Celebrem els:
La Diada de Sant Jordi ha estat una jornada molt entranyable i emotiva Tota l’escola ha gaudit de la celebració dels Jocs Florals, petits i grans hem compartit els treballs gràfics, poètics i narratius dels artistes i escriptors galardonats. Felicitats a tots i totes, especialment a la Liza de 6è B, premiada per la seva narració:
Una filla adoptada però estimada igual
per Lizaveta Kapuryna de 6èB “El Cedre”, guanyadura del 2n premi dels Jocs Florals 2012, categoria Cicle Superior
Sóc una noia adoptada em dic Jèssica, tinc 20 anys, sóc alta, treballadora… He tingut la mala sort que els meus pares van morir quan era molt petita. El meu pare era cantant d’òpera i jo he agafat la seva veu. I ara visc en una família, adoptada, tinc dos germans: l’Èric i l’Íngrid, la meva mare Cloe i pare no n’hi ha. Perquè em va adoptar aquesta família?
El meu germà, l’Èric, que té el cabell castany, els ulls blaus, mal educat i des de sempre m’ha odiat. També tinc la meva germana, l’Íngrid, que és una nena intel•ligent però mai ha tingut respecte ni a mi ni a la gent gran.
La meva madrastra em feia fer totes les feines cuinar, netejar com si fos una minyona, però jo no deia res, mentre tingues un llit calentó i menjar. Un dia, mentre feia les feines, la meva madrastra em va sentir cantar i va tenir una idea genial, perquè l’Íngrid podés participar en el concurs de cant, jo li faria “play back”. El meu germà va escoltar la conversa i va preguntar a l’Íngrid:
-creus que es normal que la Jèssica faci gairebé totes les feines, per exemple, quan ens llevem, endreça la nostra habitació, para taula…
Us dic la veritat no m’esperava que algú se n’adonés. L’Íngrid va dir:
-si, crec que la mare es passa amb la Jèssica però mai m’he atrevit a dir-li.
Els meus germans volien ajudar-me, jo els deia que no ho fessin, perquè tenia por que la mare s’enfadés. L’Èric va proposar a l’Íngrid observar durant uns dies el que jo feia. Van estar mirant i van decidir:
– Farem nosaltres les feines mentre ella dormi.
Al llevar-me i en veure-ho tot net, vaig anar corrents cap als meus germans a donar-los gràcies:
– Gràcies, estic molt agraïda però no vull que ho torneu a fer, perquè si la nostra mare us enxampa es pensarà que sóc jo la que us ho he demanat. La mare va entrar enfadada (ho havia sentit tot):
– Que és això d’ajudar a la Jèssica?
L’Eric i l’Íngrid van explicar-li que estava equivocada i la mare va entendre que jo no era una minyona sinó una filla més. Em va demanar perdó i ara m’estima igual que els altres. Encara penso:
-no serà un somni?
Fi
Molt feliç Diada de Sant Jordi!
Marta, ha costat fer-ho, però ho hrm aconseguit!!
Ha quedat molt maco!!!!!!!!!!
Els meus pares ho han vist i els agrada molt!
Ha quedat molt maco.. la C de jocs..
Una filla adoptada però estimada igual
Sóc una noia adoptada em dic Jèssica, tinc 20 anys, sóc alta, traballadora… He tingut la mala sort que els meus pares van morir quan era molt petita. El meu pare era cantant d’opera i jo he agafat la seva veu. I ara visc en una família adoptada, tinc dos germans: l’Eric i l’Ingrit, la meva mare Cloe i pare no ´n’hi ha. Perquè em va adoptar aquesta família?
El meu germà, l’Eric, que té el cabell castany, els ulls blaus, maladucat i des de sempre m’ha odiat. També tinc la meva germana, l’Ingrit, que és una nena intal·ligent però mai ha tingut respecte ni a mi ni a la gent gran.
La meva madrastra em feia fer totes les feines cuinar, netejar com si fos una minyona, però jo no deia res, mentres tingues un llit calentó i menjar. Un dia, mentres feia les feines, la meva madrastra em va sentir cantar i va tenir una idea genial, perquè l’Ingrit podés participar en el concurs de cant, jo li faria “play back”. El meu germà va escoltar la conversa i va preguntar a l’Ingrit:
-creus que es normal que la Jèssica faci gairabé totes les feines, per exemple, quan ens llevem, endreça la nostra habitació, para taula…
Us dic la veritat no m’esperava que algu se n’adonés. L’Ingrit va dir: -si, crec que la mare es passa amb la Jèssica però mai me atrevit a dir-li. Els dos germns l’Eric i l’Ingrit volien ajudar-la, ella deia que no, perquè tenia por que la mare s’enfedes. L’Eric va proposar a l’Ingrit obse4rvar durant uns dies el que feia la Jèssica. Van estar mirant i van decidir: Farem nosaltres les feines mentres ella dormi, La Jèssica, al llevar-se i en veure-ho tot net, va anar correns cap als seus germans a donar-lis gràcies,
– gràcies, estic molt agraïda però no vull que ho torneu a fer perquè si la nostra mare us enxampa es pensarà que sóc jo la que us ho he demanat. La mare va entrar enfadada (ho havia sentit tot) que és això d’ajudar a la Jèssica. L’Eric i l’Ingrit van explicar-li que estava equivocada i la mare va entendre que la Jèssica no era una minyona sinó una filla més.
Li va demanar perdó i ara se l’estima igual que els altres.
La Jèssica encara pensa:
-no serà un somi?
Fi
Una cosa sobre la narració de la Liza. Comença possantque ella era la nena adoptada però després possa que: “volien ajudar-la, ella deia que no” passar de primera persona a segona i hauria de ser: “volien ajudar-me, jo deia que no”.
I no es l’únic cop:”durant uns dies el que feia la Jèssica” en teoria seria: “em van observan durant uns dies el que feia”.
Felicitats Liza! El conte es molt bonic i està molt ben redactat.:) 😉 🙂 😉 🙂 😉 🙂 <3
El conte de la Liza, esta molt xulo! I que també la Paula, té una mica de raó! :S, RESPOSTA: Amb el permís de la Liza , ja ho he arreglat, Marta
MERCI A TOTES PRECIOSES!!!