Dia Mundial de la Poesia

El dia 21 de març vam celebrar el dia mundial de la poesia. A la nostra escola durant tota la setmana hem anat llegint i il·lustrant poemes de poetes molt coneguts per tots nosaltres. Cada nen i nena ha escollit el seu poema, l’hem llegit i hem fet un dibuix. Tots els poemes que hem treballat els hem exposat al passadís de l’escola.

Els alumnes de cicle superior a Català hem treballat  els poemes.

A 1CS hem treballat: EL PARE de Joan Manuel serrat. Dins del seu àlbum: Per al meu amic, Edigsa.

PARE

Pare
Digueu-me què
Li han fet al riu
Que ja no canta
Rellisca com un barb
Mort sota un pam
D’escuma blanca
Pare
El riu ja no és el riu
Pare
Abans que torni l’estiu
Amagui tot el que és viu

Pare
Digueu-me què
Li han fet al bosc
Que no hi ha arbres
A l’hivern
No tindrem foc
Ni a l’estiu lloc
On aturar-nos
Pare
El bosc ja no és el bosc
Pare
Abans de que no es faci fosc
Ompliu de vida el rebost

Sense llenya I sense peixos, pare
Ens caldrà cremar la barca
Llaurar el blat per les enrunes, pare
I tancar amb tres panys la casa
I deia vostè

Pare
Si no hi ha pins
No es fan pinyons
Ni cucs, ni ocells
Pare
On no hi ha flors
No es fan abelles
Cera, ni mel
Pare
Que el camp ja no és el camp
Pare
Demà del cel plourà sang
El vent ho canta plorant

Pare
Ja són aquí
Monstres de carn
Amb cucs de ferro
Pare
No, no tingeu por
Digueu que no
Que jo us espero
Pare
Que estan matant la terra
Pare
Deixeu de plorar
Que ens han declarat la guerra.

Podeu veure el vídeo i escoltar-la

Els alumnes de 2CS van enregistrar el poema de Joana Raspall: Podries

Podries

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Pots escoltar-la al nostre programa de ràdio que podeu trobar a la nostra pàgina web.

També pots cantar-la, aquest grup l’ha musicat


 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *