Poema: MARINA

Marina
La Marina juga al sol
amb la closca d’un cargol;
s’ha volgut tombar d’esquena
i troba un cranc a l’arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
li passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s’ha espantat
i ja s’ha amagat.

Olga Xirinacs

Si voleu escoltar als vostres fills com reciten aquest poema només cal que cliqueu damunt la foto.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *