La Pepeta i la granota, de Francina

Hi havia una vegada una nena que es deia Pepeta. Era una nena molt dolça amb els seus amics, però tenia un problema: cada dia es banyava i es rentava els llargs cabells negres dues vegades: al matí i a la nit. A més, es rentava les mans cada mitja hora i deixava un rajolí d’aigua a l’aixeta. Un dia, passejant per la vora d’un estany, va trobar-se amb una granota. La granota esbufegava, l’estany estava gairebé eixut. La Pepeta va preguntar-li a la granota per què tenia tan mala cara i la granota va explicar-li que necessitava més aigua perquè estava patint molt i si en prenien més, es moriria. Així, la Pepeta es va adonar que dutxant-se una vegada al dia, rentant-se els cabells menys sovint, rentant-se les mans abans dels àpats o quan realment estiguessin brutes i, sobretot, tancant bé l’aixeta, podia estalviar molta aigua, i així la seva nova amiga podria viure més contenta, saltant per l’estany que, alhora, donaria aigua per a regar els hortets veïns que alimentarien la Pepeta i atraurien insectes per a alimentar la granota. I, va decidir, ser responsable amb l’aigua, que és un bé força escàs que ens dóna moltes coses.