El 20 d’abril de 1792 es va proclamar a París la declaració de guerra contra Àustria. Quan el baró de Dietrich, alcalde d’Estrasburg, va saber la notícia, va convidar a sopar a la seva casa a un grup d’oficials, en la nit del 24 del mateix mes.
En aquest grup d’oficials es trobava Claude-Joseph Rouget de Lisle, capità d’enginyers de la guarnició d’Estrasburg. En aquesta reunió, l’alcalde li va demanar que creés un himne patriòtic per a l’esdeveniment que celebraven. Rouget de Lisle va compondre dit himne i li va donar el títol de “Chant de guerre pour l’armée du Rhin” (Cant de guerra per a l’exèrcit del Rin) i l’hi va dedicar al Mariscal Luckner.
Més tard, al juny d’aquest mateix any, en un banquet que es va oferir a un grup de soldats, els va ser lliurat a cadascun la còpia de l’himne en qüestió, que els soldats van aprendre ràpidament. D’aquesta manera es va anar estenent per tot el país la lletra i la música.
En el mes de juliol, un general de l’exèrcit d’Egipte, anomenat François Mireur, es trobava a Marsella encarregat de preparar la marxa dels voluntaris de Montpeller i de Marsella. Coneixia l’himne i el va presentar a la seva gent amb el títol de “Chant de guerre aux armées aux frontières” (Cant de guerra per als exèrcits de les fronteres). La tropa dels voluntaris el va aprendre i el van usar com cançó de marxa. I així van entrar a París el 30 de juliol de 1792, entonant marcialment l’himne compost mesos enrere per Rouget de Lisle. Els parisencs els van acollir amb gran entusiasme i van batejar el cant com La Marsellesa.

http://revolucio-francesa-desdesantacolomadequeralt.wikispaces.com/