Alguns  de vosaltres esteu tocant, amb la flauta, una cançó que es diu “Edelwais”. No sé si sabieu que, aquesta cançó forma part de la banda sonora de la pel·lícula “Sonrisas y lágrimas” (títol original en anglès “The Sound of music”) estrenada al 1965. És una pel·lícula musical basada en el llibre de Maria Augusta Trapp, La Familia Trapp i en el musical que porta el mateix nom.

Els esdeveniments narrats en la comèdia succeeixen una mica abans de la Segona Guerra Mundial a Àustria.  La Maria és una jove que estudia per fer-se religiosa en un convent situat a Salzburg. El seu convent l’envia com a majordoma de set nens, en la família d’un vidu, el capità Georg Ritter von Trapp. Al començament, els nens es mostren hostils i trapelles. Ella resisteix, tot ensenyant-los a cantar. Aviat, però,els serveix d’amiga i de confident. El capità, per la seva part, freqüenta una baronessa amb l’objectiu de trobar una mare per als seus fills. L’arribada d’aquesta majordoma poc ortodoxa el portarà a veure els seus sentiments cap a la baronessa. Ella, tanmateix, no veu aquesta situació de bon ull i incita la Maria a deixar la família von Trapp. De tornada al convent, després d’alguns dies d’oració, la mare superior li farà comprendre que l’amor carnal no pot ser apagat per la simple oració. És llavors que la Maria i el capità s’adonen del seu amor. Les lliçons de cant de la Maria donen fruit, i l’oncle de la família ha inscrit la família Trapp en un concert de cants a Salzburg. Tots aquests esdeveniments tenen lloc quan l’Alemanya nazi ocupa Àustria.De tornada de viatge de noces amb la Maria, el capità ha de reprendre el servei a la marina, però es nega a participar en la guerra. Prepara la fugida per salvar la seva família de la destrucció. Intenten fugir el vespre de l’actuació a Salzburg, però la família és sorpresa pels nazis. Aquests últims acceptaran que actuïn en públic, però el capità s’haurà de presentar al seu lloc l’endemà, sota pena de sanció. Al final de l’espectacle, tot i vigilada, la família sencera aconsegueix amagar-se al convent i fugir cap a Suïssa  passant per les muntanyes.

Aquesta pel·lícula va obtenir diversos Óscars i nominacions entre ells el de la millor banda sonora. És la tercera pel·lícula  pel nombre d’entrades venudes a Nord-Amèrica després d”Allò que el vent s’endugué” i “Star wars” i, encara actualment, es continua emetent per la televisió.

Aqui us deixo la cançó original extreta de la pel·lícula, és bastant més lenta que la versió que nosaltres toquem però segur que la reconeixeu. Ah! i recordeu que és de 1965…

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7l8t85khtIw[/youtube]