quan era al bosc va aconseguir un kikirikí tanb autèntic, bonic i fort que una guineu el va sentir i va dir “Per fi el gall ha vingut a veure’m. Correré a donar-li les gràcies per la visita…”
Inmediatament va a arrencar a córrer i no es va oblidar d’emportar-se la forquilla, el ganivet i el tovalló perquè per a una guineu no hi ha menja més deliciosa que un bon pollastre. Es lògic que s’enfadés veure, en comptes d’un gall, un gos que anava llanánt un darrere un altre aquells kikirikí.
– Ah- va dir la guineu- així que m’has parat un parany.
– Un parany?
– I tant. M’has fet creure que hi havia un gall perdut al bosc i t’has amagat aquí per atrapar-me. Quina sort que t’he vist a temps. Però això és fer trampa. Normalment els gossos borden per avisar-me de que arriben els caçadors.
– T’asseguro que jo no vull caçar- He vingut a fer exercicis.
– Exercicis? De quina classe?
– M’exercito per aprendre a bordar. Gairebé ja n’he aprés, mira que bé que ho faig.
I de nou un kikirikí.
La guineu es trinxava de riure. El nostre gosset es va sentir tan malment que va marxar en silenci, amb el cap cot i llàgrimes als ulls. Per allí a prop hi havia un cucut. Va veure passar al gos li va fer pena.
– Que t’han fet?
– Res.
– Llavors. Per què estàs tan trist?
– Doncs és que no aconsegueixo bordar. Ningú me’n ensenya.
– Si és això jo te n’ensenyo. Escolta bé com ho faig i prova de fer-ho com jo: cucut, cucut... Ho has entés?
– Em sembla fàcil… Cu…Cu- va fer el gos.
Va assajar tota aquella setmana i al final ja li sortia bastant bé. Estava molt content i pensava ” Per fi començo a bordar de veritat. Ja no em podran tornar a prendre el pèl!”
Justament en aquells dies van arribar molts caçadors al bosc. També d’aquells que disparen a tot allò que es mou. Un va passar i va sentir que d’unes mates sortia cu cu cu i va disparar. Per sort els perdigons no van tocar al nostre gos. El gos va apretar a córrer molt sorprès que el caçador disparés a un gos que bordava. Mentrestant el caçador buscava l’ocell, doncs estava convençut que l’havia mort.
El gos corria i corria.
PRIMER FINAL
El gos corria. Va arribar a un prat on pasturava una vaca.
– On vas?-, li va pregunta
– No sé-va dir el gos.
– Llavors aturat. Aquí hi ha una herba molt bona.
– L’herba no em pot curar. No sé bordar.
– Però si és molt senzill! Escolta muu muu No sona bé?
– Si! Se m’ha acudit una idea! Aprendré la manera de parlar de tots els animals i faré que em contractin en un circ i em faré tan i tan ric que em casaré amb la filla del rei. Del rei dels gossos, s’enten.
Era un gos que no sabia bordar, però tenia una gran facilitat per aprendre idiomes!
SEGON FINAL
El gos corria i corria i es va trobar un camperol.
– On vas tan depressa? M’aniria bé que vinguessis amb mi. Necessito un gos que em vigili el galliner.
– Bé que hi aniria jo, però no sé bordar.
– Millor. Els gossos que borden fan marxar els lladres. En canvi a tu no et sentiran i s’acostaran i tu els podras queixalar i tindran el càstig que es mereixen.
I així va ser com el gos que no sabia bordar es va trobar amb casa,feina i menjar per cada dia.
TERCER FINAL
El gos corria i corria. De cop es va aturar. Havia sentit un soroll estrany. Guau guau.
– Això em sona-, va pensar el gos- però no recordo quina classe d’animal que ho fa.
Caminant amb conte el gos es va dirigir cap a lloc d’on sortia aquell soroll i va veure un altre gos. Sabeu? Era el gos d’aquell caçador que havia disparat quan havia sentit el cucut.
– Hola gos. Què estas ient?
– Hola gos. Estic bordant!
– Saps bordar! Me’n pots ensenyar?
– Es clar! Mira: guau guau
Al final el gos va ser feliç pensant que finalment havia trobat el mestre adequat.
- El gos i el cocodril. L’Anna us explica com nosaltres hem acabat el conte
- El conte de l’enfadós.(cliqueu a la imatge, hi podreu escoltar a l’Aron com us fa un resum del conte)
- Com seda blava
- Tres gaseles i un problema
Cliqueu sobre la imatge, el Lluc us explicarà el problema de les gaseles….
1r TRIMESTRE
- La Clàudia i el seu casc de bombera.
- El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l’animal més bonic de l
‘oceà. Tot i això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell?
Mireu el nostre peix!!!
pintem el peix amb rodets
TREBALL ACABAT
- Saps per què a alguns arbres els cauen les fulles a la tardor? Escolta la història d’en Plometes, una petita oreneta, i ho sabràs.
- Els nens i nenes d’infantil han començat ha treballar el conte que teniu a continuació per tal d’anar seguint el fil del seu projecte.
- EL PRÍNCEP NO DORM. Quan s’apropa l’hora d’anar al llit, el princep no vol dormir i encara que tots els que arriben al castell ho intenten, ningú ho aconsegueix. Només una velleta sap quina és la solució!
- JOC “LA TERANYINA”: La finalitat d’aquest joc és reconèixer aspectes positius dels companys/es.DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: Asseguts en rotllana comença el joc una persona enrotllant la punta de la troca de la llana en un peu, braç (qualsevol part del cos) i tira la troca de llana a un comoany tot dient-.li alguna cosa positiva: Li passo a la Marta perquè m’ajuda quan tinc problemes. Aquesta s’enrotlla la llana en alguna part del cos abans de passar-la a un altre company/a i asixí suggessivament.Es va creant una teranyina que simbòlicament va unint als participant en una trama especial.
- MARES A L’ENGRÒS: Al petit protagonista d’aquest conte l’ha renyat la seva mare. Això no li agrada i ho comenta al seu pare. Entre tots dos buscaran una mare que agradi al nen, però la recerca és més complicada del que sembla. Però al final tindran una sorpresa.
CURS 16/17
3r TRIMESTRE
- Els alumnes de cicle inicial hem treballat diferents emocions a partir de petits fragments de dibuixos animats i diferents músiques.
2n TRIMESTRE
-
- Hansel i Gretel. Aquests dibuixos els van fer per participar als Encontats. Els nens i nenes d’infantil van treballar la Sireneta.
-
- La muntanya màgica de colors
- El senyor Guerra i la senyora Pau (cliqueu sobre la imatge i podreu veure el conte)
- L’ELEFANT ELMER: T’agrades com ets? T’acceptes tal com ets?
- LA PEDRA MÀGICA: un conte per aprendre l’autocontrol
El Martí anava a l’escola i aprenia moltes coses. Era un nen alegre i el que més li agradava era jugar al pati. Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les galledes i… tirava sorra sense mirar on queia.
Era un bon nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més, últimament havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges… Aviat es va adonar que quan tirava sorra enlaire, els altres infants s’enfadaven. Quan donava empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota, els nens li ho deien a la mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i els companys.
Un dia, el Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li va preguntar què li passava. Ell va respondre: «La meva amiga Clara està enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes… Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…».
La mestra va agafar una pedra del pati i la va donar al Martí. Li va dir: «És un regal que et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a l’escola i la tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu mateix, en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.»
El Martí va acariciar la pedra i va dir: «M’agrada aquest regal, és una pedra màgica, oi? Crec que m’ajudarà. En comptes de donar empentes per trobar un lloc, preguntaré si em deixen posar on vull. Si em surt de dir alguna paraulota, la canviaré i diré una paraula dolça i bonica. I al sorral faré pastissos, castells, forats i muntanyes per fer córrer els cotxes en lloc de tirar la sorra enlaire.»
El Martí va veure com en pocs dies tots els nens i nenes de l’escola volien jugar amb ell perquè era un noi amb moltes idees i sempre proposava jocs ben divertits. Les paraules i el regal màgic de la mestra li havien estat un gran remei. El Martí va pensar que els problemes es poden arreglar pensant i triant una bona solució.
Després cada alumne amb plastilina ha construït el seu objecte especial.(cliqueu a la foto per veure tots els nens i nenes)
1r TRIMESTRE
A continuació us deixem vídeos i contes que anem treballant amb els alumnes al llarg del trimestre
- La rabieta de Julieta. Què és una rabieta? Com et sents?
Quina cara d’enfadats!!!!
- Mongeta màgica. Conte popular animat i amb so per treballar actituds i valors ensenyant a despertar la curiositat i la iniciativa, però també la prudència
- Pipo, el mussol poruc.Hi havia un mussol que tenia un problema molt important: tenia por a la foscor. Quant tenim por?
- Avui treballem el valor de l’amistat. Compartim?
Després del conte, hem fet un mural conjuntament
- Treballem la tardor a partir d’aquest conte “El plataner trist”. Què faries si fossis el plataner?
- Treballem l’empatia amb els més petits d’una forma divertida.
Després de veure el conte, els nostres alumnes han volgut unes ulles com la Berta. Què guapos!!!!
- Els nens i nenes de CI ja hem fet la primera classe d’educació emocional. Hem visionat el vídeo “BE HAPPY”
- Com resols els problemes? Quina forma creus que és la correcta?
- Avui hem vist uns curtmetratges sobre l’amistat i la generositat.
ELS MÉS GRANS DE L’ESCOLA TAMBÉ TREBALLEM L’EDUCACIÓ EMOCIONAL!!
Avui ens ha tocat parlar de la nostra actitud.
Quina actitud mostrem davant de les diferents situacions que ens envolten tots els dies?
Som positius? o bé tot ens suposa una càrrega feixuga?
Pensem-hi! Podeu fer-ho tot veient aquest curt d’animació.
CURS 15/16
3r TRIMESTRE
Avui hem treballat el conte “El monstruo de los colores”. Per fer-ho hem vist el vídeo i després hem fet i pintat tots els monstres.
04/04/16 Avui hem treballat un conte tradicional “El pinotxo”
20/04/16 La llegenda de Sant Jordi
26/04/16 El conte emocional que hem treballat és “Paula i el seu cabell multicolor “.
10/05/16 El conte Sempre
18/05/16 Conte de Ernesto
24/05/16 BERNAT AMOÏNAT
En Bernat és un nen que s’amoïna per moltes coses, com ara els núvols, la pluja… Però va ser la seva àvia qui li va donar la recepta per poder desfer-se de totes aquestes angoixes. Així, el nen aconsegueix deixar de banda totes aquestes preocupacions que l’amoïnen. Després de l’explicació del conte, tots els nens i nenes van verbalitzar les seves preocupacions…I després cadascun va dibuixar el “ninot” que posaria davall del coixí.
31/05/16 EL PLANETA DE LOS MIMOS
Un cop vist el vídeo, tots els alumnes verbalitzaven quins mimos els agrada, qui els hi feia, que trobaven a faltar a casa, que era el normal….
2n TRIMESTRE
El d’infantil hem començat el trimestre treballant No et desanimis!. El títol ens dóna la pista exacta de la intenció del llibre. El protagonista és un petit coala a qui no li surt tot a la primera. El coala quan no sap fer una cosa s’enfada, abandona i es desanima. Els pares li recorden les coses que abans no sabia fer i ara ja en sap, perquè ningú neix ensenyat.
Una nova amiga. És un conte per treballar amb els nens i nenes, que tothom és diferent… Ens agrada semblar-nos amb aquell amic/ga, voldríem fer el que saber fer els altres,… però jo, quines habilitats tinc?
Avui els nens i nenes d’infantil i CI hem treballat el conte “El Bosc” de Helen Ward. Ens ha servit per poder parlar sobre els somnis i el més important, treballar per aquests. A més a més, la importància de cuidar el nostre entorn, com reciclem els objectes que no utilitzem i com es poden reutilitzar.
Les reixes del Cundi. Prime
r de tot les reixes dels homes indis, després les del vaixell, més tard les dels científics i les de la botiga… I ara les de l’escola! Tan bé que s’està al bosc! Aquests són els pensaments de Cundi, un conillet d’Índies, un conillet indi del Perú que el van agafar del seu hàbitat i després de diverses aventures, torna a viure-hi. Els nens i nenes d’infantil ens ha fet reflexionar sobre alguns temes, com per exemple, la cura dels animals, l’abandonament d’aquests,…
Aquest dies estem treballant La nena que volia ser la lluna. La nena que volia ser la lluna l’han escrit noranta-sis nens i nenes de quatre a tretze anys de diferents escoles de Lleida que feien l’activitat extraescolar de teatre. El conte es va anar passant durant tres mesos de grup en grup i d’escola en escola. Explica la història de la Laura, una nena que des de ben petita ha somiat en ser la Lluna i visitar-la. Tothom es riu del seu somni i ningú creu que es pugui fer realitat. Gràcies a la visita que fa a un museu d’astronomia aconseguirà unes entrades per poder viatjar al seu lloc somiat. A la Lluna, hi coneix un amic molt especial, el Pep Piplot. Un dia, però, la Laura cau i l’han de dur a l’hospital on li comenten que hi haurà d’estar durant uns mesos. Allà hi farà molts amics com el Pep, un nen malalt de càncer amb qui juga moltes estones i acompanya sempre.
Nosaltres a partir d’aquesta història anem treballant les diferents emocions. No sols els nens i nenes d’educació infantil sinó tota l’escola.
QUÈ US SEMBLA?
Hem après que la motivació ens ajuda a estar millor amb nosaltres mateixos i amb la resta de persones.Hem de mirar més enllà i cercar motius per activar-nos i si no hi són inventem-los amb creativitat. Nosaltres dissenyem la nostra vida i ningú ho farà per nosaltres. Som responsables de la nostra pròpia vida i benestar personal.
Els més petits de l’escola hem participat en un concurs de Nenuco “Dale un susto al miedo”. Es tractava de parlar d’aquest sentiment i després cadascú havia de dibuixar a què té por. Després d’un llarg diàleg i del dibuix, entre tots, vàrem decidir de fer-li una creu per espantar-lo i demostrar que som capaços de fer front a les pròpies pors.
Avui els protagonistes de la tarda han estat el lleó 
i el senglar 
. Després de barallar-se els dos animalons, han après a ser bons amics. Tots junts ens hem d’ajudar. Si ho fem així, tot serà més fàcil. I això és el que hem fet, un mural compartit, ajudant-nos els uns als altres,… Cada nen o nena ha dibuixat un moment o acció de demanar perdó, compartir,…
Algunes imatges mentre estaven fent el mural…
[youtube]https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=video&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwj2h6SV1JLSAhVM0hoKHXgCAFAQuAIIHTAA&url=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DiXPemyLmwxs&usg=AFQjCNFHRkKB8lk4rjxk4kogJ2lqfqhMKA&bvm=bv.146786187,bs.1,d.bGs[/youtube]