Dos-cents cinquanta nens i nenes són els protagonistes del quadre “jocs de nens” de BRUEGHEL s.XVI. Hi ha molta gent que s’ha dedicat a comptar el nombre de jocs que es poden veure al quadre, n’han comptat més de vuitanta, la gallineta, cavall fort, saltar, equilibris amb l’escombra, boletes…

HOMENATGE A BRUEGEL EL VELL

En aquesta nit nostra té cada cop més interès parlar

tots junts de la carícia dels vestits que desllinden

l’home del món, la carn de l’instrument de treball.

Perquè estem recordant el vell Bruegel i els seus

primaverals blaus que allunyen els camps

i l’or polsós del blat i dels capells de palla,

els ramats indòcils com fulles de coure

i el glaç i la neu del poble que pateix

l’hivern i la injustícia d’una terra

feta a mida d’una llei senyorial.

(Recordeu que va néixer el 1528 a la ciutat de Breda.)

Parlem de l’exemple del vell Bruegel

perquè l’amor al treball i a la vida de l’oci,

amb camperols sorruts que juguen a bitlles

i patinadors que rellisquen i cauen de cul,

té totes les expressions més belles en la mà

del mestre flamenc. En aquesta nit fosca

en un minso país com el nostre encara s’esmunyen

idealistes cabòries del que hauria d’ésser i no és.

I ell, Bruegel el vell, mort en plena verema,

agafà uns color i amb els dits del cor

ens proposà la història de tota l’estètica:

‘jo pinto la vida dels homes’.

Descobriu-vos el cap.

Francecs Parcerisas

Escola per a nens i nenes, és el títol d’aquest magnífic quadre del pintor Holandès del segle XVII, Jan Steen , que es troba a The National Galleries of Scotland. Observeu-lo detingudament per copsar tots el detalls i poder fer-vos una idea de com eren les escoles holandeses del segle XVII. Hi trobeu moltes diferències a l’escola del segle XXI?

Jane Austen (1775-1817) i Virginia Woolf (1882-1941) Dos de les escriptores més conegudes del Regne Unit. Últimament recordades gràcies al cinema, la primera per les seves novel·les en versió cinematogràfica i la segona per la màgnifica novel·la “Les hores” de Michael Cunninghan, també portada al cinema. Al National Portrait Gallery de Londres hi trobem dos retrats realitzats curiosament per les seves respectives germanes; Cassandra Austen (1810) i Vanessa Bell (1912).