Ortografia

En aquest apartat podeu consultar la teoria que de vegades tanta falta ens fa…

  • NORMA GENERAL D’ACCENTUACIÓ
S’accentuen els mots aguts acabats en –a, –e, –i, –o, –u, –as, –es, –is, –os, –us, –en, –in. romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú,callaràs, entès, espantadís, arròs,pallús, comprèn, Dublín.
els mots plans acabats en terminacions que no siguin –a, –e, –i, –o, –u, –as, –es, –is, –os, –us, –en, –in. exàmens, fenòmens, plàncton,portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer,còncau, correguérem, monòlit.
tots els mots esdrúixols, acabin com acabin. Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria,harmònium, període, diòptria.
No s’accentuen els mots que no s’incloguin en la norma anterior ni els monosíl·labs. menjaran, cantareu, remei, examen,corregueren, fenomen, Maria, sortissis,Caucas, pa, vi, sa.
  •  L’ACCENT DIACRÍTIC
Alguns monosíl·labs i alguns altres mots que segons les normes tampoc no s’haurien d’accentuar porten accent diacrític, és a dir, per a distingir-los d’altres mots. Els més usuals són els següents:

bé (contrari de malament) pèl (i repèl, contrapèl…)
béns (propietats) què (interrogatiu i relatiu fort)
bóta (recipient per al vi) rés (pregària)
cóc (com coca) ròssa (bèstia vella)
cóm (menjadora) sé (del verb saber)
Déu (i adéu, pregadéu…) séc (plec)
dóna i dónes (del verb donar) sègle (sègol)
féu (passat del verb fer, i desféu, reféu…) sèu (greix)
jóc (d’ajocar) sí (afirmació)
Lés (població) sóc i só, és, són, fóra (del verb ser)
mà (part del cos) sòl (terra, i entresòl, subsòl)
més (de quantitat) té (del verb tenir)
mèu (miol) tòt (broc gros)
mòlt (participi del verb moldre) ús (d’usar)
món (i rodamón) véns, vénen (del verb venir)
móra (fruita) vés (del verb anar)
nét/a (i renét/a, besnét/a…) véu (passat del verb veure)
ós/óssa (animal) vós, nós (pronoms forts)

 

  • L’APÒSTROF
L’apòstrof reflecteix en l’escriptura l’elisió d’un so en la llengua parlada.

Norma general

Article masculí s’apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): l’home, l’ingrat, l’arc.
no s’apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.
femení s’apostrofa davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l’Anna, l’organista, l’Índia, l’única (però: la unilateralitat, la innecessària).
no s’apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra).
davant de i i u consonants, és a dir, davant de diftong creixent: la hiena, el iogurt.
davant del prefix negatiu a: la anormalitat.
Preposició de s’apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d’herba, d’altres, d’universitat.
no s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i.
davant de i i u consonants: de iens, de iod.
davant del prefix negatiu a: de asimètric.

 

Pronom s’apostrofa
davant de verb començat en vocal: m’està, n’agafa, s’integra, l’obté.
darrere de verb acabat en vocal: compra’n, porta’l, pondre’s, porta’ns.
en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te’n, la’n, se’m, te’ls, li’n, n’hi.
no s’apostrofa us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us.
la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

 

  • LA CONTRACCIÓ

La contracció és el procés provocat per l’encontre de dues formes, de les quals una acaba en vocal i l’altra comença també en vocal o en hac, que consisteix a simplificar en una de sola aquestes dues vocals (o vocal i hac).

Les preposicions de, a, per es contrauen davant l’article masculí singular o plural (el, els), i la partícula ca, davant l’article personal. Així en resulten les següents formes: del / dels; al / als; pel / pels; cal / can.

 

de+el: del pare                              per+el: pel camí

de+els: dels nois                           per+els: pels camps

a+el: al poble                                 ca+el: cal metge

a+els: als avis                                 ca+en: can Genís

 

Cal fer, però, dues precisions:

–  Si el mot comença en vocal, aleshores no es farà contracció, sinó que s’apostrofa.

Així, “del noi”, però “de l’avi”; “can Pep” o “cal Pep”, però “ca l’Eduard” o “ca n’Eduard”.

–  Si es tracta de la preposició composta per a, sols es contrau la “a”. Aleshores, en resulten les formes per al,  per als.

Així, es diu: Aquest espectacle està muntat pels nens (“són els nens els qui el munten”), a diferència de quan es vol dir Aquest espectacle està muntat per als nens (“està destinat als nens”).

 

  • EL GUIONET

El guionet és un signe gràfic que consisteix en un guió curt (-), com el que s’empra per a separar els elements de certs compostos o es posa al final d’una ratlla quan cal trencar un mot que no hi cap complet.

Quines paraules s’escriuen amb guionet?

  • Les paraules compostes el primer element de les quals acaba en vocal i el segon element de les quals comença en r, s i x.

És un somiatruites i un poca-solta;l’altre dia de poc que no cau per un penya-segat

  • Les paraules compostes quan l’ortografia podria tenir lectures errònies.

Mont-roig és un poble del Baix Camp

  • Les paraules compostes el primer element de les quals s’accentua.

Aquell noi pèl-roig és el veí nou

  • Les paraules compostes el primer element de les quals és un punt cardinal.

Aquell noi nord-americà se’n va anar a viure a Sud-àfrica

  • Les paraules compostes amb el prefix no i un substantiu.

Gandhi defensava la no-violència

  • Les paraules compostes repetitives.

Tot i que feia un xim-xim, ell caminava xino-xano

  • Algunes paraules compostes, per tradició.

Abans-d’ahir vaig anar corre-cuita fins aquell cul-de-sac

Quines paraules s’escriuen sense guionet?

  • Les paraules construïdes amb un prefix.

L’exconseller es va fer un autoretrat

  • Les paraules construïdes amb una forma prefixada acabada en o i i.

L’altre dia vam veure un audiovisual sobre la nova piscifactoria de Chagüite Blanco