PROJECTE EDUCATIU ZER RIBERA D’EBRE NORD

COM JA SABEU, ALS CENTRES TENIM A LA VOSTRA DISPOSICIÓ ELS DOCUMENTS PER A QUE ELS PUGUEU CONSULTAR. AQUEST CURS EL DEPARTAMENT ENS DÓNA L’OPCIÓ DE PUBLICAR-HO AL BLOC PER A QUE EN SIGUEU CONEIXEDORS. AQUÍ US DEIXEM EL PROJECTE EDUCATIU DE ZER.

ATENTAMENT,

L’EQUIP DIRECTIU

 

PROJECTE  EDUCATIU

ZER RIBERA D’EBRE NORD

 ESCOLA EL TORMO

ESCOLA LES ERES

ESCOLA EL VERGER

CURS 2013/14

 

ÍNDEX

A. ANÀLISI DEL CONTEXT

A.1. TIPOLOGIA DE LA ZER

B. CRITERIS PEDAGÒGICS

B.1. LÍNIA DE ZER

B.2. PRIORITATS GENERALS.

B.3. EDUCACIÓ COM A PROCÉS INTEGRAL.

B.4. CONFESIONALITAT.

B.5. LLENGUA D’APRENENTATGE.

B.6. PLURALISME IDEOLÒGIC I VALORS DEMOCRÀTICS.

B.7. COEDUCACIÓ.

B.8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

C. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS PROPIS

C.1. OBJECTIUS D’ÀMBIT ORGANITZATIU

C.2. OBJECTIUS D’ÀMBIT PEDAGÒGIC.

C.3. OBJECTIUS DE GESTIÓ.

C.4. CAPACITATS A ASSOLIR EN FINALITZAR L’ETAPA.

C.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ PER CICLES.

D. CONCRECIÓ DE L’ESTRUCTURA

D.1. ORGANITZACIÓ DE LA ZONA:

D.1.1. Consell Escolar de zona.

D.1.2. Claustre de la zona.

D.1.3. Consell directiu de ZER

D.1.3.1. Equip Directiu de la zona.

D.1.3.2. Equip directiu de centre.

D.1.4. Coordinador de cicle.

D.1.5. Coordinador d’informàtica.

D.1.6. Coordinador de prevenció de riscos laborals.

D.1.7. Coordinador LIC

D.1.8. Coordinació pedagògica.

D.1.8. Comissions ( CAD, Biblioteca, Sortides, TAC )

D.1.9. Altres activitats dels mestres.

E. INDICADORS DE PROGRÉS

 

A.   ANÀLISI DEL CONTEXT.

A.1. TIPOLOGIA DE LA ZER

 GARCIA

 Situació i presentació:

El terme municipal de Garcia, d’una extensió de 51,78 km, està separat de Móra d’Ebre (a la dreta del riu) pel caminal de la Partició de Garcia i del de Móra la Nova (a l’esquerra) pel caminal de les planes. Encara, per un petit sector al SE.

Confronta amb el municipi de Tivissa i al NW, aigua amunt del pas de l’Ase, amb el de Vinebre. A llevant el termenal separa el municipi de Garcia dels del Molar i del Masroig, ambdós del Priorat. El terme municipal està situat a tramuntana de la cubeta de Móra a banda i banda de l’Ebre, a la seva confluència amb el riu Siurana.

A més de la vila de Garcia, el municipi comprèn la caseria del Mas de Senier, formada prop de la carretera de Móra la Nova a Garcia (situada prop de l’Ebre), i el santuari de Santa Magdalena. Algunes partides del terme són les Tallades (on hi ha el Mas de les Tallades), els Arguetans (prop de la ribera de l’Asmà) i els Presseguers (on hi ha el Mas de Tarragó). No es coneix quin és l’origen del topònim Garcia, tot i que s’han donat tres possibles opcions. Alguns diuen que el nom ve d’un antropònim, altres apunten un possible origen àrab (que vindria de l’àrab Garsiia) i d’altres cerquen les arrels en un probable origen pre-romà.

El ferrocarril de Barcelona a Madrid travessa el terme a 500 m. de la vila i té estació (1922) a la dreta de l’Ebre. Tanmateix ara no s’utilitza perquè és allunyada de la població, a l’altra banda del riu, i les comunicacions fan més senzill d’arribar fins a Móra la Nova i utilitzar-ne l’estació. La carretera de Garcia a Móra la Nova (on es pot accedir a la carretera nacional de Reus a Gandesa) data del 1917 i el 1926 s’inaugurà el pont sobre el riu Siurana per on travessa aquest riu (des del 1987, però, hi ha al municipi un nou pont). Aquesta mateixa carretera es prolonga al NW fins a Ascó. De la vila de Garcia en surt una altra, al Molar (1926).

Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo (525 m, al límit amb el municipi de la Torre de l’Espanyol), que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase (prop del qual era prevista per la Confederació Hidrogràfica la construcció d’un pantà, projecte que ha estat abandonat) i que és continuada a la dreta de l’Ebre per l’alineació que culmina a la Picossa (496 m) i a la tossa de l’Àliga (487 m, al termenal amb Ascó), prolongació de la Serra de la Torre. Aquestes alineacions muntanyoses són com una prolongació vers el SW de la Serra la Llena i de la Serra de Montsant. El territori és solcat per diversos barrancs que tributen directament a l’Ebre, com el de Comes Llargues, el dels Morers i el del Rec de Valls, a l’esquerra del riu, i el barranc del Foc i el dels Poiassos a la dreta.

L’economia:

La proximitat de Garcia als principals centres industrials de la comarca ha fet que una bona part de la seva població hagi derivat cap a aquestes activitats i hagi deixat en l’actualitat molt poca gent dedicada a l’agricultura, tot i que molts ho fan a temps parcial, combinant amb les activitats industrials o de serveis (sobretot a Móra la Nova, Móra d’Ebre i a Flix). El 1989 el terreny conreat era de 1229 ha (un 24% del total del terme), majoritàriament de secà tot i que el regadiu va prenent terres de mica en mica.

En vint-i-cinc anys es curiós d’observar com s’ha anat produint a Garcia una modificació substancial dels conreus. Si hom es remunta al 1978, és palpable un predomini clar del secà, el principal conreu del qual és la vinya, seguida de l’avellaner i l’ametller. Oliveres, fruiters i hortalisses també es feien, en menor mesura. Al començament dels anys noranta, però, la situació havia variat profundament, en part a causa de l’increment de les terres de regadiu, en part per la mateixa evolució econòmica dels diversos sectors.  La vinya és, actualment, en clara recessió i l’ avellaner ha desaparegut gairebé del tot ( tret d’ alguns reductes per a l’ autoconsum). Per contra, els fruiters ( fonamentalment el préssec i la cirera )  i els ametllers han experimentat, igual que l’ olivera, un fort increment, i actualment constitueixen el conreus dominants.

Amb 239 explotacions (1989), la terra  és conreada majoritàriament pels propietaris. També hi ha, bé que amb una importància molt menor, règim de parceria. Les explotacions solen tenir entre 5 i 10 ha, i, en bona part, són menors de 5 ha (47% del total).

Les activitats ramaderes semblen caracteritzar-se per una represa en alguns sectors. De fet, havia estat antigament una part molt important en l’ economia de la població, desprès d’ una època d’ ensopiment, durant els anys setanta, principalment, es documenta un important ascens del nombre de caps d’ aviram  i un lleuger creixement del porcí. També hom documenta la  reaparició, poc important, del boví i de l’ oví. Fins a la primeria del segle, i durant tota la centúria anterior, s’hi celebraren dues fires ramaderes anuals, la més important de les quals al desembre, per a la provisió de bestiar de càrrega i de llana a les poblacions del rodal. No es documenten més activitats  industrials que les generades per transformació i comercialització dels productes del camp, tasques que són portades a terme per les cooperatives agrícoles . Hi havia hagut al municipi 7 molins d’oli, dels quals ara només en funciona un, el del sindicat Agrícola. Actualment hi ha dues caixes d’estalvi i, quant als equipaments sanitaris, hom té sensats un consultori mèdic i una farmàcia. Els serveis educatius són coberts per un centre d’ Educació Infantil i Primària. Per a la pràctica de l’ esport, el municipi disposa d’ un  camp de futbol, d’una pista poliesportiva coberta i de piscines.

La població:

El cens del 1900 registra 1658 ha. a Garcia. Aquesta població anirà minvant progressivament fins a arribar als 1185h del 1936. El saldo negatiu del creixement entre el 1979 i el 1980 ha estat del 6´37%. La població ha continuat baixant durant els anys noranta, fins a arribar als 609 habitants que hi ha en l’actualitat.

La vila de Garcia és emplaçada als vessants d’un turonet a l’esquerra de  l’Ebre, entre aquest riu, el barranc del rec de Valls i el riu de Siurana, anomenat aquí la Riera. Les cases s’ esglaonen per carrers desnivellats, entre les desembocadures dels dos corrents en el gran riu. Són coronades pels xiprers del Calvari i per l’ església parroquial i arriben prop de les aigües de l’ Ebre. A la  part més alta hi ha el nucli antic de la població. El lloc, segons Madoz, fou reedificat vers mitjan segle XVI. Tot i que no era emmurallada, s’ entrava a la vila per tres portes. L´església parroquial antiga, que va ser molt destruïda   el 1936m era dedicada a la  Nativitat de Déu; en l’ actualitat no té culte i resta abandonada, molt malmesa. El més important que contenia i que es perdé era el retaule que havia pertangut a la cartoixa d’ Escaladei. Pintat a l’ oli sobre taula, segons Ruy Fernández, era de Francesc Ribalta. La nova església parroquial va ser començada el 1949.

La vila restà fortament destruïda en la guerra civil  ja que era propera al front on el lliurà la llarga batalla de l’ Ebre. Després de la guerra, les cases mig enderrocades de la part alta es van abandonar i la vila moderna es formà en la part més baixa del turó. Els darrers anys aquelles cases destruïdes han estat adquirides i restaurades per estiuejants.

Les activitats culturals i el folklore:

El 1932 s’ hi fundà el sindicat Agrícola El Maig  i hi havia també la Societat del Foment de Treball. Actualment hom troba diverses associacions de caire molt variat: La Colla del Drac Jordiet, amb els seus  diables, una coral, una Associació de dones, associació sardanista…   Entre els grups cal destacar principalment el Grup Cultural de Garcia, que, entre altres activitats, publica la revista “la Foig”, que recull temes d’abast local i surt cada dos mesos. Garcia celebra la festa major d’estiu pel 15 d’agost i la d’hivern el tercer diumenge de gener (per sant Antoni). També és tradicional de fer una trobada a l’ermita de Santa Magdalena el dissabte després de Pasqua i, cada 11 de setembre  la festa d’homenatge a la vellesa.

Altres indrets del terme:

L’ ermita de Santa Magdalena és situada als vessants d’un dels contraforts meridionals de la serra del Tormo, vora el camí i la partida de les Terres Noves, a l’extrem NE del terme. L’ermita, que consta de terres de conreu, i la casa de l’ermità són construïdes sota una gran balma que les cobreix. L’ermita fou destruïda el 1835, durant la primera guerra Carlina, i reconstruïda posteriorment.

A més de suposar que al lloc on hi ha la vila de Garcia hi hagué un antic poblat ibèric, se sap, per iniciativa de Carmel Biarnès, que n’hi hagué un altre a la roca del Sol (243 m), a l’esquerra de l’Ebre, la banda oposada a la roca de l’ortiga. El lloc s’anomena així perquè els pagesos de Vinebre i d’Ascó se’n serveixen com a rellotge solar. Constitueix un mirador excel·lent de la Ribera d’Ebre, des de Flix fins més enllà de Móra, i, a més, és de difícil accés. Hom hi ha trobat fragments de ceràmica de vernís negre i ibèrica pintada.

La història:

Al lloc de Garcia, segons Carmel Biarnès, hi hagué antigament un poblat ibèric mentre que hi ha testimonis d’un hàbit romà a la partida del Planassos, a la dreta de l’Ebre. Els sarraïns reocuparen l’indret de l’antic poblat ibèric. El lloc aleshores depenia del valí de Siurana, però Garcia aconseguí d’independitzar-se i, fins i tot, d’adquirir a l’esmentat valí els termes de Falset i de Pradell. Garcia fou conquerida en temps de Ramon Berenguer IV, Guillem de Castellvell, Arnau de Sarrià i altres nobles donaren al monestir de poblet llur hort i el Mas de Bas del terme de Carcheia (aquest Mas de Bas, actualment dit del Severino, és prop del poble del Molar, antic agregat de Garcia, que a la primera del segle XIX esdevingué municipi independent; actualment pertany a la comarca del Priorat). El castell de Garcia, juntament amb els de Tivissa, Móra i Marçà, tos els quals havien tingut els sarraïns, fou donat en feu a Guillem de Castellvell pel rei Alfons el Cast, el 1174. Abans del 1309 el lloc de Garcia era de la senyoria de Galceran d’Artesa. Posteriorment Garcia passà a formar part de la baronia d’Entença, de la qual esdevingué una fortificació important, i del comtat de prades. Diu Biarnès que les 37 cases de morisc que hi havia el 1610 no sofriren l’expulsió gràcies a la protecció del bisbe de Tortosa, Pedro Manrique, com consta en document expedit pel notari de Tortosa Melcior Jaume Montfort el 24 d’agost d’aquest any.

El lloc formà part del corregiment de Tarragona. És del partit judicial de Reus (fins el 1970 del de Falset) i del bisbat de Tortosa.

 LA TORRE DE L’ESPANYOL

 Situació i presentació:

El municipi de la Torre de l’Espanyol, de 27,91 Km, és situat a l’esquerra de l’Ebre, aigua amunt del pas de l’Ase. A llevant el municipi limita amb els de Cabassers, la Figuera i, més a migdia, amb el Molar, tots tres de la comarca del Priorat. Al S el terme el separa el municipi del de Garcia i al NE del terme hi ha la divisòria amb el terme de Vinebre, que envolta el de la Torre de l’Espanyol, a més, per ponent. En la part més occidental, el terreny és planer, però la resta, especialment al SE, és força accidentada. El poble és l’ únic nucli de població agrupada del municipi. També hi ha diverses partides, entre les quals hom pot esmentar les de la Cova Foradada, la Roureda i la d’ Aranit. El terme de la Torre de l’ Espanyol és travessat de NE a SW per una carretera local que a Vinebre enllaça amb una altra que, seguint l´Ebre per l´esquerra, duu fins a  Mora la Nova, on connecta amb la nacional de Reus a Gandesa. Més enllà de Vinebre, en terme d’ Ascó, aquesta carretera local comunica amb un brancal de la carretera nacional de Tortosa a la Vall d’ Aran;  en sentit oposat, la carretera de la Torre de l’ Espanyol, a l’ extrem del terme, es bifurca en altres carreteres vers els pobles propers del Priorat. L’ estació de ferrocarril més propera és la d´Ascó.

La zona accidentada del municipi es troba al SE, on hi ha els vessants septentrionals de la serra del Tormo , la carena de la qual fa de divisòria amb el municipi de Garcia. A la part de tramuntana el terme és accidentat per la serra

del Rovello, que va davallant en alçada conforme s´acosta a l´Ebre. Per la carena, per on passa un antic camí, hi ha la divisòria amb el terme de Vinebre, que envolta el de la Torre de  l’ Espanyol, a més, per ponent. A llevant el termenal separa el municipi dels de Cabassers, la Figuera i, més a migdia, el Molar, tots tres de la comarca del Priorat. El municipi comprèn, bàsicament, la vall del riu de la Torre, tributària de l’ Ebre, que rep diversos barrancs i rierols: la vall de Prats, el barranc dels Canas, el dels Tossals, el dels Colls, per l’ esquerra, i el de les Guinardes i el de Piró per la dreta.

Altres indrets significatius per l’ escola:

En la part meridional del terme, sota la serra del Tormo , hi ha una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua. De petites dimensions, prop seu s’ alcen uns xiprers altíssims.  A la font de n’Horta, situada 1 km a ponent del poble, al marge del S de la carretera, hi ha una bassa d’ època romana. Han aparegut una gran quantitat de ceràmiques , monedes antigues i objectes metàl·lics, la majoria eines agrícoles. El conjunt de ceràmiques i de monedes és molt homogeni; va des del segle I a C fins al temps de Marc Aureli, al segle II dC, moment en què hom devia deixar de tirar monedes a la bassa. Malgrat que el conjunt és d’ un gran interès com a document històric, només se’n conserva, a la casa del comú, la part més espectacular, ja que la resta fou llençada  en el moment de les obres, cosa que impedeix de fer un estudi complet del jaciment.

El nom del poble:

El  1175 el rei Alfons el Cast donà a Espanyol de Prades i als seus la Torre d’ Albozalag, aleshores del terme del castell d’Ascó però a l’esquerra de l’Ebre. Aquesta donació a aquest cavaller és l’ origen de la població actual.

L’economia:

La Torre de l’ Espanyol és encara un municipi amb forta base agrícola, tot i que el nombre de terres conreades va disminuint, com també el percentatge de dedicació exclusiva a la terra. Les oliveres i la vinya, que durant tot aquest segle havien estat base de l’ economia agrària, són actualment en clara recessió i han estat substituït   pels fruiters de regadiu. L’ ametller encara té importància, tot i que el secà ha estat substitut per arbres de mig regadiu. El vi i oli que encara es fan porten la denominació d’ origen Ribera d’Ebre i de Siurana, respectivament. Les activitats ramaderes són també força representatives en l’ economia de la població. L’ aviram és el sector dominant.

Les granges de porcí són en expansió  i també han augmentat els ramats d’ ovelles. L’ activitat industrial és molt reduïda.  D’ altra  banda, la cooperativa Agrícola promou la comercialització en l’ associació dels productes  agraris.

Al municipi funcionen, quant a equipaments sanitaris, un consultori mèdic i una farmàcia. També disposa d’ un polisportiu, d’ una piscina municipal i d’ un camp d’ esports. Hi ha algunes cases abandonades i d’ altres usades com a segona residència Al poble hi ha una biblioteca pública i funciona una societat recreativa, que també fomenta activitats de caire cultural i disposa de teatre i sala d’ exposicions. També hi ha una agrupació sardanista.

Població:

Cal destacar l’ arribada de molta població immigrant (àrab, sudamericans, romanesos…).

Actualment hi ha 800 habitants.

 VINEBRE

 La vila de Vinebre ( 34m d’ altitud ) a la plana de Vinebre de l’ esquerra de l’ Ebre, es situada prop de l’ antic llit del riu.  Hi ha un sector de la població, una mica més elevat que la resta de la vila ( totalment planera ), que es conegut com a castell, tot i que sembla ser que mai no n’hi hagué cap.

La vila conserva encara, al Perxe, un dels portals, amb arcs de mig punt. Ran mateix, fora muralla, hi ha el barri del Raval, amb edificis del segle XVIII  i posteriors, L’ església parroquial és dedicada a la degollació de sant Joan Baptista. Va ser construïda al segle XVII  i acabada el 1691, poc abans que el lloc obtingués la independència eclesiàstica i administrativa de la comanda hospitalera d’ Ascó , de la qual formà part. Un bell casal, proper a l’ església, és Ca Don Joan, edifici amb una façana barroca, dels comtes de la Torre de l’ Espanyol. Hi ha un important centre de les teresianes erigit pel fundador de l’ ordre Enric Ossó, fill de la vila.

Actualment hi ha 500 habitants.

Altres indrets del poble:

L´antic lloc de la Gorrapta  és situat a la serra de les Gorraptes, prop del torrent del mateix nom i prop del camí que hi mena.  El lloc, que rebé una carta de poblament dels templers el 1237, és encara habitat ( masos dispersos).  A la part meridional del terme, sota el Tormo, no gaire lluny del pas de l’Ase, entre aquella serra i el puig de Sant Miquel (on hi hagué un antic poblat ibèric, avui en excavació ),  hi ha l’ ermita de Sant Miquel, del 1680, amb la casa de l’ ermità adossada i, prop, l’ hort de l’ Ermità. Al peu d’uns espadats petris que davallen del Tormo ( un antic camí entre els quals menava a la Torre de l’ Espanyol) es gaudeix  d’ una vista magnífica del riu, a l’ entrada del pas de l’ Ase, i de la plana de Vinebre.

A la partida de Raboses s’ han trobat tombes de pedra. A Ca Criviller, on el camí de Sant Miquel deixa la carretera, hi havia un magatzem per a càrrega i descàrrega de llaüts, sobretot olives, ametlles i carbó procedent de les mines de Faió i Mequinensa. A l’ hort de Seròs s’ han trobat rodes de molí.

L’ economia:

A la vila de l’ activitat tradicional ha estat de sempre l’ agricultura, bé que la industrialització de les zones properes, de les quals és envoltada, ha fet que una part de la població agrícola s’ anés decantant cap a les activitats industrials. Hom no disposa de més activitats industrials que aquelles que vénen donades per l’ agricultura. La Cooperativa agrícola de Vinebre és associada als FARE . Les seves activitats principals són la comercialització del vi i de l’ oli ( i l’ elaboració d’ aquests productes) i la de les ametlles; té una secció especial per a la fruita. Els FARE ( Fruticultors Associats de la Ribera d’ Ebre ) són constituïts per les cooperatives de Vinebre, Ginestar, Móra d’ Ebre i la Torre de l’ Espanyol i hi són integrats, a més, grups de fruiters d’ altres poblacions de la Ribera. Té la seu a Vinebre. Comença a funcionar durant la campanya fruitera del 1977 i disposa de sis cambres frigorífiques amb capacitat

per a emmagatzemar un milió de quilos de fruita. A  Vinebre, a més, hi ha una comunitat de regants.

Pel que fa als serveis sanitaris, Vinebre només disposa d’ un consultori mèdic i quant a ensenyament, hi ha una escola pública. Les instal·lacions esportives consten d’ un camp de futbol, una pista poliesportiva i una piscina. Hi ha un hostal que oferta allotjament.

  B.CRITERIS PEDAGÒGICS:

 B.1. LÍNIA METODOLÒGICA DE ZER

( Concreció i desenvolupament curricular ):

Establir una bona coordinació entre els pobles que composen la ZER i el treball en equip de tot el professorat per a dur una línia metodològica comuna, a fi de no crear contradiccions en l’alumnat i millorar d’aquesta forma la qualitat de l’educació. Així doncs, les programacions i els llibres de text són comuns als tres centres.

  • Desenvolupar en els/les alumnes el sentit de responsabilitat a l’hora de treballar i fer ús del material comú de ZER, destacant la necessitat d’establir un clima de cooperació mútua.
  • Possibilitar entre els/les mestres un coneixement i una concepció de la ZER com una unitat.
  • Admetre la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals.
  • Acceptar a qualsevol alumne/a encara que tingui deficiències psiquico-físiques o motrius sempre que ho aconselli l’ EAP i amb el vist i plau de la inspecció.
  • Tenir en compte el desenvolupament psicològic de l’alumne en la programació i en els nivells.
  • En l’aspecte instructiu perseguirem l’adopció de sistemes actius, que impliquin la participació dels alumnes en el propi procés d’aprenentatge.
  • S’han d’utilitzar pràctica i raonadament tots els mètodes adequats a cadascuna de les àrees amb la finalitat que l’alumne assoleixi els màxims nivells formatius i instructius, així com l’accés al saber al llarg de la seva vida.
LECTO-ESCRIPTURA
EDUCACIÓ INFANTIL
OBJECTIUS
 P3
– Reconèixer i escriure el nom amb lletra de pal.
– Diferenciar lletres, dibuixos i nombres.
– Reconeix la data sencera en lletra de pal a la pissarra que la mestra escriu cada dia.
– Reconeix les inicials i lletres dels noms dels nens i nenes de la classe, de la mestra, dels pares i mares, així com del vocabulari treballat a cada unitat didàctica.
– Reconeix les vocals i consonants treballades, el seu so i la direccionalitat correcta del seu traç amb lletra de pal.
– Escriptura espontània ( 3º trimestre ).
– Reproduir paraules amb un model (copiar una paraula, la data de la pissarra…).
 P4
–  A partir del 2º trimestre: reconèixer i escriure el nom i cognoms amb lletra de pal.
– A partir del 1º trimestre: començar a copiar la data de la pissarra, el dia de la setmana i el mes i l’any amb lletra de pal.
– Reconèixer les inicials i lletres dels noms i cognoms dels nens i nenes de la classe, així com del vocabulari treballat a cada unitat didàctica.
– Reconeix totes les vocals i les consonants treballades i conegudes, el seu so i la direccionalitat correcta del seu traç amb lletra de pal.
– Escriptura espontània.
– Reproduir paraules i frases.
– 3º trimestre: dictat de paraules.
 P5
– 1r i 2n trimestre: reconèixer i escriure el nom i cognoms amb lletra de pal.3r trimestre: reconèixer i escriure el nom i cognoms amb lletra lligada. La inicial del nom i cognoms amb lletra de pal.
– 1r i 2n trimestre: reconèixer i escriure la data sencera amb lletra de pal.3r trimestre: escriure la data sencera amb lletra lligada.
– Reconèixer les inicials i lletres dels noms i cognoms dels nens i nenes de la classe i del vocabulari treballat a cada unitat didàctica tant amb lletra de pal com amb lletra lligada.
– Reconèixer i reproduir les vocals i totes les consonants treballades, el seu so i la direccionalitat correcta del seu traç tant amb lletra de pal com amb lletra lligada.
– Escriptura espontània.
– Reproduir paraules, frases i textos curts.
– Dictat de paraules.
 METODOLOGIA
– S’utilitzarà suport visual (objectes reals, fotografies, dibuixos, seqüències, rètols…) per tal de fomentar l’expressió oral.
– Cal potenciar el treball específic de lèxic dins totes les activitats de llengua, tant orals com escrites, i ho emmarquem dins el seu context.
– Treballar a fons les activitats per desenvolupar la fonètica i estructures morfosintàctiques a partir d’exercicis bucofonatoris, onomatopeies, rodolins, estructures repetitives típiques de contes, dites, poemes, teatre, etc.
– Fomentar la conversa a partir de temes compartits: el cap de setmana, imatges, experiències, racons, situacions del pati, etc (guiades i espontànies).
– Tenir en compte la diversitat d’agrupaments i la diversificació en la proposta d’activitats (la parla, l’escolta activa i l’inici de la lecto-escriptura).
– Aprofitar les sessions de reforç (quan sigui el cas) per treballar la llengua amb grups flexibles.
– Durant l’inici de l’aprenentatge de l’escriptura es realitzaran exercicis de traç en diferents suports materials. Els alumnes de P5 utilitzaran la pauta Montessori per iniciar-se a la lletra lligada.
– L’aprenentatge de la lecto-escriptura es realitza de manera global, iniciant-se en el reconeixement del propi nom i dels companys i de coses properes a l’alumne.
– A partir del propi nom aprendre les lletres i el seu so, comparant-les amb les dels companys i altres vocables que trobem en rètols, cartells, fitxes, contes… Un cop assimilades llegim i escrivim paraules curtes, relacionem una imatge amb el seu nom, fem títols , llistes de paraules de la mateixa família, la data, … fins arribar a la complexitat d’escriure i entendre una frase o una petita descripció.
– De l’aprenentatge de la llengua cal fer-ne una avaluació contínua fent anotacions individuals i col·lectives de cada petit grup, destacant les evolucions tant de la parla com de la lecto-escriptura.
30’ LECTURA
– Explicació d’un conte per part del/la mestra.
– lectura d’un conte per part del/la mestra.
– Lectura i/o visualització de contes lliurement.
– Roda de contes o apadrinament lector.
– Dictat a l’adult: els/les alumnes es van inventant un conte i el/la mestre el va escrivint. El conte inventat es pot representar, il·lustrar…
– La maleta viatgera.
– Préstec de contes de la biblioteca ( Llibre viatger ). Es porta un control dels llibres amb fulls de colors; cada nen/a escriu el títol del llibre que torna.
– Llibre de lectura de cap de setmana.
  QUÈ O COM CORREGIM
P3
– Dictat : revisió col·lectiva.
– Còpia : Nom propi i dels companys: corregim les lletres que estan mal escrites als alumnes que estan prou madurs.
– Escriptura espontània :  Es valorarà, però donarem el model correcte.
P4
– Dictat :Noms propis: hem de corregir la direccionalitat de les lletres, l’ordre de les lletres, el traç, la mida ( acotar l’espai si cal ), quan es deixen lletres.Noms comuns: Es corregeixen les lletres que no tenen correspondència so-grafia.
– Còpia :Nom propi i dels companys, llistes, títols de contes, títols de cançons : hem de corregir el traç, la direccionalitat, i si es deixen lletres.
– Escriptura espontània : Es valorarà, però donarem el model correcte.
P5
– Dictat :Noms comuns i frases: hem de corregir la direccionalitat de les lletres, l’ordre de les lletres, el traç, la mida (acotar l’espai si cal), i quan es deixen lletres.Es corregeixen les lletres que no tenen correspondència so-grafia.Revisió col·lectiva.També hem de corregir la separació de les paraules.
– Còpia :Llistes, títols de contes, títols de cançons, dites, endevinalles, poemes, els mesos de l’any, els dies de la setmana, notes : hem de corregir tot el que no estigui correcte.
– Escriptura espontània : Es valorarà, però donarem el model correcte.
LECTURA I COMPRENSIÓ
CICLE INICIAL
OBJECTIUS
-Llegir tot tipus de text i en tot tipus de format.
-Llegir lletra de pal, lligada i d’impremta.
-Ús d’estratègies lectores per fer una bona lectura en veu alta: entonació, ritme, velocitat, to de veu…
-Ús d’estratègies de comprensió i d’interpretació ( literal, inferencial, crítica i de reorganització ).
 METODOLOGIA
-Lectura individual ( silenciosa i en veu alta ) i col·lectiva, tenint en compte l’entonació i la velocitat.
-Lectura en veu alta amb el/la mestre .
-Utilització d’estratègies afavoridores del procés de la comprensió lectora: abans (comentar títol, imatges…), durant i després.
– Utilització de diferents recursos per millorar la lectura: llibre viatger, maleta viatgera, préstec de biblioteca…
– Hàbit lector i gust per la lectura.
30’ LECTURA
– Model lector
– Lectura en veu alta
– Lectura de problemes matemàtics.
– Lectura silenciosa.
– Lectura eficaç ( ACL, audiovisual.. ).
  QUÈ  CORREGIM
– Rectificació de la producció ( fluïdesa, entonació i dicció ) quan la lectura es fa en veu alta.
– Valoració de l’evolució dels resultats de les diferents activitats de comprensió lectora.
ESCRIPTURA
CICLE INICIAL
OBJECTIUS
– Escriure textos ( a partir de models ) que tinguin una funció.
– Aplicar el procés reflexiu de l’escriptura: pensar, escriure, revisar i reescriure.
– Presentar correctament el text produït.
– Utilitzar l’ortografia adequada al nivell: treballada a classe.
– Escriure en lletra lligada.
METODOLOGIA
-Presentació de models de textos per saber diferenciar l’estructura d’un text ( poema, recepta, carta …)
-Estructura de frases.
– Realització d’activitats per adquirir l’ortografia adequada al nivell.
– Utilització de la pauta Montessori.
QUÈ  CORREGIM
-Inici de frase amb majúscula i s’acaba amb punt.
– Utilització correcta de les majúscules.
– Normes ortogràfiques treballades a classe: la “rr”, “ss”, “c/qu”, “g/j”, “g/gu”, l’apòstrof. I les d’ortografia natural.
– Separació correcta de paraules.
LECTURA I COMPRENSIÓ
CICLE MITJÀ
OBJECTIUS
– Captar el sentit global de textos escrits d’us habitual i poder identificar els diferents tipus d’informació que ens donen: cartes, contes, notes, receptes, notícies…
– Organitzar la informació dels diferents textos, a partir de paràmetres donats prèviament pel mestre. Identificar personatges, seqüència de fets….
– Distingir entre les idees principals i les secundàries en textos expositius, enunciats de problemes, contes….
– Utilitzar estratègies de comprensió:

  • Llegir per conèixer què ha passat, per saber fer un pastís…
  • Utilitzar indicadors textuals (el dibuix, les fotos, el títol) i contextuals (coneixements previs i vivències en relació al tema) per formular i comprovar hipòtesis (anticipar de què anirà la notícia llegint el títol)
– Utilitzar estratègies adequades per a resoldre els dubtes que es presentin (avançar, anar endarrere, consultar un diccionari, buscar informació complementària…)
– Realitzar lectura silenciosa.
– Llegir textos en veu alta amb certa fluïdesa, respectant la puntuació i amb l’entonació adequada.
– Saber plantejar preguntes pertinents sobre un text donat.
– Manifestar preferències en la selecció de lectures i expressar les pròpies opinions sobre textos llegits.
 METODOLOGIA
-Lectura individual ( silenciosa i en veu alta ) i col·lectiva, tenint en compte l’entonació i la velocitat.
-Lectura en veu alta amb el/la mestre .
-Utilització d’estratègies afavoridores del procés de la comprensió lectora: abans (comentar títol, imatges…), durant i després.
– Utilització de diferents recursos per millorar la lectura: maleta viatgera, préstec de biblioteca, apadrinament lector, lectures interactives…
– Hàbit lector i gust per la lectura.
30’ LECTURA
– Model lector.
– Lectura silenciosa.
– Lectura en veu alta.
– Lectura de problemes matemàtics.
– Lectura d’estudi.
QUÈ  CORREGIM
– Rectificació de la producció ( fluïdesa, entonació i dicció ) quan la lectura es fa en veu alta.
– Valoració de l’evolució dels resultats de les diferents activitats de comprensió lectora.
– Respectar els signes de puntuació.
ESCRIPTURA
CICLE MITJÀ
OBJECTIUS
– Elaborar textos escrits de diferents tipus, tenint en compte l’estructura del text i la coherència per tal que resultin entenedors seguint un procés autoregulador. Tipus de text: notes informatives, encàrrecs, recordatori (agenda), carta, receptes, contes…
– Escriure els textos adequant-se als aspectes formals de la presentació: grafia, marges, títol, encapçalament… tenint en compte els acords de cicle mitjà i superior.
– Incorporar les normes ortogràfiques naturals i  les arbitràries més usuals a les produccions pròpies, i davant d’un dubte utilitzar recursos al seu abast (referents del context escolar, diccionari, preguntar, ordinador…)
METODOLOGIA
-Presentació de models de textos per saber diferenciar l’estructura d’un text ( poema, recepta, carta …)
-Estructura de frases.
– Realització d’activitats per adquirir l’ortografia adequada al nivell.
QUÈ  CORREGIM
-Inici de frase amb majúscula i s’acaba amb punt.
– Utilització correcta de les majúscules.
– Normes ortogràfiques treballades a classe. I les d’ortografia natural.
– Separació correcta de paraules.
– Coherència i cohesió del text.
– Aspectes formals de presentació.
LECTURA I COMPRENSIÓ
CICLE SUPERIOR
OBJECTIUS
– Captar el sentit global de textos escrits d’us habitual i poder identificar els diferents tipus d’informació que ens donen: cartes, contes, notes, receptes, notícies…, textos expositius, descripcions, còmics, narracions…
– Organitzar la informació dels diferents textos, a partir de paràmetres donats prèviament pel mestre. Identificar personatges, seqüència de fets, relacions de causa efecte, identificar les accions que se succeeixen…
– Distingir entre les idees principals i les secundàries en textos expositius, enunciats de problemes, contes…. utilitzant diverses tècniques: subratllat, resum, esquema…
– Utilitzar estratègies de comprensió:

  • Llegir per conèixer què ha passat, per saber fer un pastís…
  • Utilitzar indicadors textuals (el dibuix, les fotos, el títol) i contextuals (coneixements previs i vivències en relació al tema) per formular i comprovar hipòtesis (anticipar de què anirà la notícia llegint el títol, tenint en compte el tarannà dels personatges, preveure com resoldran la situació….)
– Utilitzar estratègies adequades per a resoldre els dubtes que es presentin (avançar, anar endarrere, consultar un diccionari, buscar informació complementària…)
– Realitzar lectura silenciosa sense fer moviments de llavis.
– Llegir textos en veu alta amb certa fluïdesa, respectant la puntuació i amb l’entonació adequada.
– Saber plantejar preguntes pertinents sobre un text donat i avaluar la correcció de respostes donades per un altre.
 METODOLOGIA
-Lectura individual ( silenciosa i en veu alta ) i col·lectiva, tenint en compte l’entonació i la velocitat.
-Lectura en veu alta amb el/la mestre .
-Utilització d’estratègies afavoridores del procés de la comprensió lectora: abans (comentar títol, imatges…), durant i després ( diferents tipus d’activitats de comprensió ).
– Utilització de diferents recursos per millorar la lectura: maleta viatgera, préstec de biblioteca, apadrinament lector, lectures interactives…
– Hàbit lector i gust per la lectura.
30’ LECTURA
– Model lector.
– Lectura silenciosa.
– Lectura en veu alta.
– Lectura de problemes matemàtics.
– Lectura d’estudi.
 QUÈ  CORREGIM
– Rectificació de la producció ( fluïdesa, entonació i dicció ) quan la lectura es fa en veu alta.
– Valoració de l’evolució dels resultats de les diferents activitats de comprensió lectora.
– Respectar els signes de puntuació.
ESCRIPTURA
CICLE SUPERIOR
OBJECTIUS
– Elaborar textos escrits de diferents tipus, tenint en compte l’estructura del text i la coherència per tal que resultin entenedors seguint un procés autoregulador: pensar-los, identificar les idees, escriure’ls, rellegir-los, corregir-los i passar-los en net.Tipus de text: dades d’identificació personal, notes informatives, encàrrecs, recordatori (agenda), carta, diari de classe, receptes, notícies, contes, textos descriptius, expositius; resums de diversos textos, de vivències o d’exposicions orals.
– Escriure els textos adequant-se als aspectes formals de la presentació: grafia, marges, títol, encapçalament… tenint en compte els acords de cicle mitjà i superior.
– Incorporar les normes ortogràfiques naturals i  les arbitràries més usuals a les produccions pròpies, i davant d’un dubte utilitzar recursos al seu abast (referents del context escolar, diccionari, preguntar, ordinador…)
METODOLOGIA
-Presentació de models de textos per saber diferenciar l’estructura d’un text ( poema, recepta, carta …)
-Estructura de frases.
– Realització d’activitats per adquirir l’ortografia adequada al nivell.
QUÈ  CORREGIM
-Inici de frase amb majúscula i s’acaba amb punt.
– Utilització correcta de les majúscules.
-Normes ortogràfiques treballades a classe. I les d’ortografia natural.
– Separació correcta de paraules i frases.
– Coherència i cohesió del text.
– Aspectes formals de presentació.
– Utilització de diversos connectors.
– Utilització de lèxic adequat als textos.
– Morfosintaxi

B.2. PRIORITATS GENERALS.

Des de la perspectiva global del sistema educatiu, el Departament d’Educació considera una sèrie d’aspectes prioritaris que com a ZER cal consolidar:

  • L’ ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i de comunicació en les actuacions docents i administratives del centre.
  • L’escolarització inclusiva de tot l’alumnat atenent, des d’un plantejament global del centre, les necessitats educatives de l’alumnat i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la màxima participació en els entorns escolars ordinaris.
  • El desplegament de l’organització, objectius i continguts de les àrees del cicle inicial, mitjà i superior , establint com a finalitat central el desenvolupament de les competències bàsiques: les comunicatives per comprendre i expressar la realitat; les metodològiques, per activar l’aprenentatge; les personals, per al desenvolupament i l’afirmació de la identitat pròpia; i les específiques centrades en conviure i habitar el món.
  • L’assoliment per tot l’alumnat d’un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d’autonomia en l’aprenentatge.
  • L’ impuls d’un projecte educatiu plurilingüe en el qual el català, com a eix vertebrador, s’articuli de manera coherent amb l’ensenyament de les altres llengües i les altres àrees, tot establint acords per relacionar les diferents estratègies didàctiques.
  • L’ impuls de l’aprenentatge de les llengües estrangeres, avançant en experiències d’introducció de la llengua estrangera al parvulari.
  • La integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en el procés d’ensenyament i aprenentatge i en l’avaluació de les diferents àrees del currículum.
  • La integració en els processos d’ensenyament i aprenentatge de continguts vinculats a la coeducació, la ciutadania, la convivència, l’educació ambiental, la salut, la comunicació audiovisual, l’accés a la informació i el gust per la lectura.
  • La coordinació entre el professorat d’ educació infantil i primària i el de primària i secundària per afavorir la coherència del procés educatiu i la millora dels aprenentatges dels alumnes.

B.3. L’EDUCACIÓ COM A PROCÉS INTEGRAL.

Concebem l’educació com a procés integral que es desenvolupa tot tenint en compte les dimensions individual i social de l’alumne i que cerca el seu desenvolupament i perfeccionament en àmbits diversos: físic, intel·lectual, moral, …  considerant el conjunt de capacitats i potències de l’alumne/a.

Donem una gran importància a l’arrelament de l’alumne/a al món del poble en el qual viu i potenciem la solidaritat i el respecte vers els altres i el propi, el sentit de la llibertat lligat amb la responsabilitat, el gust pel treball ben fet, l’actitud de diàleg, l’esperit crític…

B.4. CONFESSIONALITAT.

La ZER Ribera d’Ebre Nord es manifesta aconfessional, per respondre als principis de respecte i de pluralisme ideològic de la societat que l’envolta. L’escola hauria de presentar la religió bàsicament com un fet social, cultural, històric, amb un enfocament pluralista i respectuós amb les opcions ideològiques i les diferents conviccions religioses tant d’alumnes com de mestres.

El tractament de les religions al centre ve determinat pel marc jurídic en què ens movem:

  • La Constitució espanyola (1978): proclama l’aconfessionalitat de l’Estat, la llibertat ideològica, religiosa i de culte, un esperit cooperatiu amb les diverses confessions.
  • La LODE (1985): Article 18.1 en què diu que tots els centres públics desenvoluparan les seves activitats d’acord amb els principis constitucionals, garantia de neutralitat ideològica i respecte de les opcions religioses i morals a que fa referència l’article 27.3 de la Constitució.
  • La LOGSE(1990): 2ª Disposició addicional en què diu que l’ensenyament de la religió s’ajustarà a l’establert a l’acord sobre ensenyament i assumptes culturals subscrit entre la Santa Seu i l’Estat Espanyol i, en el seu cas en allò que es disposi en aquells altres que es poguessin subscriure amb altres confessions religioses. De conformitat amb el què disposin aquests acords s’inclourà la religió com a àrea o matèria en els nivells educatius que correspongui, que serà d’oferta obligatòria per als centres, i de caràcter voluntari, per als alumnes.
  • La LOE ( 2006 ): Disposició addicional segona en què diu que l’ensenyament de la religió catòlica s’ajustarà a l’ establert en l’Acord sobre l’Ensenyament i Assumptes Culturals subscrit entre la Santa Seu i l’Estat espanyol. Amb aquest fi, s’inclourà la religió catòlica com àrea o matèria en els nivells educatius que correspongui, que serà d’oferta obligatòria per als centres i de caràcter voluntari per als alumnes.

L’ ensenyament d’altres religions s’ajustarà al que disposin els acords de cooperació celebrats per l’Estat espanyol amb la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya, la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya, la Comissió Islàmica d’Espanya i, en el seu cas, als que en el futur puguin subscriure’s amb altres confessions religioses.

B.5. LLENGUA D’APRENENTATGE.

Segons Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, en l’article 4, la llengua catalana és l’eix vertebrador del projecte educatiu:

  1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i avaluació, i comunicacions amb les famílies.
  2. L’ alumnat té dret a rebre l’ensenyament en català en l’educació primària. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui la seva llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament.

Com a part del projecte educatiu, el nostre Projecte Lingüístic adapta els principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística del nostre entorn. Estableix les pautes d’ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garanteix que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Tanmateix, quan sigui necessari i possible s’arbitraran mesures de traducció en una de les llengües d’ús familiar per al període d’ acollida de les famílies procedents d’altres països.

L’aprenentatge del català i en català es farà a partir de l’Educació Infantil.

L’aprenentatge de la llengua castellana i de la llengua anglesa començarà a

1r de cicle inicial.

B.6. PLURALISME IDEOLÒGIC I VALORS DEMOCRÀTICS.

  • L’ Escola serà pluralista en la mesura que no ha d’excloure ningú a causa de la seva procedència, religió, ideologia, nivell econòmic, ni d’actituds i aptituds personals, i també perquè ha de capacitar als alumnes per a viure en una societat plural on cal respectar els altres.
  • L’Escola estimularà els valors d’una societat democràtica: basada amb la solidaritat, el respecte als altres, les llibertats fonamentals, amb actituds de diàleg i responsabilitat individual, respecte al pluralisme i als drets humans.
  • L’educació i la convivència es desenvoluparan en un marc de tolerància i respecte a la llibertat de cadascú, a la seva personalitat i conviccions, que no podran ser pertorbades per cap mena de coacció, ni per l’obligació d’assumir ideologies o creences determinades.
  • Els Centres volen estar oberts i s’ofereixen com a llocs d’acollida i servei a aquells que els necessitin sempre i quan els objectius d’aquests no siguin contradictoris als dels centres.
  • No acceptem el racisme. És important que els alumnes aprenguin a viure amb els altres nens i nenes independentment de quina sigui la seva procedència.
  • Aprendre a dir no a qualsevol signe de violència, a compartir com a seves les alegries i angoixes dels companys.
  • Potenciar el respecte mutu mitjançant una disciplina raonada i acceptada lliurement dins del marc de l’ensenyament actiu.
  • Les Escoles promouran i participaran en actes culturals i educatius dels medis en els quals es trobin, sempre que la programació escolar obligatòria no s’alteri considerablement.
  • Rebuig al dogmatisme.

B.7. COEDUCACIÓ.

D’acord amb la igualtat de drets, l’ensenyament que s’impartirà als nens i nenes serà igual i es desenvoluparà en un marc de coeducació. La coeducació és el procés pel qual s’arriba, a través de les vivències de relació entre els nens i nenes, a la plena acceptació de la pròpia sexualitat i de la de l’altre. Per tant, no consisteix només en tenir nens i nenes en una mateixa aula.

L’educació sexual ha de conduir cap al respecte de la pròpia persona i a la de l’altre, i així a la integració natural de la realitat social, constituïda per homes i dones, valorant l’enriquiment de la complementarietat.

La instrucció sexual és una eina valuosa en el procés de la coeducació.

La sexualitat no és aleshores un tabú, sinó simplement el coneixement dels drets propis de cadascú que, complementant-se, pretenen estimar i valorar la col·laboració amb l’altre amb el treball, en el joc i en el diàleg.

B.8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

L’escola està oberta a la integració de tot l’alumnat:

  • Es respectarà la individualitat i integració dels alumnes i es potenciaran al màxim les seves facultats, de forma especial als més necessitats.
  • Es procurarà que els/les nostres alumnes, quan acabin l’escolaritat, hagin adquirit unes normes de conducta que els permetin comprendre i acceptar les diverses maneres de pensar que configuren la nostra societat.
  • Per atendre la diversitat, per donar resposta a les necessitats educatives especials, la nostra escola opta per un model educatiu basat en la integració.

Per garantir aquesta integració fem servir els següents recursos:

1.- Atenció individualitzada o intervenció a l’aula de l’especialista d’educació especial.

2.- Reforç mitjançant els mestres especialistes itinerants i tutors en les hores que els seus alumnes estan treballant en les diferents àrees dels especialistes.

3.- Desdoblaments dels diferents nivells existents a dintre d’una mateixa aula.

4.- Quan s’escau, s’elabora un pla individualitzat que recull el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar l’alumne/a en els diferents moments i contextos escolars.

C. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS PROPIS

C.1. OBJECTIUS D’ÀMBIT ORGANITZATIU:

  • Fomentar la convivència entre tots els membres de la comunitat educativa.
  • Elaborar en equip directiu els documents marc de la ZER.
  • Fomentar les reunions quinzenals de coordinació de cicle.
  • Fomentar les reunions de les diverses comissions creades a la ZER.
  • Garantir la coordinació entre els/les mestres d’educació infantil i primària, i els de primària i secundària.
  • Escolaritzar a tot l’alumnat respectant l’atenció a la diversitat.

C.2. OBJECTIUS D’ÀMBIT PEDAGÒGIC:

Proporcionar als alumnes les eines necessàries per a adquirir les competències bàsiques.

  • Fomentar l’ús correcte de la llengua catalana com a llengua vehicular.
  • Elaborar les programacions didàctiques que seran comuns a la ZER.
  • Promoure la formació permanent dels/les mestres.
  • Fomentar l’hàbit lector i la utilització de la biblioteca escolar.
  • Fomentar les TAC.
  • Impulsar l’aprenentatge de la llengua anglesa.
  • Estimular la participació i la responsabilitat dels/les alumnes en les tasques escolars i extraescolars.

C.3. OBJECTIUS DE GESTIÓ:

  • Optimitzar els espais i els recursos disponibles als centres.
  • Utilitzar el programa SAGA per elaborar el pressupost i la justificació econòmica.
  • Adequar les despeses al pressupost aprovat.

C.4. CAPACITATS A ASSOLIR EN FINALITZAR L’ETAPA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA..

  • Conèixer i acceptar la pròpia identitat, les seves possibilitats afectives i de relació i progressar en l’autonomia i la iniciativa personal.
  • Conèixer el propi cos i les seves possibilitats motrius i progressar en l’adopció d’hàbits de salut i higiene personal.
  • Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable, i respectar els valors morals, socials i ètics propis de l’altre, per exercitar-se en els principis bàsics de la convivència i d’estima per la pau.
  • Resoldre situacions o necessitats de la vida quotidiana mitjançant processos d’identitat-identificació, planificació, realització i verificació d’activitats al seu abast.
  • Conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana, tant oralment com per escrit, emprar-la normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
  • Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que puguin utilitzar-la apropiadament com a font d’informació i vehicle d’expressió.
  • Comprendre el medi físic i natural, els principals mecanismes que el regeixen, a partir de l’observació rigorosa de fets i fenòmens senzills, i la importància que la conservació i millora té per a la humanitat.
  • Conèixer els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes naturals, socials, culturals i històrics en tant que és el definidor de la identitat nacional i personal i progressar en el sentiment de pertinença al país.
  • Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels recursos materials, tècnics i naturals.
  • Emprar els conceptes i les relacions matemàtiques elementals i dominar les operacions bàsiques per tal de representar i interpretar l’espai, les situacions i les experiències, mitjançant el llenguatge matemàtic.
  • Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica i musical, desenvolupant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les manifestacions artístiques.
  • Conèixer i gaudir del patrimoni cultural, participar en la seva conservació i respectar la diversitat lingüística i cultural dels pobles i les persones.
  • Aplicar els coneixements adquirits per resoldre de forma creativa problemes diversos, amb els recursos apropiats i conegut.

C.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ PER CICLES.

  • Per a Educació Infantil es formulen els següents criteris:
  • Reconèixer les parts del cos.
  • Tenir una imatge positiva de si mateix.
  • Participar en el joc.
  • Coordina i controla el seu cos, en les activitats que impliquen tant el moviment global com el segmentari.
  • Sap orientar-se en l’espai i en el temps.
  • Es relaciona positivament amb els seus companys/es.
  • Té cura del seu aspecte personal.
  • Distingeix característiques dels elements de l’entorn.
  • Observa i diferencia fenòmens atmosfèrics i els canvis que provoquen en l’entorn.
  • Sal aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar… i ho verbalitza.
  • Utilitza el llenguatge oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions.
  • Mostra interès per la descoberta de les relacions entre el text oral i l’escrit.
  • Crea de manera individual i col·lectiva petits textos.
  • S’integra al grup i respecta els/les companys/es.
  • Sap compartir joguines.
  • S’expressa amb claredat i de forma ordenada.
  • Utilitza correctament els materials i eines plàstiques.
  • Participa activament en activitats musicals i eines plàstiques.
  • Participa activament en activitats musicals i de representació.
  • Utilitza el cos per comunicar-se amb els altres.
  • Identifica quantificadors.
  • Gaudeix amb les activitats TIC.
  • Per a Cicle Inicial es formulen els següents criteris:
  • Assoliment dels objectius mínims establerts a les unitats de programació de cada àrea.
  • Actitud i esforç de l’alumne/a vers el treball en cada àrea.
  • Presentació acurada dels treballs.
  • Responsabilitat vers les tasques encomanades.
  • Per a Cicle Mitjà i Superior es formulen els següents criteris:

–  Assoleix els objectius mínims de la programació proposats pel grup en general.

–  Assoleix els objectius mínims proposats de forma individual.

–  Mostra interès pels aprenentatges.

–  Mostra una correcta actitud tant a l’aula com en els aprenentatges.

–  Participa activament en les activitats de la classe.

–  S’esforça en l’estudi i el treball de classe.

–  Presenta els treballs correctament: bona cal·ligrafia, sense faltes d’ortografia, amb pulcritud, etc.

–  S’esforça en superar-se cada dia tenint en compte la seva aptitud.

– En cicle s’acorda els percentatges que es tindran en compte a l’hora de posar la nota de l’alumne:

  • Adquisició dels continguts: 40%
  • Actitud: 30%
  • Treball: 20%
  • Presentació: 10%

D. CONCRECIÓ DE L’ESTRUCTURA.

 La ZER potencia un règim de participació real i efectiva en la seva gestió de tots els estaments que la composen per mitjà dels representants elegits per cada un d’aquests estaments, i atorga una gran importància als procediments i vies de comunicació interna i externa que garanteixin un ús democràtic i una participació responsable.

Mantenim una relació participativa i oberta amb totes aquelles entitats, grups, persones que estan directament o indirecta vinculades a la Zona per facilitar activitats de coordinació, formació i intercanvi.

 D.1. ORGANITZACIÓ DE LA ZONA:

D.1.1. CONSELL ESCOLAR

Segons estableix les NOFZ i la normativa que cada curs publica el Departament d’Educació:

Definició: És l’òrgan de representació dels diversos sectors de la comunitat educativa pel que fa a la seva composició i estructura. Pel que fa al funcionament, és l’òrgan de participació col·legiat de tots els seus membres en el govern de la Zona.

Composició:

  • El/la director/a de cada una de les escoles.
  • Un/a representant dels pares de cada escola.
  • Un/a representant de l’Ajuntament de cada poble.
  • Dos representants del Claustre de Zona.
  • Un/a representant del PAS.
  • L’Equip directiu de la ZER:

El/la director/a que n’és el/la president/a.

El/la cap d’estudis.

El/la secretari/a, que actua de secretari/a amb veu i sense vot.

Funcions:

  • Elegir director/a de la Zona i designar l’equip directiu que proposa el director/a, entre els directors de la Zona.
  • Proposar al Departament d’Ensenyament la revocació del nomenament de director, previ acord de dos terços.
  • Aprovar el Pla Anual, que elabora l’equip directiu.
  • Aprovar les activitats escolars que afecten totes les escoles de la Zona programades per als diferents claustres.
  • Aprovar i avaluar el Projecte Educatiu de Zona.
  • Aprovar i avaluar el Reglament de Règim Intern de la Zona.
  • Aprovar i avaluar les directrius per a la programació i el desenvolupament de les activitats complementàries, visites, viatges, colònies escolars…, si s’escau.
  • Aprovar la memòria anual.
  • Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per disposició del Departament d’Ensenyament.

D.1.2. CLAUSTRE DE ZONA

Segons estableix les NOFZ  i la normativa que cada curs publica el Departament d’Ensenyament:

 Definició:  És l’òrgan tècnic – professional i de participació dels mestres i de les mestres en el govern de la zona.

 Composició: La totalitat dels mestres adscrits a les escoles de la ZER.

 Funcions:

  • Elegir els seus representants al Consell Escolar de la Zona.
  • Aportar propostes i esmenar, si cal, el Pla Anual de la Zona.
  • Valorar, al final de curs, les activitats dutes a terme a la Zona.
  • Elaborar i difondre materials i informació dels cursos als quals s’assisteix com a representant de la Zona.
  • Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i la investigació pedagògica.
  • Organització i programació general de la zona.
  • Informar i aportar esmenes al Projecte Curricular de Zona..
  • Aprovar el Projecte Curricular de la zona.
  • Aportar criteris per a l’elaboració del Projecte Educatiu i el RRI.
  • Elaborar propostes per a l’ EAP.
  • Altres feines acordades pel Claustre o que sorgeixen de les diferents comissions.

D.1.3. CONSELL DIRECTIU DE LA ZER:

Segons estableix les NOFZ  i la normativa que cada curs publica el Departament d’Educació:

 Composició: Està format pel director/a, el/la cap d’estudis, el/la secretari/a i el/la director de cada centre.

 Funcions:

  • Assessorar el/la director i l’equip directiu en matèries de la seva competència.
  • Coordinar les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació dels centres.
  • Col·laborar en l’organització d’activitats de ZER.
  • Col·laborar en l’elaboració dels documents de ZER.

Reunions: cada dilluns es reuneix l’equip directiu de ZER i es demanarà l’assistència de les directores dels centres sempre que sigui necessari.

1.3.1. Equip directiu de la zona: està format pel/la director/a, el/la cap d’estudis i el/la secretari.

 Funcions:

  • Elaborar la programació general de la Zona, amb caràcter anual.
  • Elaborar la memòria d’activitats de la Zona, amb caràcter anual.
  • Vetllar per la coordinació i seguiment de les activitats que es realitzen a la Zona.
  • Establir el calendari de reunions.
  • Complir i fer complir la normativa vigent.
  • Elaborar i revisar el Projecte Educatiu.
  • Elaborar i revisar les Normes d’organització i funcionament.
  • Convocar i fer l’ordre del dia de les reunions dels òrgans col·legiats de la Zona i executar els acords presos.
  • Vetllar per l’adequada gestió i racionalització pressupostària i administrativa.
  • Gestionar, davant els serveis competents, la dotació de recursos materials i personals.
  • Qualsevol altra funció encomanada pel Departament d’Educació.

 1.3.2. Equip directiu de centre: està format pel/la director/a i el/la secretari.

D.1.4. COORDINADOR/A  DE CICLE.

Segons estableix el ROC  i la normativa que cada curs publica el Departament d’Educació.

Composició: Un mestre/a del claustre de ZER que coordina un cicle d’ensenyaments. Hi haurà tres coordinadors/es: educació infantil, cicle inicial i cicle mitjà / cicle superior.

Funcions:

  • Establir les directrius del Projecte Curricular de cada Cicle de la Zona i elaborar-lo conjuntament amb els membres del Cicle a partir de les propostes dels mestres.
  • Programar les activitats que es duran a terme a l’Equip de Cicle durant el curs.
  • Preparar i dirigir les reunions quinzenals de Cicles.
  • Coordinar diferents activitats complementàries dels alumnes del cicle corresponent.
  • Materialitzar les tasques que s’han realitzat a l’equip de cicles.
  • Coordinar-se amb els altres coordinadors de cicles.
  • Impulsar la discussió i el debat en el cicle sobre temes de caràcter pedagògic.
  • Gestionar la comptabilitat del material i activitats de cicle.
  • Representar al Cicle en xerrades, presentació de material… que estiguin dins l’àmbit pedagògic.

D.1.5.COORDINADOR/A  D’INFORMÀTICA.

Composició: Ocupa el lloc un/a mestre/a del Claustre de ZER.

 Funcions:

  • Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar els/les mestres per a la seva implantació, així com orientar-lo sobre la formació en TAC, d’acord amb l’assessorament dels serveis educatius de la zona.
  • Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimació dels recursos TIC de la ZER.
  • Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipament informàtics i telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i d’assistència tècnica.
  • Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal d’administració i serveis del centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica i economicoadministrativa del Departament d’Educació.
  • Aquelles altres que el director/a de la ZER li encomani en relació amb els recursos TIC que li pugui assignar el Departament d’Educació.
  • Assistir a les reunions dels SEMTAC.
  • Dinamitzar la utilització dels materials informàtics i la participació de les escoles en la Zona.
  • Elaborar la web de la ZER i els blocs dels centres, muntatge de vídeos i fotografies de les sortides i trobades.

D.1.6. COORDINADOR/A DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Composició: Ocupa el lloc un/a mestre/a del Claustre de ZER.

 Funcions:

  • Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l’ interès i la cooperació dels mestres i les mestres en l’acció preventiva, d’acord amb les orientacions del Servei de Prevenció de Riscos Laborals.
  • Col·laborar amb la direcció de cada centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la planificació i realització dels simulacres d’evacuació.
  • Revisar periòdicament la senyalització dels centres i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.
  • Revisar periòdicament el pla d’emergència de cada centre per assegurar-ne l’adequació a les persones, els telèfons i l’estructura.
  • Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials.
  • Promoure actuacions d’ordre i de neteja i fer-ne el seguiment.
  • Emplenar i trametre als serveis territorials el model “Full de notificació d’accident o d’incident laboral”.
  • Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en la investigació dels accidents que es produeixin en els centres.
  • Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en l’avaluació i el control dels riscos generals i específics dels centres.
  • Coordinar la formació dels treballadors i les treballadores dels centres en matèria de prevenció de riscos laborals.
  • Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum de l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.
  • Assistir als cursos de seguretat i salut laboral de nivell bàsic que oferta el Departament d’Educació.

D.1.7. COORDINADOR/A LIC

Composició: Ocupa el lloc un/a mestre/a del Claustre de ZER ( generalment el/la mestre d’educació especial ).

Funcions:

  • Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l’assessor/a LIC, actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.
  • Assessorar l’equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents d’organització de la ZER ( PEZ, PLZ, RRI, Pla d’ acollida i integració, programació general anual del centre… ) i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’ acollida i integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la convivència en els centres.
  • Promoure actuacions en els centres i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural, afavorint la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.
  • Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen.
  • Formar part de la comissió del Pla Socioeducatiu,
  1. 1.8. COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

Composició: l’equip pedagògic està format pel/la cap d’estudis, coordinador/a d’educació infantil, coordinador/a de cicle inicial, coordinador/a de cicle mitjà i superior, mestre/a d’educació especial i coordinador/a LIC.

Funcions:

  • Proposar, elaborar, revisar i modificar els programes i/o les actuacions per afavorir una millor organització, coordinació, atenció i convivència a la ZER.
  • Revisar els criteris d’avaluació del PEZ i de les programacions de cicle posant èmfasi en l’assoliment de les competències bàsiques.
  • Transmetre informacions diverses de l’Equip Directiu als cicles i dels cicles a l’Equip Directiu.
  • Establir els criteris i acords per atendre la diversitat de l’alumnat de la ZER segons les necessitats educatives que presenten.

D.1.9. COMISSIONS

Composició: Cada Comissió està formada per un equip de mestres.

A principi de cada curs es decideix quines comissions es formaran i el nombre de membres de cadascuna.

Comissió d’Atenció a la Diversitat:

Està constituïda per el/la cap d’estudis, mestre/a d’educació especial, coordinadors/es de cicle, psicopedagog/a de l’EAP, treballador/a social, coordinador/a LIC de la ZER, assessor/a LIC de la Zona; i puntualment d’altres especialistes.

Funcions:

  • Establir els criteris i acords per atendre la diversitat de l’alumnat de la ZER segons les necessitats educatives que presenten.
  • Elaborar els programes específics de treball, els plans individualitzats, les modificacions del currículum, ajustaments de les programacions…
  • Proposar el tipus d’agrupament més adient per poder atendre les necessitats educatives de l’alumnat.
  • Proposar, elaborar, revisar i modificar els programes i/o les actuacions per afavorir una millor organització, coordinació, atenció i convivència al centre: Pla d’ Acollida, tutories, programes de cohesió de grup, gestió de conflictes i actuacions de traspàs d’EI a EP i d’EP a ESO.
  • Revisar els criteris d’avaluació del PEZ i de les programacions de cicle posant èmfasi en l’assoliment de les competències bàsiques.

Comissió de sortides:

Està formada per quatre mestres del claustre de ZER.

Funcions:

  • Buscar diferents alternatives de sortides i llogar el mitjà de transport.
  • Organitzar sortides que englobin a tots els alumnes de la ZER, amb objectius pedagògics i lúdics.
  • Informar al Claustre dels grups de mestres que estaran amb cada cicle durant a la sortida.
  • Informar al Claustre del desenvolupament de la sortida.
  • Elaborar criteris comuns per al bon funcionament de la sortida.

Comissió de biblioteca:

Està formada per un/a mestre/a de cada escola de la ZER.

Funcions:

  • Organitzar la biblioteca escolar i vetllar pel seu manteniment i funcionament.
  • Facilitar informació al professorat i a l’alumnat sobre els recursos disponibles per al desenvolupament del currículum i l’accés a la documentació.
  • Impulsar el Pla de lectura del centre.
  • Establir coordinació amb els serveis educatius i amb altres organismes de l’entorn.
  • Organitzar activitats, exposicions…

Comissió TAC:

Està formada pel/la coordinador/a d’informàtica i per un/a mestre/a de cada centre de la ZER.

Funcions:

  • Coordinarà la integració de les TIC en les programacions del professorat i en l’avaluació de l’alumnat, i promourà l’ ús de les TIC en la pràctica educativa a l’aula.
  • Vetllarà per l’optimació de l’ús dels recursos TIC del centre.
  • Animarà a usar les TIC entre la comunitat educativa i les difondrà.
  • Elaborarà i actualitzarà els blocs dels centres i les webs.
  • Tindrà cura dels aspectes normatius següents:
  1. Que s’utilitzi la instal·lació de programari en català per complir allò que estableix l’article 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
  2. Que es disposi de la llicència d’ús per a tot el programari que s’utilitzi en cadascun dels ordinadors del centre. En aquest sentit, l’adopció de programari lliure facilita l’ús i la difusió d’aplicacions TIC sense restriccions i amb ple respecte a la legalitat vigent.
  3. Que s’utilitzin habitualment formats basats en estàndards oberts a l’intercanvi de documents electrònics ( xtec.cat/guies/estandards ).
  4. Que els materials digitals publicats pel centre i accessibles en línia siguin respectuosos amb els drets d’autor. En aquest sentit es recomana l’adopció de llicències “Creative commons” (xtec.cat/guies/cc ) que faciliten la difusió i la compartició dels continguts a la xarxa, tot protegint-ne l’autoria.
  5. Que la pàgina web del centre incorpori la identificació gràfica adaptada al Programa d’ Identificació Visual de la Generalitat de Catalunya (xtec.cat/guies/imatge ).
  6. Que s’apliquin a la web del centre criteris d’accessibilitat (xtec.cat/guies/accessibilitat ).

Sempre tenint en compte que, els assessors TAC i gestors TIC dels serveis territorials, els serveis educatius, la Direcció General d’Innovació i l’àrea TIC del Departament d’Educació donen suport al procés d’implementació de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement en els centres educatius.

D.1.7. ALTRES ACTIVITATS  DELS/LES MESTRES

A més de les tasques que ja s’han esmentat els mestres desenvolupen activitats de caràcter voluntari que tenen una influència directa en el treball de la zona i de les escoles. Aquestes activitats són:

  • Assistir als seminaris, cursos, xerrades, jornades… de formació, informació i intercanvi d’experiències.
  • Promoure activitats, debats, trobades, que facin referència a l’àmbit educatiu.

 E. INDICADORS DE PROGRÉS

ÀMBIT ORGANITZATIU
OBJECTIUS INDICADORS D’AVALUACIÓ
-Fomentar la convivència entre tots els membres de la comunitat educativa. -Valoració positiva de les activitats que impliquin convivència entre tos els membres de la comunitat educativa.
-Elaborar en equip directiu els documents marc de la ZER. -Elaboració dels documents amb la participació activa dels membres del claustre.
-Fomentar les reunions quinzenals de coordinació de cicle. -Revisió dels acords presos en les actes de coordinació.
-Fomentar les reunions de les diverses comissions creades a la ZER. -Valoració del nombre d’activitats proposades i realitzades per les comissions.
-Garantir la coordinació entre els/les mestres d’educació infantil i de primària, i entre els de primària i secundària. -Establiment de reunions i nombre d’aquestes per fer el traspàs d’informació.
-Escolaritzar a tot l’alumnat respectant l’atenció a la diversitat. -Detecció i valoració de les necessitats educatives de l’alumnat.
ÀMBIT PEDAGÒGIC
OBJECTIUS INDICADORS D’AVALUACIÓ
-Proporcionar als alumnes les eines necessàries per adquirir les competències bàsiques. -Valoració dels resultats obtinguts en els indicadors de cada centre.
-Fomentar l’ús correcte de la llengua catalana com a llengua vehicular. -Utilització del català com a llengua d’aprenentatge i comunicació.
-Elaborar les programacions didàctiques que seran comuns a la ZER. -Revisió i actualització de les programacions.
-Promoure la formació permanent dels/les mestres. -Transferència a l’aula de la formació rebuda per tal de millorar la metodologia.
-Fomentar l’hàbit lector i la utilització de la biblioteca escolar. -Valoració de les activitats relacionades amb el gust per la lectura (PLEZ).
-Fomentar les TAC. -Activitats realitzades amb els recursos disponibles.
-Impulsar l’aprenentatge de la llengua anglesa. -Activitats incloses a la programació de la llengua anglesa.
-Estimular la participació i responsabilitat dels/les alumnes en les tasques escolars i extraescolars. -Participació activa dels/les alumnes en les diverses activitats i programes engegats.
ÀMBIT DE GESTIÓ
OBJECTIUS INDICADORS D’AVALUACIÓ
-Optimitzar els espais i els recursos disponibles als centres. -Gestió òptima d’espais i recursos de centre i de ZER.
-Utilitzar el programa SAGA per elaborar el pressupost i la justificació econòmica. -Valoració del seu funcionament.
-Adequar les despeses al pressupost aprovat. -Control de despeses.

ANNEX 1 ( Curs 2009/10 )

  • Àrea de ciutadania: els alumnes de cicle superior faran una hora de ciutadania tots junts durant aquest curs, per aquest fet el curs vinent no en realitzaran perquè ja hauran complert amb l’hora que els correspon per cicle.
  • 1/2 hora més de castellà en l’horari lectiu:
  • Garcia: la tutora realitza aquest mitja hora en TIC de castellà.
  • Vinebre:
  • La Torre: la tutora realitza aquest mitja hora en TIC de castellà.
 El present Projecte Educatiu serà revisat periòdicament, per tal d’actualitzar-ne les dades i valorar els objectius que es fixen, afegint-ne de nous o bé suprimint-ne d’altres.