Aquest mes de gener hi ha hagut una gran crescuda del riu Ebre. Com que feia un matí d’hivern agradable, amb poc vent i força assolellat, vam pensar que era una bona idea anar a veure la força amb la que l’aigua formava el curs del riu, més enèrgic que de costum.
Aquí teniu una presentació que de ben segur us agradarà. Hi sortim tots i totes.
Ens ha semblat un bon record!
Tot el cicle vam fer la mateixa tapa per a l’àlbum del primer trimestre. Es tracta d’un tronc de Nadal molt simpàtic.
Els de P3 tenien les potes fetes amb escuradents i els de P4 i P5, que ja controlen mooolt bé el punxó, doncs també les van punxar igual que el cos i el cap. I les paraules escrites amb platejat destacaven un piló!!!
El dimarts al matí va venir una dona a explicar contes a l’escola. Vam anar ben d’hora al pati, i en tornar, a la sala d’actes, ens va tocar el torn als d’infantil. Vam poder gaudir de tres històries:
Mireu si n’estàvem d’atents!!!
Que el coneixeu el conte del Petit Avet?
Doncs hi havia una vegada un avet ben petit dalt d’unes muntanyes nevades envoltat d’avets grans, alts i majestuosos… Si voleu saber com continua…
http://www.super3.cat/unamadecontes/demo/show_video/12
L’última setmana de classe vam trobar uns regalets al voltant del petit avet de la nostra classe.
L’última setmana de classe del primer trimestre vam tenir una sorpresa a la classe dels barcos de P3: la Nàdia va tornar.
En tornar del pati, arribat el moment de parlar del temps que feia, i de decidir doncs, quin era el gomet que havíem d’enganxar al primer requadre de la setmana, o sigui, al dilluns, vaig preguntar: “Qui creieu que l’hauria d’enganxar avui el gomet?” I tothom va respondre “Jo, jo, jo!!!” Perquè fa molta il·lusió participar en l’estadística del temps de la classe. Excepte una persona, la Mar, que va dir: “Nooo!!! Avui li toca a la Nàdia, que fa molts dies que no ho ha fet”.
A la classe de P4 hem treballat la dita del mes de desembre:
“Pel desembre, gelades i sopes escaldades”
I vol dir que quan fa molt de fred com al mes de desembre, les sopes escaldades ben calentes com son, ens retornen escalfor.
Mmmmh!!! Són ben bones!!!
Ben segur que us ha fet il·lusió rebre la postal invisible a casa vostra, oi? Creiem que és una iniciativa simpàtica en aquestes dates: cada alumne escriu una felicitació de Nadal, però no sap a qui va adreçada, després la tutora o el tutor de cada curs, enganxa a l’atzar el nomi l’adreça d’algú altre, i sorpresa!!!
Evidentment, les classes de P3, P4 i P5 a tirar les postals a la bústia de davant de l’oficina de Correu del poble.
La Nàdia, companya de la classe dels barcos, ha hagut d’estar uns dies sense venir a escola, i nosaltres hem pensat en ella a classe, i li hem dedicat el poema “L’abraçada”.
Ens vam fer aquesta foto perquè ens recordis aquests dies d’hospital i de recuperació.
Sempre fa goig veure les composicions que, amb una castanya, fan els més petits de l’escola.
Sovint, aquesta activitat es duu a terme amb algun adult de l’entorn de la criatura, i és en aquest marc on volem destacar la que més ens ha agradat al grup de mestres.
Es tracta de la castanya reivindicativa de la Nàdia de P3. En una època dura, de crisi econòmica i de recessió, els valors ens poden ajudar a resituar-nos, a pensar cap on volem anar i quina n’és la millor manera.
Des d’aquí, gràcies!!! Nosaltres, des de l’escola, també vetllem per l’educació.
