UNA MIQUETA D’HISTÒRIA DEL TIÓ

El Tió de Nadal és una tradició molt arrelada a Catalunya i consisteix en un tronc que es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient, que sovint es corona amb una barretina vermella.A partir del dia 8 de desembre es comença a donar de menjar cada dia al Tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les garrofes, carabassa,  pa dur, pells de fruita, verdures…La nit de Nadal, es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d’estar encès. Però, avui dia, com que en la majoria de les cases no n’hi ha, ja no se’l posa a la llar de foc.Al Tió se’l fa cagar repetidament a base d’engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional.

Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits. També coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga una arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra.

  EL TIÓ A LA NOSTRA CLASSE

Ens van avisar que el Tió era a l’escola i ens vam posar molt nerviosos. El vam buscar una bona estona pel pati i un cop el vàrem trobar, vam portar el tronc a la classe perquè estigués calent.  Després li començàrem a donar de menjar i a cantar-li les primeres cançons.