Stewart, C. Neal. (2004). Genetically modified planet. Environmental impacts of genetically engineered plants.

Stewart, C. Neal. (2004). Genetically modified planet. Environmental impacts of genetically engineered plants. Oxford University Press. New York.

Es tracta d’un llibre força interessant on desmitifica el tema dels transgènics. Valora amb dades el possible impacte que pot representar al entorn natural l’ús agrícola dels transgènics. Ho compara amb l’ús de les tècniques agrícoles tradicionals. Amb la informació aportada, i insisteixo, amb dades de recerques publicades i revisades, un arriba a la conclusió que és més gran el benefici que els riscos de l’ús de plantes transgèniques. L’autorització de l’explotació d’una planta modificada genèticament ha de superar molts controls. Irònicament, l’autorització d’explotació de les plantes que han sofert millores genètiques amb altres tècniques “més tradicionals” no cal cap tipus de control. També es qüestiona el rebuig que hi de certs sectors social front les plantes GM que sintetitzen un insecticida específic, i la nul·la oposició al ús massiu del mateix insecticida que s’utilitza amb les plantes no modificades genèticament. És com si l’ús de productes químics no suposa cap risc i si en canvi o és l’ús de les plantes GM.

És un llibre on no s’amaga els possibles riscos. Tota tecnologia té riscos. Cal aprendre dels errors i millorar. La humanitat ha avançat d’aquesta manera. Un rebuig frontal a la ciència i la tecnologia es considera un error, fet que comparteixo plenament. Si disposem d’unes eines, i ens poden ser útil, les hem de fer servir. El que no podem es mirar enrere i pensar que abans tot era millor i més sa. Això és fals. Vivim més anys. La medicina ens permet una qualitat de vida que no existia abans de l’era industrial. Produïm més aliments per hectàrea, i això seria impensable sense la tecnologia. I contra el que pensa molta gent, cal aquest augment de producció si volem alimentar a un món cada cop més poblat i alhora no augmentar les terres de cultiu i preservar un entorn natural. I si l’ús de organismes modificats genèticament en poden ajudar, endavant. Això si, amb rigor, però sense supersticions dogmàtiques.

Índex

  1. Introduction. Catastrophic calamities and clucking cacophonies.
  2. Crops and weeds. It’s hard to be a wild thing when you’re domesticated.
  3. Plant biotechnology. The magic of making GM plants.
  4. Gene flow. It’s a weed, it’s a transgene, it’s a superweed!
  5. Contamination. Transgenes in Mexican corn?
  6. Killer corn. Monarch butterfly exterminators?
  7. Better living through biology. Not killing the good insects by accident.
  8. Bt resistance management. Getting off the treadmill.
  9. Swap meet from heck. Trading sequences between viruses and transgenes.
  10. Superweeds revisited. Tall stacks of transgenes and waffling gene flow.
  11. Green and greener. Environmentalism, agriculture and GM plants.
  12. Futurama. Greenetic engineering for a greener tomorrow.
  13. Conclusion. Out of right field and into home.
  14. References.

Deixa un comentari