picot negre
Hola nois i noies de Tremp,
Som les mestres del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu i us donem la benvinguda en aquest espai que pretén ser un espai per poder conèixer-nos abans de que vingueu a fer l’estada.
Us volem fer pensar una mica abans de venir. Per això ens agradaria saber què és el que espereu aprendre a les Valls d’Àneu i, sabent que veniu a fer una estada al cor del Pirineu, quines coses penseu que seran molt diferents de casa vostra.
Com sempre aprofitem per parlar una mica de natura. Ens agrada presentar el lloc on vindreu a través de la fauna i flora que podreu trobar.
Avui dediquem la pàgina als picots, un grup d’ocells especialitzats en picar la fusta dels arbres morts per buscar el seu aliment (larves d’insectes) o fabricar els seus nius on dormiran i niaran. Al Pirineu,el més gran i potser el més emblemàtic per la seva especificitat, és el picot negre (Dryocopus martius). Fins ara ocupava bàsicament l’estatge subalpí de pinedes de pi roig, pi negre i avetoses. Tot i així, els últims anys hem observat una clara expansió. Es troba a tota la serralada pirinenca i serralades exteriors i inclús s’ha pogut observar en zones com el Montseny, Osona o el Vallès Oriental.
picot garser gros
L’altre picot fàcil de veure al pati mateix de l’edifici del Camp d’Aprenentatge és el picot garser gros (Dendrocopos major) . A l’igual que la resta de picots té les plomes de la cua molt rígides que li serveixen de suport per mantenir-se drets al tronc mentre “taladren”. D’altra banda la disposició de les seves ungles, dues endavant i dues endarrere, també l’ajuden en aquesta funció.
I si passen el dia picant i picant la fusta dels arbres, el seu crani està adaptat per fer-ho, de fet és gruixut i es troba molt protegit. I com que s’alimenten de larves, els picots tenen la llengua més llarga de totes les aus, gairebé fa la mida del propi cos! Per guardar-la ha de plegar-la al voltant del crani!
llengua picots
Finalment l’últim picot fàcil d’observar és el picot verd (Picus viridis) que viu en tota mena d’ambients arbrats més aviat obertes i amb pocs arbres que no pas en boscos de molta densitat. És troba distribuït àmpliament per tot el territori català.
picot verd
Doncs ara a fixar-vos-hi quan estigueu amb nosaltres fent activitats. El picot garser gros i el picot verd són relativament fàcils de veure i qui sap si el dia que anem al Parc Nacional gaudirem del reclam d’un picot negre!
Podeu escriure’ns les vostres respostes i també altres dubtes que se us plantegin a l’hora de preparar la bossa o sobre les activitats que veniu a fer amb nosaltres.
Mestres del Camp d’Aprenentatge
