COLÒNIES 2012 !!!
23 05 2012EL DIA 14 I 15 DE MAIG LA ZER EL JONC VAM ANAR DE COLÒNIES A LA SAIDIA (ALMACELLES). A CONTINUACIÓ TENIU UN POWER POINT DE LES COLÒNIES D’INFANTIL I CICLE INICIAL.
Categories : General
EL PROPER DIA 14 I 15 DE MAIG LA ZER EL JONC ANEM DE COLÒNIES.
TOTS ELS NENS I NENES D’EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL JA ESTAN PREPARATS PER ANAR AL CASTELL DE SAIDIA ALMACELLES). TOTS ELS ALUMNES HEM PREPARAT UNA CANÇÓ. SO VOLEU CANTAR-LA I BALLAR AMB NOSALTRES, SOLS CAL QUE MIREU EL VÍDEO QUE US HAM PREPARAT LES NENES DE CICLE INICIAL.
MIREU QUINA FILA QUE FEM…ESTEM BEN CANSATS!!!!

Divendres, 20 d’Abril, els nens i nenes de l’escola La Ràpita, i de altres Z.E.R de C.S vam anar al poliesportiu de Balaguer a fer una quarta trobada esportiva de escoles.
Al grup 1 eren la Maria, la Júlia, i el Guifré i dos nens més de Camarasa,el Pep i el Catalí.
Al grup 2 eren l’Aleix, el Marc i el Gerard.
Anàvem amb nens de altres escoles i vam fer els 5 esports que eren: bàsquet, futbol, natació, dodgeball i beisbol.
I després d’acabar els esports vam dinar i vam tenir temps per jugar.
I finalment vam marxar a l’escola contents i amb una cara súper contenta, i aquí ens ACOMIADEM, fins aviat.
ENS HEM INVENTAT UN ACRÒSTIC AMB JOC NET:
Jugar net és millor que jugar brut.
Obligar a jugar a altres nens sense que ells vulguin es inperdonable.
Creem un joc amb el que juguem tots plegats.
No fem trampes amb els jocs en equip.
Escoltar als monitors i monitores per saber jugar.
Tenim que vigilar amb no començar una baralla a meitat de joc.
Autors de l’article:
Gerard i Guifré.
VEGEU ELS PERSONATGES DE LA LLEGENDA FETS ENTRE TOTS!!!
El dilluns 23 de Abril, els pares, mares, nens, nenes i mestres vam celebrar Sant Jordi .
Al mati tots els nens i nenes de l’escola de La Ràpita vam anar a visitar el Rapiplant. Allí vam veure moltes roses de diferents colors. Després vam esmorzar a la plaça del Lluch i quan vam acabar van jugar una estona.
A la tarda, vam celebrar diverses activitats. La primera va ser ballar la cançó “Personatges” per parelles, una nen o nena de primària amb una alumne d’infantil. Després els nens i nenes de la classe dels esquirols van cantar la cançó “Catacric catacrac, el drac ferotge” que va ser presentada per l’Ainara.
Un cop acabada, els de primària van llegir la llegenda de Sant Jordi de La Ràpita i de la seva princesa que se l’havien escrits els alumnes més grans. Després tots alumnes juntament amb els seus pares i mares vam cantar la cançó “Personatges”.
A continuació, els nens i nens van preparar el berenar de Sant Jordi. Per fer-lo vam necessitar pa de motlle, mantega, llaminadures i melmelada de maduixa i préssec. Primer de tot es suca de mantega la llesca de pa, després amb la melmelada vam fer les barres de la senyera de Catalunya amb les diferents melmelades. Quan vam acabar vam posar una regalis vermella i rodona que representava la rosa, la tija era una regalis de coca-cola i les fulles coca-coles petites. Era molt boníssim!!!!
Vam jugar al joc de les cadires i va guanyar la Clàudia de quart.
Ainara i Mar
LLEGENDA DE SANT JORDI DE LA RÀPITA I DE LA SEVA PRINCESA: llegiu la llegenda que ens vam inventar, us agradarà molt!!!
Vet aquí en aquell temps
quan els ocells tenien dents…
un Castell molt vell vigilava un turó
que feia molta pudor….
Ràpita es deia el Castell,
I en Gregori, el rei, hi regnava
amb democràcia i molt de seny!!!
La princesa que era simpàtica i molt bella…
Era per al regne una gran donzella!!!
La noia preciosa i fantasiosa,
Cantava una cançó d’un amic trovador .
A prop d’aquell castell,
En una cova sinistra,
Una bèstia espantosa i ferotge
Buscava carn fresca, i no rellotges!!!
El drac tenia afilades dents
I un alè ben pudent!!
que de ben lluny l’aire enverinava
I ningú no respirava.
Els pagesos i els pastors, morien per aquell tuf!!!
I els nens queien tot fent patapuf!!!
El monstre podia volar, caminar i nedar,
I molt i molt de mal podia ocasionar.
La pobra gent del poble estupefacta,
atemorida no parava de tremolar.
Un dia aquella horripilant bèstia va arribar,
I ovelles, xais i cabrits no parava de devorar.
Els habitants de la Ràpita atemorits
una molt bona idea van tenir.
La idea consistia en donar-li per a menjar,
una persona per a poder-lo calmar.
I el drac un dia molt enfadat va cridar:
- On és el meu menjar???
Tinc ganes de dinar!!!!!!
Llavors a la princesa li va tocar,
I va ser la víctima per a sacrificar.
El rei afligit i dolgut,
lliurà la seva filla a l’animal afamat i tossut.
El cavaller amb brillant armadura
i muntat en un cavall blanc,
aparegué, i al rei li digué:
-el meu ajut et vull oferir, de tot cor
i lluitant amb tots els sentits!!!
Sant Jordi es deia aquell cavaller
que no tenia por de res!!!
El jove cavaller venia de Balaguer,
i el seu valent cavall el portava cavalcant.
En una cova profunda sota el turó de la vila,
el perillós drac dormia i dormia… i un gran somni tenia:
l’animal afamat i nerviós somiava
menjar-se la princesa d’una mossegada.
Sant Jordi tan disposat va entrar
I a la donzella volia ajudar i salvar.
El terrible drac es despertà,
I la cruel batalla va començar…
El valent cavaller, la llarga llança li va clavar,
I el drac amb una gran ferida
va sospirar i es va desmaiar…
I allí mateix s’hi va quedar!!
La sang va pintar el terra fred i empedrat..
i una eixerida rosa vermella va brotar.
Sant Jordi a la princesa li va regalar,
i la noia, agraïda, es va enamorar.
I aquí s’acaba la llegenda….
de Sant Jordi de la Ràpita i la seva princesa!!!
Autors: alumnes de primària.
Arnau Rodríguez Fernández
16 de Març del 2012
Avui, els nens i nenes de l’escola de La Ràpita, hem anat a veure com els calçots van de la llavor al plat.
Els pagesos que ens han ensenyat això són en Llorenç (el propietari) i en Josep.
Primerament, ens han ensenyat les llavors i eren petites, negres i dures que es plantaven al terra, s’havia de regar cada 15 dies i es podia regar de tres maneres: per degoteig, per aspersió i a manta. També ens han dit que els forats han de tenir 1cm i mig de fondària i a 4’9 cm de separació de llavor a llavor.
Seguidament, ens han ensenyat que de la llavor en surt una ceba i la deixen 1 mes fora de la terra. Quan ha passat el mes la tornen a plantar i la deixen 3 mesos enterrada i quan la treuen, la ceba ja no hi és però hi ha els calçots. Els calçots els hem tret amb una “fanga” i hem vist quants podien haver-hi. De dues cebes una tenia 9 calçots i l’altra12 calçots.
D’una ceba n’han sortit 9 fills (calçots) i de l’altra ceba n’han sortit 12 fills (calçots). De la primera també hi havia restes de la ceba.
La ceba serveix d’aliment al calçot quan és petit i quan ja s’ha fet gran es treu els calçots i no queda ceba.
Ens han dit que 2’3 jornals són una hectàrea i que el màxim era que d’ una hectàrea havia recollit 100.000 calçots!!!
Dels calçots els separen en manats i en cada manat hi ha 50 calçots per cada. Després els venen a restaurants de Espanya, Alemanya, França i a Catalunya a 7 euros cada manat.
Hi ha alguns calçots que no s’han de collir i dels que no recullen en surt una trompa, i de allí en surten les llavors del calçot. I torna a començar tot!!!
Els calçots es fan a la Ràpita, a Serós i a Tarragona.