El solstici és cadascun dels dos moments de l’any en què el sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l’equador celeste.
En el <strong>solstici d’estiu</strong> de l’hemisferi nord el sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d’hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn.Una altra manera d’entendre el significat de solstici és referir-nos a la durada del dia (en astronomia el dia comprèn el temps en que el Sol es troba per damunt de l’horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida i la posta del sol). Aquesta durada és variable al llarg de l’any. Hi ha dos dies l’any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d’estiu, i el dia més curt al solstici d’hivern. El solstici d’estiu marca el pas de la primavera a l’estiu, alhora que el solstici d’hivern marca el pas de la tardor a l’hivern. A l’hemisferi sud, hom anomena solstici d’estiu al solstici del mes de juny i solstici d’hivern al solstici del mes de desembre, prenent així en compte de la diferència d’estacions entre els dos hemisferis.
En el <strong>solstici d’estiu el Sol </strong>es troba a la posició més septentrional (més al nord), és a dir, sobre el Tròpic de Càncer, a +23°26′ de declinació. Físicament, el solstici d’estiu correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s’esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i hora exactes varien cada any.
Els catalans celebrem aquests dies, en concret avui dia 21 de juny, el moment de l’any què el Sol està en el seu punt més alt i escalfa durant més temps la Terra.
Els Sol arriba a la seva màxima curvatura en el cel, aquest dia la seva llum és més forta i dura més temps, en el Nord llunyà llueix tot el dia. Des del seu neixement a Nadal la llum arriba al seu màxim creixement. Hem arribat a la meitat de l’any i la llum simbolitza les nostres accions més fortes i virils, la unitat del llar i la existència del nostre poble. Ha estat antiga tradició dels pobles europeus celebrar el solstici d’estiu i mantenir amb aquestes festivitats les nostres tradicions més antigues, les dels nostres avantpassats celebrant la lluita per la existència de la nostra identitat.
És la “nit del foc” pels catalans, i sense cap mena de dubte, la festivitat més celebrada pels habitants de Catalunya i de tots els Països Catalans.
La benvinguda al sol, el culte del foc i les creences que els van lligades són habituals en els nostres pobles. Als Països Catalans les festivitats del foc es celebren des de temps remotísims.
La vesprada del 23 de juny, que precedeix la nit més curta de l’any, és la més festiva del calendari català. Les celebracions són presents tant a les comunes rurals més aïllades com a les viles, marcant el començament de la temporada estiuenca.
Entre aquestes celebracions destaquen les falles que són una tradició fortament arrelada a diverses poblacions de l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. Les nits d’estiu al Pirineu s’il·luminen amb la baixada de les falles muntanya avall i amb les fogueres als pobles. L’origen de la festa es troba relacionat amb el culte solar i el cicle de la vida, dut pels nostres avantpassats des dels boscos del Nord.
Per altra banda, existeix a les nostres terres des de fa uns anys la costum d’encensar la foguera del solstici amb la flama duta des del Canigó i fent-la arribar fins a les vil·les de la Catalunya Nord i les del sud de les terres de parla catalana convertint aquestes dades en festa nacional de la nostra identitat.
El foc i la flama anuncien el camí de la lluita per la nostra identitat.
Bon Solstici d’Estiu.
Anna Mª
