A partir de la unitat 1 del llibre de ciències per al món contemporani, cal que afegiu el vostre comentari a l’article de la vanguardia del 27 d’agost d’enguany sobre la ciència i la publicació d’articles científics. També podeu opinar sobre els comentaris fets pels vostres companys.
Cal que escolliu el llenguatge i les paraules adequades a l’article i al tema treballat a classe.
Martí
Article en format pdf:
No toda la ciencia es cierta (part 1)
NO TOTA LA CIÈNCIA ÉS CERTA
No hi ha gaires casos en què la ciència sigui errònia però com n’hi ha hagut més d’un és un motiu de dubte sobre si el que s’investiga i es descobreix és correcte.
L’article ens mostra l’exemple del possible descobriment d’un chip que podría servir com a diagnòstic d’algunes enfermetats com el càncer.
Hi ha hagut molts avenços científics com aquest, però que no han donat la suficient credavilitat per la falta de dades,de controls i d’ experimentacions, etc.
Va ser una enquesta feta l’any 2005 als investigadors de medicina el què va fer confirmar-ho : un terç dels enquestats havien manipulat les dades d’investigació.
Molts d’ells confessaven que podien passar desapercebuts en un sistema de control. Però la manera en què els controls ho verificaven era publicant aquests avenços a les revistes científiques, ja que sempre hi hauria un grup de científics capaços d’esbrinar si son o no dades manipulades ( per benefici propi) i se’n diu que aquest “és el més exigent dels judicis”.
En les publicacions en revistes importants sobre les noves innovacións científiques cal un cert raonament del què s’exposa, i està totalment prohibit copiar dades, o aprofitar-se del què ha descobert l’altre.
Hi ha hagut molts casos en el què la verificació d’aquests casos ha trigat anys com: Hwang Whoo i el clonatge de 30 embrions ( i l’obtenció de les seves cèl.lules mare), amb el cas de Wakefield i la relació de la vacuna triple vírica amb l’aument del risc de l’autisme, Stanley Pons i Martin Fleish amb l’anunciació de la fusió de dos núclis atómics i molts més casos han sigut considerats “Fraudes de la ciència” .
CARLA
Comentari:
En aquest article, com bé ens diu el títol, no tota la ciència és certa. Comença explicant que un grup de científics Espanyols ha creat un chip capaç de monitoritzar la activitat de milers de gens i enzimes a la vegada y que podría servir per al diagnòstic i el tractament d’enfermetats com el càncer. Al fer aquest descobriment ho han volgut publicar en una revista molt coneguda amb el nom de “Science”, però el problema ha esclatat quan han volgut retirar l’article de la revista , pensant que seria un frau per part de Pere Puigdomènech, que diu aquestes paraules : “Las conclusiones de un artículo científico han de estar basadas en los experimentos que citan y nosotros concluimos que no había suficientes
datos ni se habían realizado con los controles suficientes para llegar
a esas conclusiones. No tendría que haberse publicado. Algo ha fallado en los controles previos a la publicación”.
És clar que la ciència no es pot permetre errors, però segur que poden haver-hi i segur que hi han. Jo opino que hem de pensar les coses abans de fer-les, per així després no haver-nos de ficar en problemes si ens equivoquem , com ha passat en aquest article, i per això recomano que a l’hora de fer les coses tinguem més de cap i control, per no cometre petits errors que ens marquin durant tota la nostra vida.
Doncs com han esmentat anteriorment les meves companyes,l´essència o la tesis sobre la cual es dessarrolla el text es basa sobre la ciència, concretament sobre si la ciència és certa.Tot i que la majoria de gent pensem que la ciència sempre te la raó, i que no té marge de error, si que te un petit marge de error, i aquest petit marge de error pot fer canviar la idea en la que es basa per afirmar dita cosa.
Concretament, en aquest text , ens esmenten un exemple en el qual es possible el descobriment d’un chip que es podria fer servir com a diagnòstic d’algunes enfermetats com ara vindria a ser el càncer.
La tecnològia en els darrers anys a avançat molt,pero tot i aquest avanços, en casos específics no es pot asegurar la seva firmesa o credibilitat ja que hi han cassos per exemple mèdics en els quals la tecnologia i la ciència no han pogut arribar a un diagnòstic concret i per la qual cosa no s´ha trobat solució per aquest prooblema.
En resum o bé en opinió, puc afirmar que a l´hora de fer algú tenim de tindre una mica de seny i pensar les coses abans de fer-les, ja que si no hi pensem pot portar a situacions o circumstàncies irrebubibles en les quals després no es pot solucionar o pot provocar perjudicis importants, en el cas mèdic, un error pot siginificar una mort, i per això em de anar en compte en tot el què fem i tanbé en tot el que publiquem.
Doncs després de la meva opinió donu aquesta activitat per finalitazada.
Comentari de text (No tota la ciència és certa):
Per què es diu que no tota la ciència es certa? actualment hi ha molta gent interessada en el tema que es formula aquesta pregunta però no hi sap trobar una resposta coherent.
La paraula ciència té una definició breu que diu que ciència es tot allò que ha adquirit unes coneixences després de realitzar un estudi. Que aquest estudi el desenvolupa un investigador/a especialitzat en el moment. Aquests científics es clar que poden fer investigacions errònies, però ells ens asseguren que els errors els ajuden al coneixement.
D’altra banda aquest article afirma que el 70% del que es publica, desprès (al cap del anys) es demostra que era erroni. Un clar exemple el tenim en un grup d’investigadors de diferents països que es van reunir i van decidir publicar la seva investigació a un revista molt famosa anomenada “Science”. El problema es va produir quan al cap d’un temps Domènech es va adonar que aquella investigació mancava de prou experimentació.
Això es un exemple de molts que han succeit al llarg del temps. La conclusió i opinió personal que puc extraure és que qualsevol branca de la ciència neccesita moltíssimes hores de dedicació,experimentació i estudi per extreure-hi unes conclusions bones i precises per evitar problemes d’aquesta mena.
Ainhoa, 1rA Bat
Marti no em van ni els accents, ni les dieresis…!!
NO TODA LA CIENCIA ES CIRTA:(comenatri)
Aquest text simplement vol denunciar el petit marge d’error, pero existent, que te la ciencia. Fica alguns exemples de cientifics que han comes algun desparfecte en les seves investigacions. Alguns, fins i tot, han estat publicats en una de les millors revistes cientifiques; com per exemple ‘Science’. Aquets fets han fet que moltes persones es questionin si alguns cientifics poden mentir, ja que, aixo els ajudaria a financiar les seves investigacions.
Aquesta noticia te a veure amb el tema 1, perque tant la noticia com algun apartat del tema 1 parlan de que avegades els cientifics donen per valids alguns treballs sense tenir-ne prous proves. I, a me a mes, perque avegades tambe s’equivoquen.
La meva opinio es molt clara: els cientifics, igula que totes les persones, tenen dret a equivocar-se. Pero crec que no amb el mateix marge d’error, es a dir, no es el mateix que m’equivoqui jo a l’hora de respondre una pregunta en un examen. Que un cientific a l’hora de inventar una vacuna contra al cancer.
Jo, per tant, mai no seria cientifica. Crec que tenen massa responsabilitat i que molta gent no valora el seu treball.
Els admiro molt, perque gracies a ells tenim moltes coses que no tindriem. Pero jo els hi deixo aquesta feina a ells.
En aquest article ens parlen sobre els avenços cientifics si son un frau o no.
Això comporta que secstengui un dubte sobre tots els investigadors.
Un equip de cinetifics d’arreu del món van fer un descobriment sobre un chip capaç de monitoritza la activitat de miles de gens, i a mes es podia fer servir per fer el diagnostic i el tractament d’enfermetats.
Aquest article va se publicat, i mes tard el comite d’etica va aconsenyar retirarlu perque no tenia prous dades conclullents sobre el tema.
Tambe ens parla de que alguns cientifics reconeixen haver manipulat resultats alguna vegada per tal de poder estar publicats els seus articles i així aconseguir millores en el finançament, això a comportat a que el CSIC encara no hagi desidit que fer amb aquests casos i provoca que la gent comensi a desconfiar de la ciencia.
Mes endavant en el text ens parla sobre quatre casos d’escandals que son els seguents: – Clons Corens
– Cas Wakefield
– La Fusió freda
– La memoria de l’aigua
Aquests quatre casos són escandols que s’han descobert en els ultims anys i que originen una gran desconfiança a la societat.
A mi persunalment em sembla que tots aquests casos que s’han descobert tindrian que estar castigats de manera exemplar, degut a que atentan contra les persones humanes, ja que enganyen a tota la societat fen-lu’s creure una cosa, que no es real, sinó que es una invenció d’un grup de cientifics que volen poder guanyar mes diners inventant-se coses que diu ell que a descobert.
Per tan cerc que tots aquests casos sinó han esat castigats, tindrien que estar-ho.
Aquesta notícia explica que un grup de cientícs d’arreu del món es va juntar i van inventar un xip que monitoritzava l’activitats dels gens i es podia utilitzar per al tractament d’algunes enfermetats com el càncer. Però el Comité d’Ètica (CSIC) va exigir la retiració d’aquest, ja que afirmava que no hi hava suficients proves com per a fer-ho públic.
A l’article, aquest cas és comparat amb altres casos en que es van manipular les dades per tal d’obtenir els resultats desitjats (fraus) i així, ser publicats. Tot això ha provocat al llarg del temps que molta gent desconfiï de la ciència.
Personalment, crec que el fet de que dirant els anys s’hagin produït alguns fraus, això no és motiu per haver de esconfiar de la ciència, ja que és gràcies a aquesta que la humanitat va avançant de manera espectacular. Segurament, en els pròxims anys, hi haurà més fraus, però com ja he dit anteriorment, això no ens ha de fer dubtar sobre si la ciència és un engany o no.
Comentari sobre l’article: ” NO TOTA LA CIÈNCIA ÉS CERTA”
Aquest article ens fa veure la realitat darrere dels estudis científics que tant cercats han d’estar i tant comprobats.
Els nois que han escrit aquest article, no han volgut fer que ningú cregui en la ciència, però si que han volgut dir-nos que ni “els més llestos” són perfectes, i ens ho han demostrat amb aixó.
Obviament, els científics tenen dret a cometre errors i per aixó ara no se’ls pot jutjar de mentiders ni molt menys.
També,a l’article, se’ns dóna una opinió que ha fet algun escritor de la revista i que diu que el text no ha sigut cap error, ja que per a que un text es publiqui a una revista tan prestigiosa com ho és “Science”, ha de passar moltes probes i s’ha d’examinar molt bé.
En resum, el text ens parla de que un grup de científics espanyols i d’altres països es van reunir per investigar sobre la veritat dels resultats científics i van descobrir que hi ha un marge d’error de fins a 1%, i van publicar un article a la revista més prestigiosa del món de la ciència amb aquests resultats i ara estàn comprobant si això és cert o no.
Comentari sobre l’article: No tota la ciència és certa.
En aquest article ens expliquen que un grup d’investigadors d’arreu del món, van inventar un xip capaç de monitoritzar els gens i enzimes, i també capaç d’utilitzar-se per el tractament d’enfermetats com el càncer.
Aquest descobriment va ser publicat a la revista “Science”, la revista de més prestigi en el món de la ciència. Per que un article sigui publicat en aquesta revista, prèviament ha de passar una sèrie de controls, molt estrictes, per tal de que no es produeixin fraus. El descobriment del xip va passar totes les proves i va ser publicat, un temps més tard, el Comité d’Ètica (CSIC), va exigir que retiressin l’article, degut a que no disposàven de proves suficients, per fer saber a tota la humanitat de l’existència d’aquest xip.
Ara bé, l’article de la vanguardia ens explica aquest últim cas, degut a que cada vegada la gent confía menys en la ciència, ja que fins a un 1% de les coses que ens fan saber o que publican son fraus.
Nosaltres hem estudiat que la ciència, és el conjunt de coneixements que s’adquireixen després d’haver realitzat un estudi profund, doncs bé, aquest article ens informa que el 70% de les coses que la ciència publica, al cap d’un temps es demostra que ha estat una informació errònia.
Per tant, en la meva opinió la ciència encara a de ser una font fiable, però fins un cert punt, ja que els científics, aligual que la resta dels humans, s’equivoquen, i coses que s’havien demostrat científicament poden ser incorrectes. Però no totes les incorrecions científiques han de ser fraus, sino que els fraus només formen part de l’1% per cent de les incorreccions.
Marta Serrano, 1r BAT A
No toda la ciencia es cierta
En aquest text et fa veure que no tot el que surt a les revistes pot ser cert.
En aquest cas et parla sobre la ciència, sobre els errors que els investigadors cometen , pero que els hi es igual publicar-ho m’entres que puguin pujar esglaons i estar entre la gent important , et diu que nomes un 1% dels invents fallen , però jo crec que es mes que això .
Trobo una mica de mal gust que reconeix-hi que de vegades no comproven del tot el que fan i ho publiquen sense cap problema , així l’únic que fan es que la gent llegeixi l’article i que si te aquesta malaltia que es suposa que pot curar es creï una mena de il•lusió i després res.
Jo crec que tindrien que pensar avanç en la gent que esta malalta i necessita aquests avenços científics que no en ells i en la seva popularitat , i si cal que revisin les coses mil cops abans de publicar coses falses que desprès tinguin que treure , perquè així ells també queden malament.
Aquest article ens parla sobre el cas d’un grup de científics que tenien al seu abast un chip capaç de monitoritzar l’activitat de milers de gens i enzemas a la vegada i un dispositiu que podria servir per detectar i tractar enfermetats com el càncer i van decidir publicar-ho en una revista anomenada “Science” (una de les més grans en aquests temes).
Uns mesos després la revista va demanar que aquest article es retirés per recomanació del comitè d’ètica del consell superior d’investigacions científiques (CSIC) perquè aquests deien que publicar aquest article havia sigut un error perquè no hi havien suficients proves per demostrar la validesa d’aquesta notícia.
De moment el CSIC no sap que fer amb aquest cas però ara per ara aquesta notícia ja s’ha posat en dubte.
Després ens fa veure que els científics també són humans i també ens poden enganyar i realitzen una enquesta a 7.000 investigadors en la que un terç confessava haver manipulat les dades experimentals. ( ja fos per pressió , per uns plasos de temps o perquè ” en la ciència com en tots els llocs també hi han mentiders”)
Després de passar per els grans filtres de les majors revistes científiques es calcula que nomes un 0,1% o 1% dels treballs són un engany. Diuen que el més exigent dels judicis es quan surt un nou treball i ja hi han molts grups de científics intentant esbrinar si aquest treball es cert o no. Però si hi han errors els científics els justifiquen dient que els errors ajuden al coneixement.
Aquest article ens vol fer veure que a vegades ni les coses que mes rigorosament es poden comprovar sempre són certes i ens fa veure que no ens hem de fiar de tot el que diguin encara que ho demostrin.
NO TODA LA CIENCA ES CIERTA:
Per tots els científics del món treure un article a la revista science es un gran mèrit professional. Ja que a partir de la publicació, el científic guanya prestigi i possibilitat de finançament. Abans de publicar l’article, passa molt controls, el 91% no es publiquen.
En aquest article, uns científics Espanyols van publicar el possible descobriment d’un chip capaç de monitoritzar la activitat de mils de gens, i a mes es podia fer servir per diagnosticar i tractament d’enfermetats. Van publicar l’article a la revista science i el cap d’uns mesos, el comitè d’ètica va aconsellar retirar-lo perquè no havien fet prous experiments concloents sobre el tema.
Segons una enquesta, un terç dels científics reconeixia haver manipulat els articles per vanitat, per pressió i per pressa.
La ciència es totalment certa? Jo personalment penso que la ciència no es totalemt certa però el seu marge d’error es mínim. La ciència necessita moltes proves i experiments per donar una resposta. Els científics, poden fer investigacions errònies, però asseguren que els errors els ajuden al coneixement.
Aquesta noticia ens exposa el problema dels fraudulents actes que hi ha a la ciència com aquest que ens argumenta ,que han agut de retirar un article de la revista science per insuficiència de proves i pocs controls ,i això a originat problemes no nomes per el director sinó també per els firmants de l’article i la culpa es de no haver revistat be l’article abans de publicar-lo ja que també ens explica que abans de publicar-se s’han de fer una serie de proves d’ha de revisar i controlar que tot estigui be. Ja que, les proves que exposen han de ser valides i certes i que tot el que es digui estigui demostrat .En aquest article també ens diu que moltes vegades els científics enganyen i ens ho argumenta amb una enquesta que van fer que diu que mes de 3.000 científics confessen haver manipulat deliberadament les dades dels experiments ,per fets com la vanitat o el temps d’entrega dels experiments.
Peró tot i així l’article ens diu que estan molt orgullosos del seu sistema de control.
Dunia ouchrih .
”No tota la ciència és certa”
En aquest article expliquen que un grup d’investigadors , van inventar un xip capaç de monitoritzar els gens i enzimes, i capaç d’utilitzar-se per el tractament d’enfermetats tant importants com el càncer.
Podem observar que en el món de la ciència també existeixen un seguit d’errors, perquè els científics són persones com totes les altres i també s’equivoquen. Tal i com hem vist al llarg de la unitat tot i tenint un procés d’investigació es pot obtenir uns errors que a simple vista no es veuen.
Sincerament opino que la ciéncia cada vegada progressa més, tot i tenint la seva sèrie de fallus, però que amb el pas del temps és més fàcil la investigació a causa de tenir més medis i avançus per comprovar-ne els resultats.
El progres que obtenim dia a dia fa que la ciència sigui mes rigurossa, pero tot i així podem obtenir un resultats que no siguin certs. Aquests resultats són els que hem de tractar i solucionar
Aquest article t’informa de que no tot el que es publica sobre la ciència es verdader.
Ens ho explica amb un exemple que es que un grup de científics espanyols van descobrir un chip que podria ser el diagnòstic d’algunes enfermetats com el càncer, aquesta noticia va ser publicada a la revista “Science”, però uns mesos després CSIC va recomenar que retiresin l’article ja que podria ser que això no sigues cert. Això de que un avenç científic no sigui del tot verdader no és la primera vegada que pasa, ja que no ha estat ben comprobat. Una enquesta feta el 2005 deia que un terç dels enquestats havien manipulat les dades, la manipulació de les dades es degut a la presió a que estan sotmesos els científics, per la necesitat de ser importants i arribar a fer-se famosos o per les necesitats comercials.
Jo opino que tot i que els avenços puguin tenir un petit marge d’error no em de desconfiar de la ciència ja que ens ha proporcionat molts aventatges en les nostres vidas.
En la meva opinió, el text ens vol fe veure que no sempre la ciencia té la raó, possiblement en un 99% la té però en l’altre 1% es un marge d’error el qual sempre pot cometre tot humà.
El text ens diu que hi ha un possible descobriment d’un chip que es capas de monitoritzar la activitat de milers de gens i que també podria servir per el diagnostic i el tratament del cancer.
Actualment en la ciencia s’esta investigan molt, cosa que va molt bé per el desenvolupament de la sociatat i del món, i espero que en un futur, no gaire llunya, hagi evolucionat molt més i hi hagi cura a totes les malalties.
el que ens demostra aquest article es que la ciencia no sempre ha de ser certa. el que ens diu es que per fer estudia cientifics han d’estar comprovats per saber si realment funcionen.
les persones que ha realitzat aquest article ens han volgut dir que els perfectes són les més llestos i no han volgut fer que ningu hagi de creure a la ciencia.
també parla del que van investigar sobre els resultats científics i van descobrir que el marge d’error era de l’1%.
“No toda la ciencia es cierta”
En aquest article sobre la ciència i les noves investigacions es demostra com un 1% dels avenços tecnològics són falsos. Amb aquest nombre tant petit podríem pensar que no té cap mena d’importància que hi hagi un marge d’error tant petit, però en la realitat no és pas així.
Aquest error que fan els investigadors i científics, té una conseqüència molt gran per als éssers humans, i també per al món sencer. Les persones són les primeres que patim les conseqüències d’aquests errors. Així en demostren els fets reals com per exemple: els clons coreans, el cas Wakefield, la fusió freda, la memòria de l’aigua…
Molts d’aquests errors en són conscients els mateixos científics, perquè ells mateixos han manipulat les mateixes dades que han publicat o els fets.
Els articles que han publicat, tots han passat per una gran selecció, però tot i així molts d’aquests articles arriben a ser publicats.
Per una altra part, també diu que un 70% d’aquests articles resulten ser erronis a mesura que passa el temps.
Jo no crec que siguin errors perquè, després es pot demostrar que amb els nous avenços els descobriments són d’una altra manera però el que s’ha demostrat abans amb les seves proves adients no crec que sigui un error.
Per això la ciència ha d’intentar solucionar aquests problemes que poden convertir-se en tragèdies.
L’article que ens presentes, dóna a conèixer, o més ben dit, denúncia que hi ha un cert tant per cent (molt elevat, jo crec) d’articles i investigacions que estan manipulades pels propis científics, ja sigui per causar millor imatge entre els col·lectius d’èlit, aconseguir una publicació, falta de proves irrefutables etcètera. Trobo que això comporta una gran irresponsabilitat per part dels investigadors, sobretot si es tracta del camp de la medicina, ja que falta d’experimentació i proves podria causar: primer de tot i menys important, una mala imatge i/o exclosió del camp d’investigació per part d’altres experts, i segon, i més important, danys irreversibles en moltíssima població (com per exemple: Wakefield).
En segon lloc i en defensa dels científics que manipulen i “maquillen” les estadístiques i proves de les seves investigacions, he de dir que realment sembla molt difícil avançar amb un capital ajustat, per no dir baix, ja que l’única manera de millorar les condicions d’una investigació és aconseguir diners, d’ajudes, subvencions o donacions però això només és possible si algun col·lectiu està disposat a finançar les investigacions o si aquestes tenen un gran ressò mediàtic i aconsegueixen recollir diners per a seguir endevant. Però, ¿com seguir fent proves i experimentant si no es tenen diners, ni es poden fer investigacions dignes de ser publicades per les raons ja esmentades? Això, deixant de banda la presió a la qual semblen estar sotmesos certs grups d’investigadors, com per exemple els xinèsos, com diu l’article.
Personalment i encara que -més o menys- intento posar-me a la pell dels científics, considero intolerable la manipulació de dades i la publicació precoç de certes investigacions encara que sigui pel benefici de la ciència, ja que això pot comportar pèrdues pels dos costats, la societat i qui ho fa.
L’article ens explica com la ciència no sempre es correcte, tot i que s’avança rapidament i amb bons resultats, sempre hiha alguna cosa que pot fallar, per exemple amb el càncer, s’han provat moltes técniques pero no totes han sigut factibles, aixi ens demostra que encara qe la ciéncia te un 99% de credivilitat i de ser correcte, sempre hi haurá un 1%d’error.
Ens aquest articleens parla sobre un grup de cièntifics que van descobrir un xip per algunes malalties.Tambè ens diu que no tota la ciència es certa i per publicar alguna cosa sempre tens que tenir proves suficiens. Ens diu que la assosiació CSIC els i van dir que no o publiquesin però ells ho van fer i axiò va implicar que ells mateixos el CSIC els i o esborressin de la revista.
La meva opinió sobre aquest article es que sempre tens que tenir proves per a desmostar alguba cosa i que tots som humans i tots tenim el dret de equivonan-se.
Hola a tots, com tots hem pogut llegir la ciència no es sempre certa, pero si mol eficas, i es que els cientifics també son humans i poden equivocarse. Com hem llegit al diari la majoria de nous descobriments cientifics passen per la revista “cience” , opino que la mes prestijiosa del món i la més reconeguda, axi doncs cada cop que hi hagi un nou descobriment la majoria dels cientifics de arreu del món podra assabentar-se i opinar, pero sempre hi han enganys, per axo els cientifics han elaborat una delicada xarxa per poguer publicar les coses que són certes i les que no ho són, tot i axí sempre hi han enganys i trampas per els motius que sigi i es que com e dit anteriorment els cientifics també són humans i no tots son tan bons com semblen.
El que aquest text ens pot ajudar es que aqui tothom veu que la ciencia no sempre esta en el cert, perque encara que els erros no siguin molt importants estan presents, el fet de que sempre sen’s digui algu i que la justificacio sigui “Es un fet provat cientificament” aixo fa que ens tranquilitzem i que quedi totalment justificat. Noramalment no es el cas pero sempre pasa aquest tipus de confusions. A vegades es perque el simple fet de la competitivitat que hi ha entre els cientifics fa que aquests vulguin anar mes lluny de la veritat cientifica i que aixi facin: proves erronies, que no es prenguin els procediments adequats. etc. Despres tambe hi han altres errors de caire mes huma.
Els cientifics per molt etics que vulguin ser o per molt perfeccionistes que siguin faran errors, aixo es inebitable, aixi que convindria que a nivell general no ebs guiessim tant per les proves cientifiques perque que diu que no pot ser possible que amb el temps es trovim millors tecnologies que investiguar o noves teories que acabin amb tots el procesos fins ara? Perque aixi es la ciencia mai s’estanca ni mai ho fara aixi que lunica soggerencia seria discernir entre ciencia i veritat.