UN CARTELL QUE OFEREIX CADELLS A QUI ELS VULGUI CUIDAR. MIREU LA FOTO I DIEU-ME SI NO SÓN MOLT BONICS. QUANT CADELLS HI HA A LA FOTO?
 |
| micartel.pdf |
| Hosted by eSnips |
Ens va explicar l’avi Josep, besavi de Xavi i Èric, com a curiositat, que en la pagesia, els cadells, son uns animalets, creiem que de la família dels invertebrats, que es menjaven les patates, maduixes, entre altres coses de l’hort. Semblaven petits escarabats de color marró i la panxa més clareta. Anaven per sota terra, i quan regaven sortien perquè no els hi agradava l’aigua. Amb aquest nom de cadells se’ls anomenava, almenys aquí Flix, devien ser emprenyadors, perquè el besavi Josep ho explicava enfadat.
TAMBÉ HAN TROBAT AQUESTA ADREÇA INTERESSANT PER VEURE COSSES QUE TREBALLEM AL PROJECTE.
BÉ, DESPRÉS D’UNES SETMANES DE TREBALL, JA TENIM LLEST EL DOCUMENT FINAL DEL PROJECTE ELABORAT A LA CLASSE DE P4. EL PODEU VISUALITZAR CLICLANT A L’ICONA:
|
| Hosted by eSnips |
.
Avui, ens han visitat els de la Reserva Natural de Sebes per ensenyar-nos un audiovisual sobre els cavalls de la Camarga. El reportatge, editat per Matthew (treballador de la Reserva) ens ha agradat molt i sortia el nou poltre nascut a Flix. Hem fet moltes preguntes a Pere Josep (coordinador de la Reserva) i a Matthew sobre aquest nounascut. I a que no sabeu qui el batejarà? Enguany li ha tocat als nens i nenes de P-5. Entre tots estem pensant el nom per al poltre mascle i farem votacions per a veure quin és el nom guanyador. Aquí tenim la presentació del nostre nou amic:
Hola! Vaig néixer a Sebes el passat dimarts. Els meus pares són el Llampec (que també havia nascut a Sebes) i la Lluna (que va venir del Centre de Vallcalent – Lleida). Tot just faig les primeres passes per les zones de pastura i he descobert molts veïns: les cigonyes, els collverds, els martinets blancs, els bernats pescaires…
Tots m’han donat la benvinguda i han felicitat els meus pares, però també tots m’han dit que visc en un lloc extraordinari que no hagués estat possible sense la cura que en tenen un bon grapat d’uns altres animals de dues potes que poc a poc vaig coneixent.
Ara espero que em posin un nom (m’han dit que ho faran els nens del col•legi que es veu que són més petits que jo!), i també espero créixer i fer-me gran amb la vostra companyia.
De moment no m’acosto gaire a la vora i he d’anar en compte amb la meva tieta i el meu pare que em podrien trepitjar i fer mal, però si voleu veure’m ja sabeu on sóc, i si em saludeu us correspondré amb unes cabrioles i un petit crit.
Us espero!
