Com cada any la festa de Sant Jordi, va arribar a l’escola.

El Sol va aparèixer perquè en una jornada així, sempre és l’amic al.liat de la diada.

En arribar a l’escola tot feia olor de flors, posades en grans cubells per anar a les parades. Els pares de l’A.M.PA ja havien posat a les 9h. del matí la parada de llibres a fora l’escola.
Les flors de les parades a les onze del matí es van acabar! Tots van tornar molt contents a l’escola ho havien venut tot!

Mentre a l’escola estàvem fent els últims preparatius, penjant els decorats pel teatre de cicle superior, assajant els nens i nenes les últimes poesies, cançons

I rodolins.

Sota al porxo vam exposar els treballs dels diferents nens i nens, les flors dels d’infantil, que tenien forma de peu, etc….
Els pares, van començar a arribar i els nervis es van començar a instal·lar, els més petits de la casa els de 3 anys una cançó van preparar

que ens va encantar!

Els de p4 i p5, un poema van aprendre

I al final de la rosa es van desprendre.

Els de primer un poema van recitar ,

tota la classe junta per així la gent captivar.

Els de segon la Joana Raspall els va il·luminar,

doncs cadascú un poema va recitar.

Els de tercer els amants del teatre i els que

no coneixen massa la vergonya,

van voler recitar els seus poemes originals

a veure surt algun poeta!

Els de quart un bonic treball van exposar i els de

cinquè i sisè a part de vendre i fer calerons,

el teatre de Sant Jordi ens van regalar.

Quina interpretació! quins actors i actrius!

I quin narrador! no podia ser millor!

A l’edat mitjana ens van fer volar ,

I petits I grans i pares I mares vam que dar bocabadats.

Una altra diada de Sant Jordi va passar i com sempre va ser singular i única.

Perquè les diades de St. Jordi a les escoles són així!