Durant la segona i tercera avaluació estem treballant el protagonista de la setmana. Aquesta activitat consisteix en què cada nen o nena durant aquest període de temps disposa de petits privilegis com: ser el primer de la fila, explicar a la classe: fotos, dibuixos, joguines, contes… que hagi portat de casa. També tindrà l’opció de què vingui un familiar o conegut seu a explicar-nos el seu ofici mitjançant dibuixos, eines pròpies del seu treball, objectes… i fer que els infants participin.Des d’aquest blog us agraïm a tots els pares i familiars per fer que,en aquesta activitat, estiguem gaudint tots de les seves aportacions. Aquí tenim una mostra d’alguns dels pares o familiars que han vingut a la classe a enriquir-nos de les seves experiències.

Durant aquesta avaluació, a plàstica hem treballat el pintor i escultor Joan Miró. Aquí va una petita mostra del que hem fet.Per introduir als alumnes en aquest artista es va començar explicant qui era Joan Miró i vam ensenyar diferents quadres d’aquesta persona i vam comentar, entre tots, el més representatiu de la seva forma de pintar. Després cada infant va realitzar un dibuix lliure en un foli per veure els coneixements que tenien.Un altre dia vam procedir a realitzar un mural de Joan Miró en el qual cada nen o nena dibuixava a la pissarra el que anava a pintar en al mural perquè no estigués massa repetit. Acte seguit es va marcar amb llapis per tenir una guia per on havien de pintar. Aquest va ser el resultat final.

Tots el matins, i després de penjar els abrics i posar-nos les bates, ens col·loquem al nostre lloc i donem el bon dia cantant i ballant. Ens ho passem d’allò més bé. Després passem llista, posem la data a la pissarra, mirem el temps…

Fins al dia assenyalat per fer la festa, els nens i nenes van treballar amb entusiasme i il·lusió la cançó i el poema de Nadal.

Cada any, amb l’arribada del Nadal, les llars s’omplen d’alegria i il·lusió. Arribat el moment,  els nens i nenes escriuen una carta als Reis d’Orient on expliquen, amb més o menys detalls, el seu comportament durant l’any (encara que els Reis ja ho saben) i on reflecteixen les seves il·lusions i anhels per a l’any nou. També, per descomptat, escriuen els regals que volen rebre.

Un cop s’ha tancat la carta i amb molta il·lusió, és hora de lliurar-la als Reis. La carta pot arribar a les seves Majestats per diferents camins, un d’ells és el lliurament en mà al patge reial, un dels més divertits i bonics.

 UNA MIQUETA D’HISTÒRIA DEL TIÓ

El Tió de Nadal és una tradició molt arrelada a Catalunya i consisteix en un tronc que es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient, que sovint es corona amb una barretina vermella.A partir del dia 8 de desembre es comença a donar de menjar cada dia al Tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les garrofes, carabassa,  pa dur, pells de fruita, verdures…La nit de Nadal, es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d’estar encès. Però, avui dia, com que en la majoria de les cases no n’hi ha, ja no se’l posa a la llar de foc.Al Tió se’l fa cagar repetidament a base d’engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional.

Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits. També coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga una arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra.

  EL TIÓ A LA NOSTRA CLASSE

Ens van avisar que el Tió era a l’escola i ens vam posar molt nerviosos. El vam buscar una bona estona pel pati i un cop el vàrem trobar, vam portar el tronc a la classe perquè estigués calent.  Després li començàrem a donar de menjar i a cantar-li les primeres cançons.

En aquesta excursió vam podem veure un munt d’animals i escoltar les explicacions d’una guia del zoo. Així mateix, vam fer el taller on vam aprendre, entre altres coses, que hi ha una relació entre la pell dels animals i el lloc on viuen. Vam poder tocar diferents pells i plomatges per comprovar que les diferents pells que tenen els animals no és per casualitat, sinó que tenen una raó. Així, per exemple, el porc senglar té a la seva pell  pues,  perquè ha de desplaçar-se per boscos on contínuament té contacte, el seu cos, amb diferents materials naturals i la seva pell li protegeix i li facilita el seu desplaçament per aquestes zones.

Si voleu fer el nostre petit arbre de Nadal necessitareu els següents materials: unes pinyes (una mica obertes), plastilina, pintura de colors, cel·lofana i purpurina. Abans de començar haureu de fer una petita base de plastilina per a la pinya que ens facilitarà el treball, i que després ens servirà per fer de tronc del nostre arbre. Acte seguit, donareu petites pinzellades de pintura; com més cridaners siguin els colors, millor quedarà, entre els buits de la pinya. Una vegada farcits tots els buits llenceu purpurina, del color que vulgueu, per damunt.  Finalment emboliqueu les pinyes amb cel·lofana i lligueu-les amb ràfia.