Monthly Archives: febrer 2011

La mañana (Peer Gynt)

Cançó proposada per treballar a quart de primària. És una melodia fàcil del compositor norueg Edvuard Grieg. Pots escoltar la versió per a flauta, mirar el vídeo o consultar la partitura en format PDF

grieg

El dramaturg i poeta noruec Henrik Ibsen va escriure “Peer Gynt” en 1868, encarregant la corresponent música d’escena al compositor noruec Edvard Grieg (1848-1907), qui trigaria dos anys a compondre-la. La música per a aquesta representació va acabar convertint-se en dues suites per a orquestra. La més famosa és la Suite Nº 1, que comença amb una popular barcarola que descriu l’alba, “El matí”.

Peer Gynt, un jove camperol, acudeix a les noces d’Ingrid, de la qual està enamorat, per impedir l’enllaç, així que la va raptar. Però l’abandonà poc després a la muntanya.
Allà sedueix a la filla del Rei de la Muntanya, la qual vol casar-se amb ell. Una mica després mor la mare i en anar al seu comiat, s’assabenta per Solveig, que és buscat al poble pel segrest d’Ingrid, i decideix fugir. Però abans de fugir li promet a Solveig que tornarà a buscar-la quan sigui ric. I ella promet esperar-li eternament.

Per això es dedica a recórrer el món protagonitzant moltes aventures. Així, viatjant pel desert del nord d’Àfrica es fa ric i coneix a la bella Anitra, que balla per a ell i de la qual s’enamora. No obstant això, perd tota la seva fortuna lliurant a la bella Anitra.

Després de moltes aventures, vell i pobre, Peer Gynt torna al seu poble buscant a Solveig que, com va prometre, li ha estat esperant. I tots dos són feliços fins a la fi dels seus dies.

(Edvard Grieg Hagerup; Bergen, 1843 – 1907) Compositor noruec considerat el principal representant de la música nacionalista del seu país. Edvard Grieg Va iniciar la seva formació musical amb la seva mare, Gesine Judith Grieg, que era pianista i havia estudiat amb Albert Methfessel a Hamburg. El 1858 va tenir lloc un esdeveniment rellevant per a la formació musical del compositor noruec: un amic dels Grieg, el compositor i violinista Ole Bull, els va fer una visita en el transcurs de la qual va escoltar tocar el piano al jove Edvard. Va quedar tan impressionat que va convèncer als seus pares perquè ho enviessin a estudiar al Conservatori de Leipzig.

La música de Grieg té aires de vida campestre i de contacte amb la natura, aspecte que va tenir molt de pes a la vida del músic. Grieg va escriure nombroses cançons, en part perquè la seva don, era la seva font d’inspiració, a més d’una excel·lent intèrpret de les seves melodies. Els temes de les seves cançons solen ser amorosos, o populars basat en poemes tradicionals noruecs.

El 1898, els seus esforços per a la difusió de la música del seu país van culminar amb la creació del primer festival de música de Noruega, que es va celebrar a Bergen. Per a aquest esdeveniment va compondre les seves populars Danses Simfòniques Op 64, basades en les cançons de Lindeman. La seva salut es va deteriorar, però va continuar donant concerts en ciutats estrangeres com Varsòvia i París. El 1906 va compondre la seva última obra, els Fire salmer (Quatre salms), basats en melodies populars.

PIRATES DEL CARIBE

bso_piratas_del_caribe_pirates_of_the_caribbean-frontal

Cançó proposada per interpretar a 6è de Primària. Recorda que el compàs és compost, 6/8, i que en aquest cas la unitat de temps és la corxera, i no la negra. Has d’interpretar aquesta cançó amb una intenció d’acció, tal i com sóna a la BSO “Pirates del Caribe“. TAmbé has de recordar que estem en una tonalitat de Re menor (relatiu a la que hem treballat a classe, Fa Major). Així que tots el si són bemolls (per a qualsevol dubte consulta la taula de digitacions que està al bloc a la categoria GENERAL).

Pots descarregar-te la partitura de nou en format PDF, escoltar la versió per a flauta o veure un vídeo d’una orquestra interpretant l’audició. Mira els següents enllaços:

hes-a-pirate PDF

piratas (versió per escoltar)

http://www.youtube.com/watch?v=4Cobcs1nT04 Enllaç per visualitzar

És la última peça de la BSO de Maldición de la Perla Negra”. La música per a “Piratas del Caribe: La Maldición de la Perla Negra” va tenir partitures rebutjades i treballs fets a última hora. La partitura del compositor  Alan Silvestri (fins a les hores habitual del director de la pel·lícula Gore Verbinski), va ser rebutjada poques setmanes abans de l’estrena de la pel·lícula, donant la responsabilitat a en Klaus Badelt. Klaus Badelt, havia meravellat amb el seu “The Time Machine” a molts, i es va comptar també amb la col·laboració de Hans Zimmer. Però amb poc temps és molt difícil demanar grans resultats, així que al llistat de compositors que van escriure música addicional puja fins a vuit: Ramin Djawadi, James Dooley, Nick Glennie-Smith, Steve Jablonsky, James McKee Smith, Blake Neely, Geoff Zanelli y Trevor Morris.

Badelt i els altres compositors d’estudi, van optar per el so Mevia Ventures, una música més contemporània amb un cert aire sintetitzat. Els temes principals de la pel·lícula són “The Medallion Calls” i “The Black Pearl”. Aquets dos leit motivs es repeteixen durant tota la partitura, a més d’un tema d’acció molt mogut, que podem sentir a  “Bootstrap’s Bootstraps” o “He’s a Pirate”, posant música a gran part de les seqüències d’acció de la pel·lícula. Tot aixó deixa clares les intencions del/s compositor/s que no pretenen crear un so pirata, sinó temes d’acció.