UNA MIQUETA D’HISTÒRIA DEL TIÓ

El Tió de Nadal és una tradició molt arrelada a Catalunya i consisteix en un tronc que es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient, que sovint es corona amb una barretina vermella.A partir del dia 8 de desembre es comença a donar de menjar cada dia al Tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les garrofes, carabassa,  pa dur, pells de fruita, verdures…La nit de Nadal, es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d’estar encès. Però, avui dia, com que en la majoria de les cases no n’hi ha, ja no se’l posa a la llar de foc.Al Tió se’l fa cagar repetidament a base d’engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional.

Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits. També coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga una arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra.

  EL TIÓ A LA NOSTRA CLASSE

Ens van avisar que el Tió era a l’escola i ens vam posar molt nerviosos. El vam buscar una bona estona pel pati i un cop el vàrem trobar, vam portar el tronc a la classe perquè estigués calent.  Després li començàrem a donar de menjar i a cantar-li les primeres cançons.

En aquesta excursió vam podem veure un munt d’animals i escoltar les explicacions d’una guia del zoo. Així mateix, vam fer el taller on vam aprendre, entre altres coses, que hi ha una relació entre la pell dels animals i el lloc on viuen. Vam poder tocar diferents pells i plomatges per comprovar que les diferents pells que tenen els animals no és per casualitat, sinó que tenen una raó. Així, per exemple, el porc senglar té a la seva pell  pues,  perquè ha de desplaçar-se per boscos on contínuament té contacte, el seu cos, amb diferents materials naturals i la seva pell li protegeix i li facilita el seu desplaçament per aquestes zones.

Si voleu fer el nostre petit arbre de Nadal necessitareu els següents materials: unes pinyes (una mica obertes), plastilina, pintura de colors, cel·lofana i purpurina. Abans de començar haureu de fer una petita base de plastilina per a la pinya que ens facilitarà el treball, i que després ens servirà per fer de tronc del nostre arbre. Acte seguit, donareu petites pinzellades de pintura; com més cridaners siguin els colors, millor quedarà, entre els buits de la pinya. Una vegada farcits tots els buits llenceu purpurina, del color que vulgueu, per damunt.  Finalment emboliqueu les pinyes amb cel·lofana i lligueu-les amb ràfia.

El divendres 31 d’octubre vam preparar panellets. Aquests són els ingredients que vam utilitzar:

– 1/2 kg de sucre

– 1/2 Kg d’ametlles en pols.

– Una patata gran bullida.

– Un rovell d’ou.

– Mitja cullerada de ratlladura de llimona.

Vam barrejar tots els ingredients fins aconseguir una massa molt enganxosa. Que divertit! Mireu quines mans! Després vam fer boletes i les vam decorar amb trossets d’ametlles, pinyons i xocolata en pols. Per acabar, els vam posar al forn a 250 graus durant uns 7 minuts i… llestos! Esperem que us hagin agradat.

A mitjan octubre ens va visitar un noi molt simpàtic, que es diu Pere, i ens va ajudar a muntar un terrari de grills.El primer que vam fer va ser sortir al pati a buscar pedres per col·locar-les en els fons del terrari. Seguidament els nens i nenes, per taula, van cobrir-les amb terra negra. A continuació,  vam humitejar la terra amb aigua i vam ficar els grills, i, per últim, en Pere  va explicar com havíem d’alimentar-los i cuidar-los.

Hola pares i mares!!

Som els nens i  nenes de la classe dels grills i tenim com a mascota un amic molt especial que es diu Fèlix.
Com ja sabeu el Fèlix, cada divendres, marxa a casa d’algun de vosaltres i viu grans aventures i experiències. A continuació, podeu veure un recull de fotografies on la nostra mascota comparteix estones amb les vostres famílies.