Author Archives: mfernand

Màrius Rock ( Júlia Olarieta 1ESO-D)

Activitat de reforç.

Els alumnes hem proposat les cançons que més ens agraden , escolteu-les i ompliu els forats.

PAU (ELS PETS)

Pau treballa i ________

repassa apunts i llibres
sota el ______ mig d’amagat

d’una petita oficina
on es guanya la _____

amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera
amb dos ___________ de feina
i un marroquí mig ________

i a l’habitació somia
amb una ______
que viu al bloc que hi ha al ______.


Pau és com la resta,
quan ___ molt molesta
les _________ dels locals.

Però al mateix temps es mou,
vol canviar el món.

Pau no espera des de la _______

Pau te clar que no vol renunciar.
Pau no es queda ________ al terra
Pau demà tornarà a començar.

Pau te proves cada dia
de la pornografia que escampa
el mon _______l.

Pau hi ha cops que desespera
però sap que no hi ha ______

en un combat tan desigual.

Pau no és cap _____
no te vocació
de ser carn de ________
Però per dormir tranquil
ha de seguir.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau te clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra,
Pau demà tornarà a __________.

Màrius Torres, poeta(per Francesc- 1C)

MÀRIUS TORRES
FRANCESC ( 1r-C)

BIOGRAFIA
Màrius Torres i Perenya va néixer a la ciutat de Lleida, el 30 d’agost de l’any 1910. El seu pare, Humbert Torres, era metge i va ocupar diversos càrrecs polítics: va ser alcalde de Lleida, vice-president del Parlament de Catalunya i diputat del Parlament espanyol. El seu avi patern també era metge, i el matern, advocat i catedràtic de Literatura a Lleida.

Va estudiar el batxillerat al Liceu Escolar de Lleida del 1920 al 1926. Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona, seguint la tradició familiar. A Barcelona, al carrer Urgell, on va viure amb altres companys, va fer amistats que durarien tota la vida. L’any 1933, durant el viatge de fi de carrera, va tenir l’oportunitat de visitar les ciutats de Florència, Gènova i París. En tornar va continuar estudiant Medicina i es va especialitzar en la investigació i tractament de les malalties que pateix l’aparell digestiu.

Va escriure una comèdia que portava el títol Un fantasma com n’hi ha pocs, obra que, entre els anys 1933 i 1936, els seus cosins van presentar al certamen literari Ignasi Iglésias i es va perdre. L’any 1935 va agafar una infecció gripal que es va complicar. Cap a finals d’any va haver d’ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena. Allí el visitava sovint l’escriptor Joan Sales, amb qui es va cartejar del 1936 al 1941, i entre ambdós es va crear una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel.lectuals. Al sanatori també va conèixer Mercè Figueres –la Mahalta dels seus poemes– una noia amb qui Màrius Torres va compartir lectures, passejos i converses.

El 9 de desembre de 1936, va emprendre la redacció d’un diari adreçat al seu germà, amb la intenció d’anotar les impressions i sentiments que tenia i tindria mentre durés la guerra civil espanyola. Hi han quedat reflectides les seves inquietuds polítiques, així com el seu amor per Catalunya. Més endavant, va iniciar un altre diari i va abandonar la redacció del primer. En aquest segon, hi va anotar ressenyes i comentaris diversos de caire artístic, musical i literari. D’altra banda, en els primers anys de la guerra civil, va escriure amb el pseudònim Gregori Sastre, per a «L’Ideal» de Lleida.

Al sanatori, va dedicar molt de temps a estudiar entre altres matèries, medicina, grafologia i filosofia; també va lliurar part del temps a la lectura de clàssics, com Verlaine i els trobadors medievals. D’altra banda, va traduir poemes a l’anglès, i el francès; i, sobretot, escrivia poesia. El 1940 va agreujar-se la malaltia que patia i, aleshores, es va veure obligat a estar enllitat. Al cap d’un parell d’anys, el 1942, va ser traslladat al Mas Blanc, que era a la vora del sanatori, on Torres va iniciar estudis d’harmonia, amb l’objectiu d’arribar a musicar alguns dels seus poemes, cosa que no va poder aconseguir ja que va morir el 29 de desembre del mateix any a Puigdolena. Va ser enterrar al cementiri de Sant Quirze Safaja.

Pòstumament, el seu amic Joan Sales, aleshores exiliat a Mèxic, va editar conjuntament amb el grup de “Quaderns de l’Exili” el volum Poesies (1947) a Coyoacan. En aquesta primera edició, hi recollia noranta-sis poemes, i a la tercera edició, n’hi va incloure trenta més. A la quarta n’hi va afegir encara vint-i-dos més, algun conte i alguna carta, precedits d’una profunda “Notícia biogràfica”, signada pel mateix editor.

LA CIUTAT LLUNYANA

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: – la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

L’INSTITUT “MÀRIUS TORRES”
Actualment, a la ciutat de Lleida, on va néixer el poeta, hi ha un centre d’educació secundària, on l’any 1978, per iniciativa del professor Jordi Pàmias, va anomenar-se Institut de Batxillerat Màrius Torres.

http://www.uoc.edu/lletra/noms/mtorres/index.html