Amb la seva eficiència habitual, en Joan Francesc va penjar ahir al wikiloc, a més de la ruta, la seva crònica de la sortida que havíem fet al matí. Tenint en compte que jo inverteixo una setmana fins que no tinc la crònica enllestida, em limitaré avui a transcriure el seu relat d’una passejada rècord per Montserrat. El rècord no es refereix al nombre de quilòmetres ni al temps de caminar, ni tampoc al desnivell acumulat, sinó a la quantitat de caminaires. Érem catorze!: En Joan, en Mingo, en Toni, en Joan Francesc, en Roc (que s’estrenava a la colla), en Josep, en Pere, l’Andreu, l’Àngel, en Carlos, en Vicenç, en Jesús, en Quim i jo. Només faltava en Jordi.
Escriu en Joan Francesc:
“Aprofitant la poca seguretat de sortir cap Pirineu (culpa de la “Glòria”), hem girat cap Montserrat i el seu cim culminant: Sant Jeroni. Hem triat iniciar la ruta al restaurant Vinya Nova de Collbató per agafar el Camí del Francesos. Hem fet un total de 10,9 kms amb un desnivell acumulat de 914 metres, en 4 h 47 m amb 50 minuts de parada (dades del basecamp)
Prèviament el tom-tom del cotxe ens ha volgut marejar una mica volent fer-nos agafar un camí tallat amb pilones de formigó. Per això hem iniciat el camí amb una mica de retard sobre l’horari previst, passant pel davant del Restaurant (que ens haurà d’acollir a la tornada) fins a arribar a l’inici del camí dels Francesos.
Al cap de poca estona hem tingut l’agradable visita d’un ramat de cabres salvatges, molt sociables i, més endavant, en una clariana, ja veiem les agulles del Jardí, de l’Avenc i l’Ajaguda, aperitiu del proper mirador, al que arribarem una hora després de començar a caminar. Arribem al mirador de Col de Basal dels Gats o l’Ajaguda on gaudim d’àmplies vistes sobre la Ajaguda, el Montgròs i els Plecs dels Llibres. Mitja hora després, com que s’ha girat vent , trobem un racó de camí assolellat on esmorzem ben arrecerats.
Després de gairebé dues hores de caminar, arribem al segon mirador on gaudim de noves panoràmiques i, pocs minuts després,
arribem al coll de l’Albarda. Agafem el camí cap Sant Jeroni on arribem en mig d’una bona ventada. Una vegada fetes les fotos i panoràmiques de rigor, desfem un tros de camí i girem a l’esquerra per anar a l’ermita de Sant Jeroni i acostar-nos als edificis de telecomunicacions i de l’aeri. Després baixem fins a trobar el camí principal. El seguim una bona estona, gaudint del 
paisatge (Cavall Bernat,..) i quan portem 3,30 h trobem el trencall a mà dreta (que quasi ens el passem) que ens portarà de tornada a la Vinya Nova.”
A la Vinya Nova hi havíem reservat taula (no sense dificultats, atès que la comunicació es tallava, tot i que trucàvem des de les proximitats de la torre de comunicacions de sant Jeroni!). El projecte inicial era tornar per dinar a casa, però finalment s’imposà la idea de fer un tiberi de germanor, com de costum. Els fets van justificar sobradament el canvi de criteri.
D’aquí a quinze dies, més!
Josep Maria
