Aquest és el resum de la segona part del text de la Neus Sanmartí: L’AVALUACIÓ VISTA COM A ACTIVITAT PER COMPROVAR QUÈ S’HA APRÉS
L’avaluació també ha de servir per comprovar si s’han assolit els objectius i per saber què falta per assolir-los.
L’avaluació per competències comporta reconèixer si s’és capaç d’utilitzar els coneixements en l’actuació. Per tant, l’assoliment de les matèries comporta l’assoliment de les competències i viceversa.
En aquest sentit, els projectes interdisciplinaris, són un bon instrument per avaluar la competència.
En tota avaluació cal tenir en compte els objectes i els criteris d’avaluació que han de ser coherents amb els objectius d’aprenentatge.
Tipus de tasques i d’activitats per a l’avaluació final dels aprenentatges
Les preguntes fonamentalment reproductives no avaluen la competència.
Al llarg del procés d’aprenentatge fem diferents activitats que podem utilitzar com a avaluació. Es tracta d’escollir aquelles que ens permetin utilitzar algun component concret de la competència .
Per tant, no té gaire sentit fonamentar l’avaluació en una prova final, més aviat hem d’avaluar en moments diferents i amb activitats diferents.
Una bona eina que facilita aquest tipus d’avaluació és la carpeta d’aprenentatge (portfoli).
L’alumne hi recull les diferents activitats que fa al llarg de l’aprenentatge i les reflexions del procés ( què em falta aprendre, com ho puc fer…) A partir de les dades recollides es dedueix la qualificació.
Una altra font important de dades són les activitats que es realitzen amb la finalitat explícita de comprovar què s’ha aprés. Aquestes activitats han de ser contextualitzades, productives i complexes:
- Contextualitzada: té a veure amb la realitat i demana com actuar i perquè.
- Productiva: no reprodueix literalment les activitats que s’han fet per aprendre. Ha d’avaluar si l’alumne és capaç de transferir coneixement.
- Complexa: obliga a l’alumnat a mobilitzar saber diversos i interrelacionar-los.
Relació entre els objectius d’aprenentatge competencials i els criteris (i instruments) d’avaluació
Cal compartir amb l’alumnat els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació.
Un criteri d’avaluació és un enunciat que expressa el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relació amb els objectius de l’etapa, de l’àrea o de la unitat didàctica.
La finalitat dels criteris d’avaluació és explicitar en què ens fixarem per comprovar la qualitat amb la qual s’ha realitzat l’activitat escollida.
Els criteris d’avaluació poden ser criteris de realització o criteris de resultats.
Per concretar els criteris d’avaluació cal definir indicadors d’avaluació que ens diran els aspectes concrets en que ens fixarem.
Qualificació del grau de competència
Un cop feta l’avaluació per competències, com arribem a una qualificació?
En primer lloc s’han d’identificar els components de la competència i en quines unitats o activitats es treballen i en quines s’avaluen més específicament.
En segon lloc s’han de definir els criteris d’avaluació, de realització i de resultats, i identificar els nivells d’assoliment
Finalment s’han de fixar els indicadors. Un indicador és l’acció concreta que s’observa en la realització d’una tasca.
És necessari concretar-los per garantir l’objectivitat i perquè els alumnes reconeguin les diferències entre una producció més bona i una altra que no ho és tant.
Si la competència es demostra posant en joc diferents sabers, no es pot qualificar amb una mitjana de diferents notes.
Una eina útil per organitzar la valoració competencial és la rúbrica.
Una rúbrica és una matriu que relaciona d’una banda els criteris de realització de l’altra els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment. Els nivells es poden associar a una nota.
Atenció a la diversitat que evidencia l’avaluació
L’avaluació fa molt evident la diversitat de l’alumnat.
És necessari planificar actuacions per atendre aquesta diversitat des del moment que es detecta la dificultat o l’avorriment.
Algunes propostes per atendre la diversitat són:
- Espais de consulta amb el professorat
- Ajuda entre iguals
- Establiment de rutines
- Materials didàctics diversos
- Evitar activitats repetitives
- Contractes de treball
- Plans Individuals
- Programes flexibles de diversificació curricular
- Inventar constantment noves maneres d’atendre tot tipus d’alumnes
El 85% de l’alumnat hauria d’arribar a desenvolupar, com a mínim un nivell mitjà de cada competència.
Compartició dels resultats de l’avaluació amb les famílies de l’alumnat
L’avaluació ha de ser transparent en totes les seves dimensions.
Després de cada sessió d’avaluació el tutor o tutora ha d’informar per escrit la família en relació al procés d’aprenentatge intentant compartir el màxim d’informació possible perquè la família entengui les causes de les dificultats del seu fill o filla i pugui ajudar.
Tradicionalment sembla que les notes numèriques donen una informació més clara, però se’ls ha d’explicar als pares que dues notes iguals poden tenir orígens diferents i que la nota numèrica no els permet saber com ajudar el seu fill.
D’altra banda també és important compartir amb les famílies què s’entén per competència, les característiques de les activitats que fem a l’aula per aprendre i els criteris d’avaluació.
Estratègies útils per aconseguir-ho són:
- Plantejar alguns dels informes a partir de criteris d’avaluació
- En les reunions de curs explicar què es considera un treball ben fet i com es pot ajudar a millorar-lo.
- D’acord amb l’AMPA, fer un butlletí periòdic en el qual es parli de competències, criteris d’avaluació…
Aquestes estratègies no exclouen els informes tradicionals. Tot i que no és obligatori utilitzar els termes quantitatius per comunicar els resultats a les famílies, també és raonable que els pares coneguin el que constarà a l’expedient de l’alumne.
A partir d’aquest resum, feu les vostres aportacions en forma de comentari per anar confeccionant el nostre treball de grup.
Per obrir el debat proposem les preguntes següents:
- Quins sistema us sembla més fàcilment aplicable, el del portfoli o les activitats explícites d’avaluació?
- És fàcil compartir amb l’alumnat els criteris d’avaluació? i amb les famílies?
- L’equip docent acorda sistemàticament els indicadors d’avaluació?
- Coneixeu altres sistemes per transformar els nivells d’assoliment de la competència en qualificacions?
- Què en penseu del 85% de nivell mitjà mínim que demana la Comunitat Europea?
Alfons, quina feina! Has fet una molt bona síntesi de la segona part del document de la Neus Sanmartí. Moltes gràcies!.
M’animo a encetar el debat amb les meves aportacions.
Crec que per començar, hem de tenir molt clar que la funció de conèixer quins han estat els resultats d’aprenentatge, és una més de les funcions que li podem atribuir a l’avaluació. Cal remarcar el paper de la funció reguladora de l’avaluació, segurament prioritària per incorporar a les pràctiques ordinàries a les nostres aules.
Algunes de les qüestions que planteja la Neus S. com a requisits que hauria de contemplar avaluació final, també hi són presents en l’avaluació reguladora.
Estem parlant d’avaluació de les competències, per tan requereix que les activitats habituals que es plantegen als alumnes també tinguin clarament un enfoc competencial. La interdisciplinarietat que es requereix per avaluar la capacitat de mobilitzar diferents tipus de sabers de manera interrelacionada, és necessària que s’exerciti en el desenvolupament dels curriculums a través de projectes interdisciplinaris de forma més o menys habitual.
La necessitat d’expressar de manera explícita als nostres alumnes a quins objectius respon el plantejament de les activitats i quin grau d’aprenentatge se n’espera, és una pràctica, encara poc habitual als nostres centres. Sovint se’ns fa difícil concretar-los, perquè l’educació forma part d’un continuum i acotar en moments determinats costa. Crec que fer palesa la intencionalitat del docent ajuda enormement a l’alumne a implicar-se i autoregular-se en el procés d’aprenentatge. Els instruments del portfoli o carpeta d’aprenentatge ajuden a fer conscient a l’alumne del seu progrés i de les seves dificultats en l’assoliment dels objectius compartits.
Trobo molt interessant l’ús de la rúbrica, com a recurs per concretar la gradació d’un determinat objectiu, i fer-ho de manera objectiva amb referents que poden ajudar a l’alumne a autoreconèixer-se.
Totes aquestes actuacions comporten compartir de manera continuada amb l’alumnat les valoracions del seu aprenentatge i la cerca de recursos i propostes per ajudar a superar les dificultats.
Crec que també és convenient anar introduint a les famílies en el canvi d’enfoc de l’avaluació. Cada centre en funció de la seva realitat haurà d’anar trobant la manera d’informa-les i de forma progressiva acompanyar-les en aquests enfocs de l’avaluació.
Estic d’acord a observar la importància de les dugues funcions que ens explica la N. Sanmartí, la reguladora i la dels resultats.
Crec que la funció reguladora ens ha de servir per aplicar aquesta forma de treballar a l’aula mentre que la dels resultats és, potser, la que ens pot treure el dubte, gairebé constant, de com traduir el grau de coneixement de l’alumne a l’hora de promocionar, avaluar o informar les famílies.
De tota aquesta vessant “qualificadora” em semblen molt interessants dugues maneres de treballar: el portfoli i les rúbriques.
El portfoli, a més de donar informació al docent del progrés de l’alumne, fa evident a l’aprenent del seu estat, el que li costa i el que fa bé, on s’ha d’esforçar més i quins són es seus punts forts.
Les rúbriques, d’altra banda, són una bona manera de transformar el nivell d’assoliment competencial de l’alumnat en qualificacions. A més, són una molt bona guia pel nen o la nena per saber què li demanem i com pot aconseguir-ho. S’adapten als ritmes d’aprenentatge i serveixen d’auto-avaluació.
Les dugues eines, crec jo, tenen un punt en comú fonamental, compartir objectius, criteris i indicadors. Aquest, segons la meva opinió, és l’aspecte més desatès a la majoria dels nostres centres.
Avaluar per competències comporta un treball profund de coordinació prèvia i consens entre docents per establir què volem avaluar i, per tant, què volem que els alumnes aprenguin.
També s’ha de millorar la participació de l’alumnat en aquest aspecte i, finalment, el coneixement de les famílies.
Molt sovint compartim amb l’alumnat els criteris per avaluar-los. De vegades, no sempre, els elaborem conjuntament. Però les famílies, els fem arribar sistemàticament els criteris que utilitzem per avaluar els seus fills? I encara més, estaríem disposats a compartir amb elles la elaboració o tria d’aquests criteris?
Crec que la clau està en aquest aspecte, objectius, criteris i indicadors compartits tant en la difusió com en la elaboració i, en la mesura del possible, entre docents, alumnes i famílies.
Aquesta és la meva opinió sobre el resum de la Neus Sanmartí.
1. Portfoli o activitats explícites d’avaluació?
Crec que el sistema ideal hauria de ser una combinació de tots dos
doncs el primer aporta el punt de vista i de compromís dels alumnes (a
més, pot estar exempt de rigor didàctic) i el segon, el del
professorat.
2. És fàcil compartir amb l’alumnat els criteris d’avaluació? I amb
les famílies?
Fàcil no ho pot ser perquè es tracta d’un àmbit que té la seva base
didàctica i per tant, qui dominen el tema són els professionals
(professors). No obstant, crec que sí s’ha de compartir-los amb
l’alumnat i les famílies doncs tenen dret a saber què i com s’avalua,
si bé la informació a facilitar-los ha de ser absolutament
intel·ligible i comprensible per a ells, allunyat de tot tipus de
tecnicismes.
3. L’equip docent acorda sistemàticament els indicadors d’avaluació?
Si no ho fa ho hauria de fer doncs, al·ludint al que s’ha dit en la
pregunta anterior, els qui són els tècnics en la matèria són els
professors. A més, els indicadors d’avaluació poden ser un reflex de
la línia pedagògica del centre tot i que han de ser el suficientment
flexibles perquè no ni ha dos cursos escolars iguals de la mateixa
forma que no hi ha dos alumnes iguals; per tant, cada any s’haurien
d’anar adaptant a la realitat dels alumnes que tenim.
4. Coneixeu altres sistemes per transformar els nivells d’assoliment
de la competència en qualificacions?
A aquestes alçades no crec que hi hagi res per a inventar; el que sí
penso que es pot incorporar és l’àmbit autoavaluatiu de l’aprenentatge
que els alumnes puguin realitzar atès que se’ls pot involucrar en el
procés de l’avaluació i tenir en compte la seva opinió quant a en què
han fallat, com ho han superat, en què poden millorar, quin grau de
comprimís han adquirit, etc …
5. Què en penseu del 85% de nivell mitjà mínim que demana la Comunitat Europea?
Com a quantificació genèrica no em sembla malament però hem de ser
realistes; una cosa és el grau d’assoliment al que hem de tendir (com
a mínim, a mig termini) i una altra és que el grau d’assoliment que,
curs rera curs, s’anirà obtenint doncs com ja he dit abans, no tots
els grups-classe són iguals d’un any per l’altre i això fa que un
nivell assolit sigui satisfactori a l’acabar un curs i, al curs
següent s’obtingui un grau més gran però en canvi no sigui tan
satisfactori perquè el grup classe que hem tingut potencialment podia
donar més de si.
Mª del Pi Ferrando
Molt bé Mª del Pi.
Veig que has seguit les preguntes per fer la teva reflexió.
Estic molt d’acord quan dius que si volem compartir amb famílies i alumnes els criteris d’avaluació hem de ser planers i concrets. Però creieu que els mestres som esl unics que podem elaborar-los? Podem comptar amb l’ajuda de famílies i alumnat sense deixar de banda la nostra obligació i la nostra aportació professional?
D’altra banda, a mi tambe em sembla que els indicadors han de ser flexibles i adaptables a cada curs, però també hauríem de trobar un sistema que ens ajudés a ser àgils i eficients a l’hora de triar-los i consensuar-los.
Dsprés de l’anàlisi de la Dolors, l’Alfons i la Mª del Pi ja no puc afegir més. Només uns apunts que tenen a veure amb un altre aspecte de l’avaluació i que, si us sembla bé, proposo per parlar-ne algun divendres.Nosaltres a l’escola estem revisant criteris d’avaluació i ens preguntem quins són els de la resta d’escoles de Ciutat vella. No acabem de fer diana en questions tan terrenals com ara amb quantes àrees “suspeses” es supera un curs/cicle? Totes les àrees tenen el mateix pes en l’avaluació a l’hora de donar per superat un curs/cicle? Un PI superat suposa també superar un curs/cicle? … Paral.lelament parlarem en claustre de criteris i d’indicadors (la lectura de la Neus Sanmati és prou il.lustrativa í la farem arribar als diferents cicles).
Jo també crec que els criteris d’avaluació són un tema important, Teresa. Ja he dit més amunt que em sembla prioritari que cada centre estableixi criteris i indicadors en col·laboració dels alumnes i, si és possible, de les famílies.
Quant als aspectes més “terrenals” com dius tu, em sembla que és l’etern debat…. hi ha instruccions sobre alguns punts però no està del tot clar.
Potser si que ho hauríem d’incloure en alguna de les nostres trobades.