Estimades famílies de primer:

Per si teniu una estoneta i voleu anar repassant el poema que estem treballant a classe amb els vostres nens i nenes, us els pengem aquí per tal que els tingueu a mà.

Què us sembla? El trobeu bonic?

 

1r A

Una fada encantadora

va buscant amics i amigues

pels carrers de tot el món,

Per la Pampa i la sabana,

per la Xina i el Japó,

i ha arribat a casa nostra

com un esclat de colors.

 

Du faldetes de boirina,

campanetes, mocadors,

collarets de pasta fina

i un grapat de bon humor.

 

És tendreta,

amorosa,

delicada

i atrevida.

És dolceta,

capritxosa,

descarada,

divertida…

Pot ser grisa,

esguitosa,

també trista,

melancòlica

o festiva.

 

Pot ser així com tu vulgues

i el seu nom és

          POESIA.

 

1r B

Mare, si  fos mariner

mariner de bona traça,

me n’iria mar endins

tot sol amb la meva barca.

Mare si fos mariner,

tot sol amb la meva barca,

me n’iria a cercar l’amor

per mars de somni i rondalla.

                                                  Miquel Martí i Pol

 

Mare, si fos mariner, 
mariner de bona traça, 
me n’iria mar endins 
tot sol amb la meva barca; 
El vent fóra un crit de goig, 
la vela, coloma blanca, 
el cor, d’un blau com d’encís 
i els ulls, d’un verd d’esperança. 
Mare, si fos mariner, 
mariner de bona traça, 
me n’iria mar endins 
tot sol amb la meva barca. 
Us faria adéu al port, 
un adéu ple d’enyorança, 
entre l’escàlem i el pit 
me’n duria el goig de l’aire, 
la verdor fina dels pins, 
la llum de les vinyes clares… 
Mare, si fos mariner, 
tot sol amb la  meva barca 
iria a cercar l’amor 
per ports i cales llunyanes, 
gallardet a dalt del pal 
perquè encaminés la passa, 
i olor de fonoll marí 
entre el meu pit i l’escàlem. 
L’amor seria molt lluny, 
si en caldrien de jornades!; 
De nits guaitaria el cel, 
de dies, la mar tan blava; 
Veuria passar vaixells 
vinguts de terres estranyes. 
-Doncs on aneu, mariner, 
tot sol amb la vostra barca? 
-Cerco l’amor, que bé prou 
sé com m’espera i demana. 
Cerco l’amor, ai companys!, 
períxò m’empeny l’esperança. 
mare, si fos mariner, 
iria amb la meva barca 
cercant amb delit l’amor 
per mars de somni i rondalla. 

L’amor seria al seu port 
esperant-me, tota blanca. 
La vela, de lluny alluny, 
cridaria l’arribada 
i el vent desfaria en llum 
les trenes d’or de la tarda. 
-Amor -li diria jo-, 
guaita la mar, ampla i clara: 
ella m’ha dut al teu port, 
ella ens farà companya; 
el camí de retornar 
serà un petó que s’allarga, 
jo llegiré en els teus ulls 
tot el que espero i em manca 
i el viu del cor serà fresc 
com una rosa que es bada. 
Tornarem al mateix port 
d’on vaig sortir per trobar-te; 
Hi tornarem llavimuts 
un dia en caient la tarda; 
Tu tindràs el cabell pur, 
jo, la pell un xic colrada, 
i el nostre retorn, el gust 
d’una música llunyana. 

Mare, si fos mariner, 
tot sol amb la meva barca, 
iria a cercar l’amor 
per mars de somni i rondalla.