A la biblioteca hem llegit el conte “MIRALL” de l’autora coreana Suzi Lee.Realment ens ha sorprès molt aquesta història!Una història on cadascun de nosaltres hi hem trobat diferents interpretacions i hi hem dit la nostra. Una història que juga amb la imatge d’un mateix reflectida en un mirallLa línia que separa les dues pàgines serveix de frontera entre la il·lusió i la realitat i esdevé tot un símbol del món simètric.El contrast entre el món real i l’imaginari ens condueix cap a un final inesperat.Podem traspassar el llindar de la realitat? On és la frontera entre el real i l’imaginari? Com ens veiem a nosaltres mateixos? Veiem la nostra vida reflectida? O és la imaginació que ens mostra com som en realitat?Hem volgut experimentar el món de les simetries i del reflex, no només amb paraules, sinó amb el propi cos. Per això hem fet “EL JOC DEL MIRALL”. Per parelles hem preparat diferents figures simètriques que poguessin expressar alguna cosa que el llibre ens ha fet sentir. Després ho hem provat amb moviment. El moviment ens ha suggerit el so i, d’una manera totalment improvisada hi hem posat sons fent percussions també amb el nostre cos.Tot plegat ha estat un experiment que ha partit de les converses i les reflexions que el conte ens ha suggerit. I és que aquest conte, com diu la senyoreta, “té molt de suc”!!Us deixem una mostra del nostre experiment i per suposat que us recomanem, tant als nens com als pares, que us mireu aquest llibre…però, aneu amb compte… DARRERE UN MIRALL…HI POT PASSAR QUALSEVOL COSA!
La biblioteca de l’escola acaba d’ampliar el seu fons amb una magnífica col·lecció de llibres clàssics juvenils.
I tot gràcies al diari ARA i a una família de l’escola que, a l’adquirir una col·lecció, han donat el nom de la nostra escola perquè el diari ens regalés una segona col·lecció, promoció especial que aquest mitjà de comunicació està duent a terme aquest curs i que fa possible que les escoles puguin gaudir d’aquesta gran col·lecció.
Títols tan entranyables com “Alícia al país de les meravelles”, “Peter Pan”, “Matilda” o la “Volta al món en 80 dies” per citar-ne només alguns, estan ja a la prestatgeria i ben aviat tothom qui vulgui els podrà demanar en préstec i emportar-se’ls a casa on, potser, fins i tot els pares, avis o germans tindran ganes de llegir-los o rellegir-los, perquè els clàssics, que per això ho són, no passen mai de moda!!
GRÀCIES JOAN I ROSA PER HAVER PENSAT EN NOSALTRES I GRÀCIES AL DIARI ARA PER LA GRAN TASCA QUE ESTÀ FENT!
(Aquests dies podreu veure els llibres exposats al vestíbul de l’escola)
Aquesta era la pregunta inicial i cada setmana hem afegit una pista per descobrir l’enigma…
Algú va descobrir el personatge ja amb la primera pista. D’altres ho van fer més endavant…
Al final, amb totes les respostes correctes s’ha fet un sorteig i s’han obtingut les següents guanyadores:
Premi amb només una pista: ALBA ÁLVAREZ DE 5è A
Premi amb dues pistes: ANDREA SERRANO DE 4tA
Premi amb tres pistes: ONA ARROM DE 2n A
Premi amb quatre pistes: SÍLVIA HERNÀNDEZ DE 3r A
EL PERSONATGE DESCONEGUT ERA… TINTÍN
MOLTES FELICITATS A LES GUANYADORES PER SER TAN PERSPICACES I TAN BONES LECTORES!!!
Ah, i esperem que al proper concurs els nois també surtin guanyadors, que aquesta vegada només han sortit noies…! Però tant se val si són nois o noies, la qüestió és que tothom participi i que tothom s’ho passi bé concursant i, sobretot, llegint!!
A la biblioteca a més de fer el préstec de llibres, també expliquem contes. Contes de tota mena: “Contes silenciosos“, com aquells que ens van fer recordar els clàssics; contes divertits, com “La gallina que va pondre un ou”; contes que s’expliquen cantant, com “Paf, el drac màgic” i de vegades contes ambientats amb una música de por i d’intriga i amb els quals ens deixem endur per les imatges plenes de misteri i emoció, com ha estat el cas d’aquesta setmana que hem explicat el conte “Depredadors“.
En aquest conte les imatges en blanc i negre parlen per si soles. El silenci durant la lectura ja és tot un presagi de l’emoció per descobrir el desenllaç de la història. Després, la conversa flueix amb oportunes observacions tant de la narració, com de les il·lustracions…
Tot plegat ens ha motivat a fer un taller copiant aquest tipus d’il·lustracions que ens fan pensar en les ombres xineses. Només cartolines blanques i negres, tisores i cola… i els resultats han estat ben sorprenents…i és que quan una història ens captiva, tot resulta molt més fàcil!
FELICITATS A TOTS ELS ARTISTES QUE HI HAN PARTICIPAT
Un grup d’alumnes s’han posat d’acord i entre tots han muntat aquesta magnífica història. Una narració perfecte, una successió de fets que tenen un principi, un nus i un desenllaç. I amb el desenllaç…tornaríem a començar, com ells mateixos han descobert! Amb unes il·lustracions tan clares que no necessiten paraules. Parlen per elles mateixes. I el títol…fantàstic! Ells mateixos l’han escollit… i em sembla que no podien pas fer millor elecció! Moltes felicitats a aquests grans artistes!!
Els nens i les nenes de Primer ja saben escriure molt i molt bé. I no només això, sinó que, a més, inventen uns contes molt bonics i divertits. Aquí en teniu una mostra.
Com que han començat la lectura d’un llibre de pirates i princeses… aquest va ser el tema que van escollir i, entre tots, va sortir això:
EL PIRATA ENAMORAT
Hi havia una vegada un vaixell que navegava pel mar. Era un vaixell pirata i anava a capturar una princesa que vivia en una illa amb els seus pares, els reis.
Resulta que el capità pirata estava bojament enamorat d’aquella princesa, que es deia Rosa Maria.
Aviat van veure l’illa amb la seva ullera de llargavista i també van veure la princesa que estava al castell amb el seu pare.
Però de sobte un tauró blanc gegantí, va atacar el vaixell i es va menjar tots els pirates, menys el capità.
El capità va agafar una barqueta de rems i va poder arribar a la platja i llavors se’n va anar cap al castell i, decidit, va obrir la porta.
Al veure la seva estimada princesa, el pirata, sense rumiar-s’ho gens li va dir:
– Et vols casar amb mi, bonica?
-Sí!!!!- va respondre la princesa Rosa Maria, que sempre havia somiat casar-se amb un pirata de debò.
I llavors la princesa li va ensenyar el castell. Però el castell no va agradar gaire al pirata i se’n van anar tots dos junts cap a la platja.
Allà va agafar la barca i BRUUUUMMM! Els va sortir el tauró assassí. Llavors la princesa va agafar una espasa que hi havia a la barca i, sense pensar-s’ho dues vegades va matar el tauró.
I…SORPRESAAAA! De la panxa del tauró en van sortir tots els pirates que el tauró s’havia empassat sencers.
Tots van estar molt contents i se’n van anar a l’illa del costat, on hi havia un palau tan bonic com el de les amigues de la fada Marantega (que és una fada molt amiga nostra) i allà, enmig de moltes fades i molts unicorns, van fer un gran casori amb una festassa que va durar deu dies i deu nits!
Ah! I van viure feliços durant molt i molt de temps.
(Conte fet per tota la classe de les sirenes i els tritons de Can Serra)
Des de la biblioteca de l’escola us volem desitjar unes bones festes i el nostre desig és que els Reis d’Orient, el Pare Noël o potser el tió… us portin un bon llibre.
Per llegir, encara que sembli obvi, necessitem temps. Durant el curs anem sempre de bòlid: que si l’escola, que si les extraescolars, que si banyar, que si els deures…però ara, per fi, uns dies per trencar amb la rutina, per poder “viure” més a poc a poc i tenir temps per passar-ho bé, descansar i llegir. Perquè llegir és com somiar, com viure vides diferents i emocionants, com passar aventures i viatjar per terres fantàstiques…i, a més de passar-ho bé, que és el més important, llegir també ens omplirà de nous coneixements, de noves experiències i ens farà pensar…I això és bo, és bo per créixer i per seguir avançant en la vida.
Llegir, no ho podem pas dubtar, ens aporta múltiples beneficis, tant personals com per progressar en els nostres aprenentatges.
Què, ja sabeu quin llibre demanar? Vinga, que n’hi ha per triar i remenar: els contes clàssics de sempre, històries fantàstiques, còmics, poesia, llibres de coneixements per saber més dels temes que ens interessen ( dels animals, del cos humà, dels egipcis, dels rius que hi ha al món…). Només es tracta de saber què ens ve més de gust. I per fer-ho, podem apropar-nos a la llibreria. Ja ho veureu quin munt de llibres interessants que descobrireu!
A la biblioteca de l’escola hem descobert que també podem explicar contes sense dir cap paraula. A partir del llibre “CONTES SILENCIOSOS” de Benjamin Lacombe, hem pogut passejar-nos per les aventures de vuit contes clàssics: La Ditona, Pinotxo, En Barbablava, Els amants papallona, Alícia al país de les meravelles, La Caputxeta Vermella, La Bella Dorment i Peter Pan. A cada pàgina hi trobem una recreació de cadascun d’aquests vuit contes.
El llibre està fet amb pop-up, és a dir, amb una tècnica de dibuixos desplegables, que s’alcen en obrir la pàgina, molt bonics i suggerents. El text, totalment absent, no es fa necessari ja que la il·lustració suscita comentaris de tot tipus i provoca converses que giren al voltant dels contes de sempre i que serveixen per enriquir el bagatge que els alumnes en tenen, tant per aquells que ja els coneixen i els poden explicar, com per aquells que els descobreixen per primera vegada.
De dins d’una caixa, hem anat traient els diferents contes als quals fèiem referència. Tots ells ens han estat cedits en préstec per la biblioteca “Esteve Paluzie” i n’hem escollit algunes edicions força atractives amb il·lustracions diferents i en molts casos innovadores, per trencar una mica els estereotips als quals els nens estan acostumats i descobrir noves mirades artístiques. Així han pogut descobrir, per exemple, il·lustradors tan importants avui dia com Ignasi Blanch o bé Elena Odriozola, per posar només uns exemples, a banda del mateix Benjamin Lacombe, autor tant de “Els contes silenciosos” com també del llibre “Els amants papallona”.
A cada alumne li hem donat un cartellet amb el títol d’un dels contes per un costat i una petita ressenya per l’altre . Sense dir cap paraula, havien d’anar alçant-lo quan veien aparèixer la il·lustració corresponent.
Una vegada identificats, cada alumne ha anat llegint la seva ressenya i s’ha establert una conversa que en tots els cursos ha estat molt interessant: Hem vist quins finals tenen les històries, com les podem relacionar amb altres obres de la literatura, quines situacions actuals ens recorden, quines semblances i quines diferències tenen entre elles… en fi, hem fet una bona tertúlia literària i hem pogut endinsar-nos una mica més en els contes d’ahir, d’avui i, esperem que de sempre.
Els contes formen part d’un patrimoni col·lectiu ampli i ric i són transmissors de sentiments i valors. Aprofitem-los doncs! Escoltem-los, llegim-los i expliquem-los!
Doncs sí, el gran escriptor lleidatà, Josep Vallverdú, ha fet 90 anys!
Josep Vallverdú és un dels més grans escriptors per a nois i noies del nostre país. Ha escrit moltíssims llibres i el coneixem sobretot pel seu llibre “Rovelló”, que alguns nens i nenes de l’escola han treballat força durant aquest any i també l’any passat.
Als 9o anys continua escrivint amb més ganes que mai i nosaltres esperem, de tot cor, que pugui continuar fent-ho molts anys més.
No volem acabar sense deixar-vos la recomanació de llegir algun dels seus llibres que, com tots els grans llibres, us faran pensar, parlar i potser també us ajudaran a créixer i a ser una mica millors, però, sobretot, sobretot, el que faran possible és que passeu una bona estona!
“Rovelló” La Galera
“Bernat i els bandolers” La Galera
“En Mir, l’esquirol” La Galera
“El viatge del dofí rialler” Cruïlla
“Gegants a Rocanegra” La Galera
“Xau, el gos nàufrag” La Galera
“Bestiolari” Fil d’Aram
PER MOLTS ANYS JOSEP VALLVERDÚ! QUE SIGUIS MOLT FELIÇ I QUE CONTINUÏS ESCRIVINT HISTÒRIES TAN BONIQUES!
